Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen
El Devorador d’ànimes (la boca de l’infern), capitell situat a la galeria nord-oriental obrada pel taller del mestre Colí de Marville, segle XIV, sota l’abadiat de Ramon Descatllar i de Palasol. ( gener 1387 – setembre 1408).
Els artistes-artesans medievals van imaginar i representar l’Infern com un lloc heterogeni embolicat en flames amb condemnats en diverses posicions, com un pou abissal ctònic i insondable, com un espai compartimentat per a les diverses tortures; però, en els primers decennis del segle XI els monjos anglosaxons van optar per representar-ho com una boca bestial devoradora.
La representació de l’Infern Devorador a la miniatura medieval
L’adopció de la forma d’un morro bestial obert de bat a bat seriosa fruit, segons una tesi inèdita de Joyce Ruth Manheimer Galpern (1977), de la “conjuntura de la reforma monàstica a les acaballes del s.X i de les invasions daneses d’Anglaterra” que va conduir a la recerca “d’una iconografia de l’infern que pogués ser intel·ligible tant per pagans coma per cristians” (Sheingorn 1992: 7). De fet, la primera figuració zoomòrfica de l’infern amb la cèlebre boca oberta de Leviatan, sembla que es documenta en la Angelomaquia del còdex irlandès Caedmon (s. X).
Això té certa similitud amb la mitologia egípcia. Els condemnats pel Tribunal d’Osiris eren engolits pel “Devorador de les ombres”, monstre amb cap de cocodril, cos de lleó i cames d’hipopòtam.
OSSOS DE SANT
Els ossos de sant són tradicionals el mes de novembre, quan se celebren la festivitat de Tots Sants i el dia de Difunts. Es preparen en canyes o en motlles arrissats.
INGREDIENTS:
300 grams d’ametlla mòlta, sucre, pell de llimona, sucre glacé, dolç de rovell, dolç de pruna, etc.
PREPARACIÓ:
En un pot es couen quatre cullerades de sucre, mig got d’aigua i la pell de llimona fins aconseguir un almívar a punt de fil fort. Un cop aconseguit aquest punt, s’hi afegeix l’ametlla remenant fins unir-lo tot bé.
A continuació, es retira el cassó del foc deixant refredar la mescla. Ja freda, es posa la massa sobre una superfície llisa, empolvorada amb sucre glacé, i es ruixa també la massa amb sucre, estenent-la amb el rotllo pastisser fins deixar-la del gruix d’una moneda.
Es tallen llavors quadrats de cinc centímetres aproximadament i s’enrotllen en unes canyes o palets estrenyent les vores perquè quedin enganxats. Després, es retira el palet amb cura i es deixa assecar una mica, abans de procedir a omplir-los amb el dolç de rovell o de pruna, crema de coco o qualsevol altre ingredient desitjat.
Finalment, es prepara un almívar espès remenant amb una cullera de fusta fins que comenci a blanquejar, es banyen els ossos amb aquest xarop i s’escorren. Es serveixen un cop freds i secs i es poden conservar bé durant diversos dies.
