Article “La Discusión” 20-03-1873
Els fets de març de 1873, setge i caiguda de Ripoll, segons la premsa de l’època I
El setge de Ripoll de 1873
Un any abans de la batalla de Toix l’exèrcit carlí va ocupar la ciutat de Ripoll, el 22 de març de 1873 i la va mantenir intermitentment fins ben entrat el 1875.
ATAQUE Y TOMA DE RIPOLL
Fué atacado Ripoll.
Al oscurecer la iglesia de San Eudaldo era devorada por las llamas. La fuerza que existia dentro de la población vióse precisada a rendirse.
Durante la noche el fuerte fué cañoneado y a las diez de la mañana rindiéronse los soldados y carabineros.
Según aseguróse, los carlistas fusilaron a ocho de estos últimos.
Las fuerzas que atacaron Ripoll eran las de S. A. y Savalls.
La ultima guerra carlista en Gerona y su provincia ( Jose Grahit i Grau)
….esto no quitó para que el famoso guerrillero, bloquease, á Vich y, sostuviese, los dos rudos combates de Santa Lucía y San Hipólito, en donde los incansables Martínez Campos y Cabrinetty volvían á luchar con su perpetuo enemigo, con el temerario Saballs.
Mas no, bien terminó aquellas acciones en que siempre le tocó ceder el terreno, hizo una contramarcha y se presentó en Ripoll. Guarnecida estaba esta población por carabineros, y estos se defendieron heroicamente; mas no pudiendo resistir el empuje de la facción y encerrados en la iglesia tuvieron que capitular. Los desdichados carabineros que defendian el puente de San Eudaldo fueron cruelmente fusilados, siendo este el primer acto de ferocidad de aquel cabecilla, cuya celebridad era cada vez mayor.
El terror de la montaña o historia del famoso cabecilla carlista D. Francisco Saballs
El claustre de Santa Maria de Ripoll IV
Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen
Capitell de la galeria sud-occidental que mostra una ovella, segle XIV, del taller de Jordi de Déu, construït sota l’abadiat de Ramon Descatllar i de Palasol ( gener 1387 – setembre 1408) i fotografia d’ovella Latxa.
Ovella raça ripollesa
La raça Ripollesa és una raça ovina autòctona del nord-est de Catalunya, que es considera que prové de l’encreuament dels ovins que poblaven antigament els Pirineus centrals amb individus de tipologia Merina arribats com a conseqüència de la transhumància.
( Dossier tècnic, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural)
L’ovella merina es creu fou introduïda a la Península pels musulmans provinent del nord d’Àfrica.
L’ovella latxa forma part de les races d’ovelles del País Basc i Navarra de pèl llarg que no s’han creuat amb sang de bestiar merino a causa de la prohibició de les importacions d’animals exògens
Còrdova era segurament la ciutat més culta i avançada d’occident a l’època, i entre els segles VIII i XII és crea un ampli flux d’intercanvi entre la societat andalusí i la cristiana, Això fa que els productes introduïts pels musulmans es vaguin fent habituals en tota la península. Havien introduït l’albergínia, la carxofa, els espàrrecs, els espinacs, l’arròs, el meló, la síndria, les carabasses, l’albercoc, la magrana, la canya de sucre, el safrà, la canyella, el gingebre i la majoria de cítrics. També noves formes de cuinar com les mandonguilles, l’escabetx, les panades, els milfulls, els fideus, els macarrons, els torrons, l’arròs amb llet, els bunyols, i la major part dels dolços existents a la península ibèrica.
XAI AMB POMES
INGREDIENTS:
1 quilo i mig de xai,
3 pomes àcides,
1 cullerada de mantega,
pebre en pols,
oli,
sal.
PREPARACIÓ
Es pelen les pomes, es tallen en quatre trossos i després en rodanxes gruixudes. Es cobreix amb elles el fons d’una cassola apta per al forn, es posen damunt la mantega i el xai tallat en trossos petits. S’assaona amb una mica de pebre i sal, i es ruixa finalment amb un raig d’oli.
Es tapa la cassola i es deixa coure a foc moderat uns minuts abans de introduir-la al forn a temperatura baixa, fins que el xai estigui tendre. Durant la cocció s’ha de regar el xai de tant en tant amb una mica d’aigua.
Se serveix molt calent passant el xai a una font, regant-lo amb el seu suc i envoltant amb les pomes.
Gravat de Francesc Savalls comandant general de les forces carlines
Francesc Savalls, ideari polític
Razón de nuestro alzamiento.
