La Pau de Westfàlia de 1648, que va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys, va establir la regla que els presoners de guerra havien de ser alliberats sense rescat al final de les hostilitats i que havien de permetre-retornar a les seves llars.
És en la segona meitat del segle XIX quan comença la codificació internacional de les normes de la guerra que, com s’ha dit anteriorment, fins a aquest moment eren normes internes o consuetudinàries. Sol considerar l’any 1864 com la data de naixement del DIH perquè és l’any en què se celebra una Conferència Diplomàtica a Suïssa que conclou amb la signatura del Conveni de Ginebra de 22 d’agost de 1864, per al millorament de la sort dels militars ferits dels exèrcits en campanya. Es tracta del primer instrument multilateral de Dret Internacional Humanitari que neix com a conseqüència de l’acció del Comitè dels Cinc (que dóna origen al Comitè Internacional de Creu Roja) que es va constituir arran de la publicació, l’any 1862, del llibre ” record de Solferino ” d’Henry Dunant, veritable precursor del Moviment Internacional de la Creu Roja, en què relata una de les batalles més cruentes de l’època on els soldats ferits estaven condemnats a morir perquè els exèrcits no tenien serveis sanitaris o aquests eren molt deficients.
