Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen
Imposta de la galeria Sud-Oriental segon pis, primera meitat del segle XV, del taller de Tortosa, bastida sota els abadiats de Ramon Descatllar i Palasol ( 1387-1408), Marc de Vilalba (1408-1409), Berenguer de Rajadell i de Boixadors ( 1409-1410) i Dalmau de Castellà i Despon ( 1410-1439).
Predomini dels monestirs sobre viles i ciutats.
No hi ha cap dubte que el marc monàstic continua sent en el segle XI, i en menor mesura en el segle XII, el més favorable al desenvolupament de la cultura i de l’art. L’espiritualitat mística, l’art romànic es recreen en els convents. Cluny i la gran església de l’abat Hugo (1049-1109) simbolitzen aquesta preeminència monàstica en l’alba dels nous temps. El Cister, les seves filles i les seves nétes,l’anaven acontinuar encara que amb altres mitjans.
Però la translatio cultural que fa que la primacia dels monestirs passi a les ciutats es manifesta clarament en dos àmbits principals: l’ensenyament i l’arquitectura.
En el transcurs del segle XII les escoles urbanes s’avancen de manera decisiva a les escoles monàstiques. Els nous centres escolars, sortits de les escoles episcopals, s’independitzen d’elles pel que fa al reclutament dels seus mestres i dels seus alumnes i pel que fa als seus programes i als seus mètodes.
La civilización del Occidente Medieval. Le Goff
Des del segle XII-XIII, va canviar la seva situació. Encara que va seguir sent un centre d’intens comerç, en aquest moment va passar a ser especialment un centre de producció de béns, d’idees i de models culturals i materials. Les ciutats van prendre la iniciativa en tot. Els que millor van entendre aquesta força impulsora de les ciutats del segle XIII van ser els superiors de les noves ordes mendicants – franciscans, agustins i carmelites – que van arrelar en el centre de les ciutats. A la ciutat predicar era quantitativament més profitós (hi havia més gent), i qualitativament més necessari (la moral era més laxa). A més, a través de les ciutats la predicació influiria sobre el camp (ciutat com a productora de models culturals que s’exporten cap al camp).
Le Goff – La ciutat com a agent de civilització (1200-1500)
La Jurisdicció Civil de I’abat del monestir de Santa Maria de Ripoll era molt discutida i disputada per bona part de ripollesos. Els abats a partir del segle XlII es trobaren sovint obligats a defensar les seves prerrogatives civils. Els homes de Ripoll aprofitaven qualsevol esdeveniment que els fes possible aconseguir la desitjada constitució de consolat o municipi. Fou una aspiració mantinguda apassionadament en el transcurs de sis centúries. Va ser assolida diverses vegades, pero, esporadicament i en general de poca durada.
…
El primer intent va ser el 4 de desembre de 1295
En aquesta data els ripollesos intentaren per primera vegada la constitució de consolat. Van fracassar rapidament. Part dels homes reunits a la capella de Sant Eudald es revoltaren, pero, no aconseguiren les seves aspiracions, i foren castigats.
Pollastre rostit amb figues:
Aquesta una recepta medieval amb pollastre encara es manté en vigència, és el pollastre rostit amb figues, i ho farem de la següent manera
ingredients:
dues cebes
Un pollastre sencer
sucre morè
pebre
sal
romaní
15 figues madures
Es fa una salmorra prenent 300 grams de sal i 3 litres d’aigua i es remena, se submergeix el pollastre sencer en aquesta salmorra fins l’endemà. Això ho deixa tendre i saborós. S’omple el pollastre amb les figues, trossos de ceba i romaní, es col·loca en una safata i s’envolta amb i figues i ceba a trossos, se li col·loca pebre empolvorada i sucre bru, es fica el pollastre al forn i s’enforna uns 50′ a 200 ° fins que quedi ben cuit i daurat, el podem anar ruixant amb el seu propi suc de tant en tant. Una vegada al punt es treu i se serveix amb les figues ja rostides.