La dinastía borbónica cayó porque debió caer: tenia un pecado de origen en su misma ilegitimidad, pues Isabel II subió al trono de San Fernando usurpando los derechos de Carlos V, augusto progenitor de Carlos VII, nuestro Rey y señor (q. D. g.); tenia ademas otro pecado, muchos pecados de escándalo, y por eso había escrito el dedo de Dios en su palacio el Thezel, Mane, Phares del festín de Babilonia. La justicia de Dios la derribó: no la voluntad de los hombres; los hombres de la revolución solo fueron instrumento de aquella gran justicia, pues Dios, en sus inescrutables juicios, se vale a veces de los malos para realizar sus fines siempre buenos.
Pero los hombres de Septiembre, ciegos en su soberbia, desconocieron esta verdad suprema; e inspirados siempre por su propio orgullo, se lanzaron ya sin freno en vías de perdición, atropellando la justicia, la moral, la Religión, todos los respetos divinos y humanos.
En efecto: luego que derribaron lo que existía, y crearon, si no un gobierno, una situación política, un medio en qué desarrollar las funestas teorías del llamado derecho moderno, antítesis y negación del verdadero derecho, que, siendo eterno, como su origen divino, no puede ser nuevo ni viejo; ellos, los hombres de Setiembre, renegaron de Dios y de su Iglesia, haciendo alarde de su impiedad, aun en pleno Parlamento, con escándalo de las conciencias dentro y fuera de España; relegaron a la befa de los incrédulos el culto de la Religión verdadera, y, halagando y protegiendo extraños cultos en el seno de la nación católica por excelencia, condenaron a la indigencia a los ministros del altar, que solo recibían por sueldo una indemnización de justicia, convenida en un solemne Concordato.
…..
.., hicieron una Constitución atea y hasta diabólica, pues hace de cada hombre un dios con sus derechos ilegislables, anteriores y superiores a toda autoridad. Y esa Constitución que sanciona el orgullo humano; que inspira y alienta todas las rebeliones; que en perversión lamentable y perniciosa toma el mal por bien y el bien por mal, y lo amargo por dulce, y lo dulce por amargo, según la frase de la Escritura; que consagra, en una palabra, el triunfo de Satanás… esa Constitución sacrílega es, por obra y gracia de ellos, la ley fundamental del Estado.
…….
Mas no pararon aquí los hombres de Setiembre. Despues de haberse atrevido a lo sagrado, a Dios y al alma, quisieron también llevar sus ideas revolucionarias, o más bien revolvedoras y disolventes, al seno de la familia, sagrada e inviolable también, aunque en orden inferior, y las llevaron efectivamente con un desenfado no menos escandaloso y aflictivo para las conciencias. Falsearon la base de la familia estableciendo el matrimonio civil, a pesar de las enérgicas protestas de los Rdos. Obispos, ……
…de publicaciones impías unas veces, otras indecentes, siempre inmorales; reconocieron el llamado derecho de asociación, en virtud del cual pueden reunirse los libres o licenciosos ciudadanos en criminal concilio para escogitar los medios más eficaces de atacar y destruir todo lo que respeta una sociedad bien organizada.
Manifest guardat i digitalitzat al British Museum
Cronologia governs d’España al segle XIX
El claustre de Santa Maria de Ripoll III
Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen
Capitell de la galeria Nord-occidental del segle XII, romànica, bastida sota els abadiats dels abats: Pere Ramon, Gausfred i Ramón de Berga.
“….las sirenas, criaturas traidoras y feroces, cantan alegremente en la tempestad porque prevén que con el mal tiempo las naves se hundirán y los marineros morirán de forma que ellas tienen así comida abundante, mientras que con el buen tiempo lloran porque no obtendrán el botín deseado”
La tradición de los bestiarios franceses y su influencia en la península ibérica. Llúcia martín pascual ( Universidad de Alicante).
Panada d’anguiles
per la massa:
- 500 grs de farina de força
- 25 grs de llevat
- tassa d’aigua
- oli
- sal
pel farcit:
- 1 kg i ½ d’anguiles de riu
- 6 dents d’all
- julivert
- oli d’oliva
- safrà
- sal
Mentre deixem créixer la massa, prepararem les anguiles: Començarem per treure’ls tota la viscositat que les recobreix, després les obrirem i netejarem el seu interior, també tallarem el cap. Les amanirem amb l’all, el julivert, la sal i el safrà i les regarem generosament amb oli. Amb una mica més de la meitat de la massa fem la base de l’empanada, posem les anguiles senceres formant un cercle. Cobrim amb l’altra part de la massa ben estirada i tanquem tot al voltant fent una vora. Li farem un forat al centre perquè surti el vapor i l’adornarem al nostre gust.
