La reforma de La Barcelona vella consistirà només en una part del projecte, es tracta de realitzar l’obertura d’un carrer de 20 metres d’ample, que posarà en comunicació la part nova de la ciutat amb el port. Tindrà més d’un qui lòmetre de llarg, dels quals estan ja oberts 297, per la seva obertura desapareixeran, completament, set carrerons i dues places: queden mutilades en les seves tres quartes parts 18, i en la seva meitat, 15, i dues places. El nombre de finques afectades no baixa de quatre-cen-tes cinquanta.
Vintè episodi del Tatuatge de l’Escorpí
L’any ha acabat entre vagues, a Barcelona se n’han comptabilitzat 21, majoritàriament al tèxtil, i comença amb explosions de dinamita i suspensió de les garanties constitucionals.
Es clausuren Centres, es detenen anarquistes i es decreta presó per uns i desterrament per altres. Els de la Lliga estan de brega i es volen escindir.
Dinovè episodi del Tatuatge de l’Escorpí
Si féssim cas dels diaris ens quedaria el dubte si acusats de complicitat en l’atemptat contra Alfons XIII hi ha els anarquistes en general, els germans Ferrer o l’Escola Moderna. Durant el procés l’Escola titllada d’antimilitarista i impia, se li ha retret donar suport a la secularització dels cementiris, a establir la llibertat religiosa i a laïcitzar l’ensenyança.
Metamorfosi apòcrifa 2
Metamorfosi apòcrifa
Aquest divendres 24 a les 18h l’Associació Palimpsest presentarem un conte il·lustrat que parla del naixement dels colors a l’època dels monestirs publicat conjuntament amb la Biblioteca Josep Picola de Sant Joan de les Abadesses. Presentat i narrat per Ramon Alabau.
Divuitè episodi del Tatuatge de l’Escorpí
“Acabada la vaga de forners.
Ha quedat acabada la vaga d’obrers forners, per transigència d’aquests.
A les onze del matí d’avui, al carrer de Santa Bàrbara, de la Barceloneta, ha ocorregut una col·lisió entre un grup de vaguistes i uns esquirols que ocupaven els llocs d’aquells.
Els vaguistes van agredir amb ganivets als esquirols, resultant un d’ells mort i un altre greument ferit. Dels vaguistes agressors, dos van ser detinguts en el mateix lloc de l’esdeveniment.”
Dissetè episodi del Tatuatge de l’Escorpí
“I els governs no en surten gaire més ben parats, els sentiments de molts no estan precisament amb ells, uns per pobres, per haver d’enviar als seus fills a guerres que els hi són estranyes, altres per un sentiment de catalanitat que va creixent.”
El quinzè i el setzè episodi del Tatuatge de l’escorpí
Quinzè episodi
13 d’agost
Ha començat la repatriació, els primers embarcats en el vapor de la Transatlàntica Alicante.
L’operació s’ha fet sota una pluja torrencial, que inundava completament les xalupes, en el fons de les quals s’havien col·locat matalassos per acomodar els ferits i malalts, que han estat conduïts al moll en lliteres pels soldats en més bones condicions, però als qui l’anèmia i els sofriments passats donaven un aspecte tan llastimós com el dels malalts que conduïen.
Inici del 5è capítol: Retorn a Barcelona. Les bombes i les vagues.
Catorzè episodi del Tatuatge de l’escorpí
18 de juliol
Ahir Santiago va capitular. Un dels punts de la capitulació és la repatriació dels defensors. Penso que puc tenir una oportunitat per sortir d’aquesta ratera.
Hauré de demanar de nou favors que es menjaran
una part d’allò que encara em queda.
La solució pot ser trobar una cèdula que pertanyi a un soldat mort d’un batalló, a poder ser que no estigués implicat en la defensa de Santiago. Ja m’inventaré una història plausible per la meva presència a dins la ciutat.
Tretzè episodi del Tatuatge de l’Escorpí
Tretzè episodi:
i els cranis van començar a remugar en llengües per mi desconegudes, bé no totes, n’hi havia una que si reconeixia:
“Por bailar las habas verdes, me llevaron prisionero…
“Sacré bleau. Ça c’est la merde, nous sommes tout le temps dans la boue”
…mira tú las habas verdes, caras habas me salieron.”
“Mille tonnerre. Bongré mal gré, allons-y”