Els monòlits

 

Anys més tard a Llaers es va aixecar un monòlit commemoratiu. Es tracta d’un monument neoclàssic, curiós per la seva ubicació i proporcions -6 metres d’alçada-, inaugurat el 18 de febrer de 1879 i relacionat amb un luctuós episodi històric de la guerra dels Carlins que commemora l’afusellament en aquell indret de 72 carrabiners el 17 de juliol de 1874.

El trobarem indicat a Llaés, a mig camí de la pista que va de Santa Maria de Besora a Ripoll. Just a sota el castell de Llaés.

Monòlit de Llaers

A Sant Joan  de les Abadesses

el 17 de juliol de 1874 els carlins varen afusellar a 118 soldats i oficials de tropa en el lloc anomenat actualment els Afusellats, a poc més d’un km de la vila, per sota la carretera d’Olot. Van ser enterrats al cementiri vell el 18 de juliol del mateix any. El 1885 s’inaugurà el cementiri actual i el 1890 s’erigí el monument als afusellats. Es pot llegir el nom de tots els assassinats a les quatre cares del mausoleu.

La crònica d’aquells fets

“La Ilustración Hispano-Americana” nº 532, 11 enero 1891, l’Exemplar complert es troba a la BNE

Orígens i desenvolupament del dret internacional humanitari.

La Pau de Westfàlia de 1648, que va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys, va establir la regla que els presoners de guerra havien de ser alliberats sense rescat al final de les hostilitats i que havien de permetre-retornar a les seves llars.

És en la segona meitat del segle XIX quan comença la codificació internacional de les normes de la guerra que, com s’ha dit anteriorment, fins a aquest moment eren normes internes o consuetudinàries. Sol considerar l’any 1864 com la data de naixement del DIH perquè és l’any en què se celebra una Conferència Diplomàtica a Suïssa que conclou amb la signatura del Conveni de Ginebra de 22 d’agost de 1864, per al millorament de la sort dels militars ferits dels exèrcits en campanya. Es tracta del primer instrument multilateral de Dret Internacional Humanitari que neix com a conseqüència de l’acció del Comitè dels Cinc (que dóna origen al Comitè Internacional de Creu Roja) que es va constituir arran de la publicació, l’any 1862, del llibre ” record de Solferino ” d’Henry Dunant, veritable precursor del Moviment Internacional de la Creu Roja, en què relata una de les batalles més cruentes de l’època on els soldats ferits estaven condemnats a morir perquè els exèrcits no tenien serveis sanitaris o aquests eren molt deficients.

La batalla de Toix

A inicis de l’any 1874, les tropes carlines dirigides per Rafael Tristany van iniciar una ofensiva a la Catalunya interior i van conquerir successivament Vic i Manresa. Això va suposar controlar una extensa i rica zona de l’interior del país que permetia el manteniment de la tropa. Després de la caiguda d’aquestes ciutats, els carlins van fixar-se com a objectiu la conquesta d’Olot. Els carlins, sota el comandament de Francesc Savalls, assetjaven Olot des del mes de desembre de 1873 i al ser una vila prou important i prop de la frontera, les tropes governamentals van intentar realitzar algun moviment per mantenir-la. Per aquesta raó, el general Nouvilas fa formar una columna per auxiliar aquesta ciutat i lliurar-la del setge. La columna que va sortir de Girona pel pont de l’Onyar estava formada per 2500 homes; repartits en dos batallons de caçadors Arapiles i Barcelona; dos batallons del Regiment de Cadis i de Navarra, un esquadró de cavalleria d’Alcantara i tres companyies de carrabiners. La columna va fer nit a la població d’Argelaguer el dia 13 de març. Aquell vespre, el general Nouvilas va saber que els carlins havien fortificat el pas de Castellfollit de la Roca i per tal d’evitar la topada va decidir fer marrada per Tortellà per anar tot seguit cap al pont del Llierca, la muntanya de Santa Bàrbara i la serra del Toix i arribar a Olot per Sant Joan les Fonts. Quan la columna va passar per Tortellà se li van afegir 120 voluntaris de la Llibertat d’aquesta vila, ja que tenien comptes pendents amb Savalls que, un any abans, havia atacat el poble i intentat incendiar-lo.

El carlins però van saber de l’arribada de la columna i la seva ruta i van preparar una emboscada agafant posicions a la serra del Toix, Montpetit, Montmajor, les serres de la Creu, Puig de Vivers, Canadell i les altures del Cos. Savalls va enviar Galceran de Sadernes arreplegar totes les seves forces de la zona de Castellfollit amb alguns reforços de partides de Mieres i de Santa Pau. També van recórrer les cases de pagès de la zona per avisar-los que tanquessin el bestiar i s’estiguessin dins de les cases. Quan a mitja tarda la columna lliberal, cansada del camí va arribar al Toix i va començar a baixar per la falda de la muntanya, els carlins que els envoltaven van començar a disparar. Es van veure sorpresos per un foc enemic molt intens en una zona que aleshores estava sense la protecció del bosc. Algunes forces governamentals van aconseguir arribar un altre cop al cim del Toix i carregar els quatre moderns canons Krupp que duien però van ser reduïts després d’una càrrega de baioneta. Quan va saber del combat, l’alcalde d’Olot va sortir de la ciutat amb dos-cents voluntaris per afegir-se a la lluita, però a la serra de Vivers va trobar-se amb una gran quantitat de carlins i va haver de tornar a la ciutat. Prop d’allí, des de la torre de Canadell el general Savalls va assegurar que aquella nit soparia amb el general Nouvilas. La lluita fou acarnissada i va durar fins a la nit, moment en què el gruix de les tropes, uns 1000 soldats, junt amb el seu general i el seu fill es van rendir. Alguns soldats van poder fugir camí de França o van poder arribar a Olot. Van morir-hi 200 soldats i els carlins van aconseguir un botí de 4 canons, 150 cavalls, 2000 fusells, munició i una caixa de 70.000 duros. Van acabar fent 1800 presoners. Els 33 voluntaris de la Llibertat de Tortellà capturats foren afusellats al camp del Candell, prop de Besalú. Els soldats morts i nus foren carregats amb carretes i traslladats al cementiri de Montagut, on varen sepultar-los en una fossa comuna.

 

Viquipèdia

Relat de la batalla de Toix

Ministerio de Cultura

El monument II

 

Entre els acords presos en sessió de 6 de juliol de 1896 hi figura el de que, en vista d’una sol·licitud presentada pels Srs. Jgnasi Arqués i Eudald Illa que tracten d’erigir per subscripció pública i a la placa de la Constitucíó un monument a la memòria dels ripollesos que el día 27 de maig de l’any 1839 sucumbíren heroícament defensant la Víla en l’atac i en entrada en ella de les forces carlistes, es subscriu l’Ajuntament per 300 ptes. per tal de contri-buir a la realització de l’objecte esmentat.

El día 27 de maig d’aquell mateix any es posà la primera pedra i en igual data de l’any següent, 1897, s’inaugurà el monument, celebrant-se amb tal motíu varíes festes populars. No havent alcançat la subscripció a cubrir les despeses de l’obra, a prec de la Comissió, acordà l’Ajuntament, en sessió de 18 març de 1897, pagar les 1.500 ptes. que faltaven, i a 11 de juny de 1906 acordà construir el reixat que el tanca.

El monument és original de l’arquitecte N’Alfons Bonells i fos tot ell en lo fundició de ferro que en aquella data tenia aquí En Josep Buíxó.

Tomás Raguer
Scriptorium nº11 Novembre 1923

Arxiu Comarcal del Ripollès