Es menja aixecant la tapa.
El llibre de Sent Soví ens ofereix una recepte de panada de Lampresa.
Sent Soví ( 1324). Receptari medieval d’autor anònim redactat en català, el primer receptari conegut de cuina catalana i un dels receptaris europeus més antics escrits en una llengua diferent del llatí.
El claustre de Santa Maria de Ripoll II
Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen
Imposta d’un capitell de la galeria sud-oriental que mostra un pastor amb un ramat, segle XIV. Galeria del taller de Jordi de Dèu bastida durant l’abadiat de l’abat Ramon Descatllar i de Palasol ( gener 1387 – setembre 1408).
Els monestirs de muntanya tenien dificultats per fer pasturar el bestiar a l’hivern degut a la neu permanent, i els monestirs de la plana no podien fer pasturar el bestiar a l’estiu degut a l’alta fertilitat de les terres i el seu conseqüent conreu. Degut amb això, la preocupació principal dels territoris del Prepirineu català, a través dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses, va recaure en la creació d’una xarxa de camins, estable i segura, que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. D’aquesta manera, es consolida la xarxa de camins ramaders catalana i s’estabilitza una activitat econòmica que es mantindria molt potent fins a les darreries de l’edat mitjana.
( Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Eduard Trepat i Anna Vilaseca, Fundació del Món Rural)
Espatla de moltó farcida
Recepte extreta del llibre de Sent Soví ( 1324), receptari medieval d’autor anònim redactat en català, és el primer receptari conegut de cuina catalana i un dels receptaris europeus més antics escrits en una llengua diferent del llatí.
Text original:
Traducció i ajustament de la recepta ( http://www.sentsovi.cat):
Aquesta espatlla de moltó farcida, és una recepta amb un farcit interessant de carn amb alls cuits, panses i espècies. A més, el procés d’elaboració que s’explica en el Sent Soví és un “farcit” que embolica l’os de l’espatlla i que es lliga amb tela de moltó i posteriorment es travessa amb un ast i es cou al foc.
Ingredients:
1 espatlla de xai d’1 kg
100 g de cansalada fresca
25 g de julivert
Farigola
1 ou
6 grans d’alls
40 g de panses
Sal
2 claus d’olor
6 grans de pebre negre
Canyella en pols
El primer pas és desossar l’espatlla de xai. Ho podem fer nosaltres o demanar-ho al carnisser. Una vegada tenim la carn sense os, agafem parts de les puntes o parts que no ens ajudin a embolicar després el farcit i els posem a coure amb aigua freda juntament amb la cansalada i les herbes. Ho coem a foc suau durant 1h i, quan faltin 20 minuts, afegim els alls pelats. Traiem la carn de l’olla i els alls i ho deixem temperar.
Piquem les carns amb un ganivet i ho posem en un bol amb els alls tallats, les panses, el julivert que hem cuit picat, l’ou batut i les espècies. Barregem i corregim de sal.
Estirem sobre el marbre l’espatlla i la salem. Posem a sobre el farcit i ho lliguem bé amb fil de cuina.
Coem l’espatlla a 200 ºC al forn durant una hora o, si tenim termòmetre de sonda, fins que aquest arribi als 65 ºC.
Els presoners afusellats de la batalla de Toix III, Llaes, Ripoll
“Arribats els primers als voltants del cementiri de Llaés, parròquia corresponent al districte municipal de Parròquia de Ripoll, se’ls va intimar que anaven a morir. Se’ls va lligar dos a dos, i com els botxins eren en menor nombre que les víctimes, els feien entrar en aquest cementiri per escamots de 8, 10 i 12 i se’ls afusellava. Vuitanta presoners, entre ells un oficial del mateix cos, casats i amb fills la major part, van ser els morts i enterrats al cementiri de Llaés.”
Biblioteca Nacional de España, La Época. 18/08/1874 nº7976
Llista dels carrabiners afusellats:
Alférez: Saturnino García Valenciano
Segunda compañia:
Soldados:
-
Benito Gonzalez Martí, casado;
-
Isidro Buchaca Pujol, casado;
-
Domingo Pau Gonzalez, soltero;
-
Leonardo Barcia Zamora, casado;
-
Manuel Alvarez Gonzalez, soltero;
-
Silvestre Rigall Pairo, soltero;
-
Manuel Davila Ledo, soltero;
-
Emeterio Vila Palmada, soltero;
-
Jacinto Bello Laurido, soltero;
-
Juan Fernandez Garcia, soltero;
-
Dimas Camps Soira, soltero;
-
Clemente Cadavit Gómez, casado;
-
Pedro Marull Oliver, casado;
-
Estéban Fita incógnito, soltero;
-
Antonio Alvarez Otero, soltero;
-
Silvestre Gratacós Agustí, soltero;
-
Antonio Belerán Brescos, soltero;
-
Antonio Nouva Travieso, soltero;
-
Andrés Emperador Seiqués, casado;
-
Pelegrin Tuburi Irigoyen, casado;
-
Francisco Bors lberes, sóltero.
