El crani del comte d’España II
Full del diari La Vanguardia del dia 31 d’Agost de 1892 on es relata la historia del crani del comte d’España
El crani del comte d’España I
Sisenes jornades Educació i Arxius II
Retrat del Baró de Meer
Sisenes jornades Educació i Arxius
Naixements entre 1833 i 1839
Entre 1833 i 1839 neixen:
el 21 d’octubre de 1833 a Stocolm Alfred Bernhard Nobel
el 24 de març de 1834 a Walthamstow ( Angleterra) William Morris
el 19 de juliol de 1834 a Paris Edgar Degas
el 30 de novembre de 1835 a Florida Mark Twain
el 17 de febrer de 1836 a Sevilla Gustavo Adolfo Becquer
el 24 de febrer de 1837 a Santiago de Compostela Rosalía de Castro
l’11 de juny de 1838 a Reus Marià Fortuny i Marsal
el 8 de juliol de 1838 a Constanza Ferdinand von Zeppelin
el 19 de gener de 1839 a Aix en Provence Paul Cézanne
el 21 de març de 1839 a Pskov ( Rússia) Modest Músorgski
El monument II
Entre els acords presos en sessió de 6 de juliol de 1896 hi figura el de que, en vista d’una sol·licitud presentada pels Srs. Jgnasi Arqués i Eudald Illa que tracten d’erigir per subscripció pública i a la placa de la Constitucíó un monument a la memòria dels ripollesos que el día 27 de maig de l’any 1839 sucumbíren heroícament defensant la Víla en l’atac i en entrada en ella de les forces carlistes, es subscriu l’Ajuntament per 300 ptes. per tal de contri-buir a la realització de l’objecte esmentat.
El día 27 de maig d’aquell mateix any es posà la primera pedra i en igual data de l’any següent, 1897, s’inaugurà el monument, celebrant-se amb tal motíu varíes festes populars. No havent alcançat la subscripció a cubrir les despeses de l’obra, a prec de la Comissió, acordà l’Ajuntament, en sessió de 18 març de 1897, pagar les 1.500 ptes. que faltaven, i a 11 de juny de 1906 acordà construir el reixat que el tanca.
El monument és original de l’arquitecte N’Alfons Bonells i fos tot ell en lo fundició de ferro que en aquella data tenia aquí En Josep Buíxó.
Tomás Raguer
Scriptorium nº11 Novembre 1923
Arxiu Comarcal del Ripollès
El monument I
Una altre visió de la capitulació
27 maig de 1839
“…..los que estaban dentro no hacían más que prolongar la mortal angustia en que les tenía sumidos la temeraria resistencia del comandante de armas don J. Carbó (Frisa) que no quería rendirse, siendo de todos punto infructuosos los ruegos y lágrimas de su misma esposa que se lo imploraba de rodillas en nombre de tantos como nos hallábamos en aquel sagrado recinto. Cedió por último a las amenazas que se le hicieron de darle muerte para entrar después en una capitulación con los sitiadores a quienes veíamos ya arrimados a las paredes del templo, blandiendo el puñal homicida y amenazándonos de muerte, si no nos rendíamos a discreción”.
Libro de memorias de Agustí Caballería i Deop (Arxiu Comarcal del Ripollès)
«Desgraciados los pueblos que necesitan héroes» Bertolt Brecht