Tercera compañia:
Sargento 2º: Benito Félix Carcaba, soltero.
Cabos 1º: Jaime Juliá Salgueda, casado; Manuel Rey Palomon, soltero; Antonio Iglesias Correa, casado.
Carabineros :
- Teodoro Martinez Amor, casado ;
- Francisco Camps Gadal, casado;
- Joaquin Garcia Casanova, soltero;
- Jacinto Alcarde serra, viudo;
- Buenaventura Marquez Rius, casado;
- Joaquin Camps Moner, casado;
- Jose Beiro Vidal, soltero;
- Juan Rivera Pujol, soltero;
- Domingo Incógnito Dayanova, casado;
- Rafael Jabato Congregado, soltero;
- Antonio Castro Juarez, soltero;
- Antonio Ortigosa Cuenca, casado;
- Juan Rodriguez Alvarez, casado;
- Ramon Rius Llausana, soltero;
- Jose Ducedas Torrent, casado;
- Ramon Rodriguez Feijó, soltero;
- Jaime Mniocó Ferrer, casado;
- Juan Garcia Garcia, casado;
- Diego Arrojo Rodriguez, casado;
- José Gispert Olliver, soltero;
- José Prieto Beltran, casado;
- Miguel Vilarrasa Seguí, casado;
- Juan Gusi Bavert, soltero;
- Juan Martí Ripoce, casado;
- Rafael Pi Serra, soltero;
- José Mariano Antonio, casado;
- Pedro B1anch Abelí , soltero;
- Vicente Gadea Perez , soltero;
- Antonio Bernaus Estay , casado;
- Juan Isern Perpiñan , casado;
- Juan Ferreron Batllori, casado;
- Isidro Rodriguez Serrano, soltero;
- Miguel Guitar Armengol, soltero;
- Pedro Luscar Saguer, soltero;
- Antonio Rueda Bascena, soltero;
- José Cifuentes Marqués, soltero;
- Ginés Ferrer VilIar, soltero;
- Antonio Rodríguez Caras, casado;
- Eduardo Gimenez Arias, soltero.
Cuarta compañía.
Sargentos 2º: Agustin Ramon Ferrer, casado, y Tomás Arnoll Puvill, casado.
-
Carabineros:
-
Manuel Feijóo Gonzalez, casado;
-
Generoso Pagés Saez, casado;
-
Juan Oliveras Puigdemunt, soltero;
-
Francisco Casademun Pairo, soltero;
-
Juan Andres Lazara, soltero;
-
Francisco Suarez Mendez, soltero;
-
Juan Coderch Dorca, soltero;
-
Jaime Sancho Lloreras, casado;
-
Antonio Estevez Casanova, casado;
-
Martín Simon Fabrellas, casado;
-
Aniceto Mir Font, casado;
-
Raimundo Sala Ponset, casado;
-
José Serra Mateo, soltero.
Llista extreta de : “El drama de S. Juan de las Abadesas (fusilamiento de los prisioneros de Olot, Tomo II) de Juan Botella Carbonell i contrastada amb les làpides del monòlit de Sant Joan de les Abadesses
Resum dels presoners afusellats :
Militars: 116 (Sant Joan de les Abadesses)
Carabiners: 80 (Llaès, Ripoll)
Lluitadors per la llibertat: 33 ? (Besalú)
Total: 229 presoners
Els presoners afusellats de la batalla de Toix II, Sant Joan de les Abadesses
El 17 de juliol de 1874 els carlins varen afusellar a 116 soldats i oficials de tropa en el lloc anomenat actualment els Afusellats, a poc més d’un km de la vila, per sota la carretera d’Olot.
LLista dels afusellats:
Regimiento Infante de Borbón nº17 antes Cádiz
- Comandante: D. José Muñoz Giménez
- Capitán: D. Juan Sánchez Melgar
- Teniente: D: Tomás Borja Gómez
- Alférez: D. Juan Sánchez Burgueño
- Abanderado: D. Ángel Pérez González
- Médico 2º: D. Braulio Ruiz Giménez
- Sargento 2º: D.José HernándezPérez
- Sargento 2º: D. Vicente garcía Fernández
- Soldados: Antonio Villalva Vázquez, José Alvarez Martínez, Diego Gómez Becerra, Cristobal Castro Serrano, Francisco Saavedra Almagro, Francisco Caballero Sindones, Geronimo Ario Serrano, Manuel Blanco Fernández, Manuel Vaquero, Antonio Rodríguez, José Fernández, Manuel Giménez Luque, Manuel Torres González, Manuel Romero Asensio, Antonio García Santamaria, Juan Manuel Rapela, Francisco Trujillo Aguilar, Domingo Flores Lopera, Alfonso López Gener, Rafael Díaz Gil, Antonio Marín, Vicente Cuesta.
Batallón Cazadores Arapiles nº9
- Capitán: D.Jose Blanco Gelfú
- Alferez: D. Ramon Alvarado
- Sargento 2º: Hilario Gabarí Alfaro
-
Soldados: Ambrosio Ramírez Rodriguez, Bernabe Blanco Martin, Joaquin Galindo Pardo, Salvador Berbel Carrillo, Bartolome Colaro Maldonado, Jose Tardio Montano, Bruno Macias Pascual, Tomas Carmona Pérez, Eugenio Martín Cuadrado, Francisco Castaño López, Felipe Galal González, Álvaro Nieto Izquierdo, Ramon Gutierrez Carrasco, Juan Bermejo García, Juan Rodríguez Gea, Jose Lobo Díaz.
Batallón Cazadores de Barcelona nº3
- Teniente: D. Luis Aguirre Echagüe
- Alferez: D. Gregorio Fuentes Carbonell
- Sargento 1º: D. Anselmo Escoin Solsona
- Sargento 2º: D. Gabriel Morales Rrelimpio
- Cabo 2º: D. Paulino Ceballos Ayllon
- Corneta: Ruperto Abad Quintana
- Soldados: Brigido Pacheco Figueras, Emilio Fernández Fernández, Emilio Carean Pérez, Lucas Martin Gimenez, Claudio Martin Barroso, Geronimo Machado Alvarez, Mariano Vallarino Cascau, Jose Fandellos, Severino Díaz, Vicente Rojo Vicente, Isidro Lopez Diaz, Manuel Sanz Pascual, Antonio García Eguiluz, Meliton Diaz Alonso, Evaristo Santa Maria, Jose Martínez Ros, Tomas Tisell Nolla, Juan Pandete Díaz.
Regimiento de infanteria de Navarra nº25
- Teniente: D. Manuel Alvarez Rodriguez
- Abanderado: D. Domingo Caballero Soto
-
Soldados: Mariano Gómez Conesa, Antonio Santa Maria, Francisco Ortiz Garcia, Francisco Vázquez Ortiz, José Gimenez Gonzalez, Juan Romeu Torres, José Núñez Núñez, Pio Casimiro González, Manuel Ledesma Contreras, Melchor San Martín, Rafael Moreno Sanchez, Zoilo Avilés Garcia, Salvador Calvente Tirador, Lorenzo Vega Candorelles.
Regimiento infanteria de Extremadura nº15
-
Cabo 1º: Crispin Ochoa
-
Soldados: Manuel Tortanete, Marcos Martínez
Regimiento de caballeria de Almansa nº13
- Teniente: D.José Pastrana
- Sargento 2º: Idelfonso Sedano
- Cabo 2º: Mariano Ortega
- Soldados: Loreto Lucas , Basilio Álvarez
Regimiento de caballeria de Alcántara nº 14
- Sargento 1º: Víctor Aparicio Martínez
- Sargento 2º: Tomás Pérez Sánchez
- Soldados: Francisco Sánchez Sánchez, Antonio Sáez Marín, Julián Martínez Martín, Salvador Salvador Andrés, Telésforo Zamora Martín, Vicente Parejo García, Sebastán Tous, José Rubiales Villanueva.
1er Regimiento de Artilleria de Montaña
- Artilleros: Buenaventura Carrató Sebastiá, José Bermejo Molinas, Miguel Flotach Minores, Andrés Barrio Carales.
De ignorada procedencia:
-
Soldados: José Pacheco, Ramón Gutierrez, Vicente Valls, Torcuato Tresent, Miguel Yutrense, Antonio Malleu.
Llista extreta de : “El drama de S. Juan de las Abadesas (fusilamiento de los prisioneros de Olot, Tomo II) de Juan Botella Carbonell i contrastada amb les làpides del monòlit de Sant Joan de les Abadesses