Etiqueta: comunicació

“Diario de Barcelona”, dijous 7 de novembre de 1833.

Havent-se absentat d’aquesta plaça el tinent il·limitat de cavalleria, D. Josep Gualdo, i el d’infanteria de la mateixa procedència D. Esteve Dinat (a) Guré, i de la vila de Martorell Benet Roca, capità que va ser dels voluntaris realistes, als que estic processant per haver projectat en unió amb altres apoderar-se de la persona de l’Excm Capità Genera D. Manuel Llauder, o disparar-li en el seu trànsit des d’Esparreguera a aquesta capital, al Barranc del Sant d’en Sunyol, el dia 19 de desembre últim quan venia a prendre el comandament d’aquest principat: usant de la jurisdicció que la REINA nostra Senyora té concedida en aquests casos per Reials ordenances als oficials del seu exèrcit, pel present cito i emplaço per primer edicte o pregon als expressats D. Josep Gualdo, D. Esteve Dinat (a) Guré i Benet Roca, assenyalant la Reial Ciutadella d’aquesta plaça on hauran de presentar-se personalment dins el terme de nou dies, que es compten des del dia de la data a donar els seus descàrrecs i defenses; i de no comparèixer en el referit termini se seguirà la causa i se sentenciarà en rebel·lia per la Comisió militar, sense més dir ni emplaçar, per ser aquesta la voluntat de S.M. Que aquest edicte es fixi i pregoni en els paratges públics d’aquesta ciutat perquè se’n assabenti tothom. Dat a Barcelona a 4 de novembre de 1833. = Ramon Dominguez. = Pel seu mandat = Juan Nepomuceno Klein, secretari.

El governador interí de Vic en ofici del 3 de l’actual diu a l’Excm. Sr. Capità General haver-se aprehès a Prats de Lluçanès a dos individus de l’escamot de Galceràn, que clandestinament havien entrat en la Població i van ser sorpresos a mitjanit. El de la Seu d’Urgell participa al Sr. Excm. amb data 31 del mes passat trobar-se presos i incomunicats al castell d’aquella Plaça Dr. D. Marià Comas, Beneficiat de la Col·legiata de Manresa i Capellà del referit escamot de Galceràn; D. Marià Comas i Puig, capità de voluntaris realistes de Prats, que sembla era el segon al comandament; el seu fill Atanasi Comas, tonsurat, i els paisans Valentí i Segimon Serra i Josep Sabater tots del mateix escamot.

Diario de Barcelona

“Diario de Barcelona”, divendres 11 d’octubre de 1833.

L’Excm. Sr. Capità General d’aquesta Província ha rebut ja les contestacions dels Governadors, i altres autoritats, als Reials decrets de S. M. la REINA Governadora del Regne de 29 de l’anterior, manifestant unànimement els mateixos sentiments que van demostrar els lleials habitants d’aquesta capital.

Un sol incident s’ha conegut en aquesta assenyalada ocasió, el desafecte d’alguns partidaris de la il·legitimitat. Reunit a la vila de Prats de Lluçanès el capità graduat de tinent coronel D. Josef Galceràn amb els anomenats Montaner, de Berga, i Casadesus (a) Tudó, tots dos acabts de venir del presidi de Ceuta, on van ser confinats per la rebel·lió de l’any 1827, amb notícia anticipada que van tenir de la mort del Rei, van sorprendre aquells habitants, abans que haguessin pogut rebre el missatge en què s’anunciava la defunció de SM, i van proclamar Carlos 5º, la religió i la Inquisició; van apressar els membres de Justícia, van exigir quatre-cents duros al veïnat, i van dirigir una circular a diversos pobles demanant cert nombre d’armes i homes socorreguts per vuit dies.

A la matinada del 6 va tenir avís el Governador de Vic de l’atemptat de Galceran, i reunint de seguida alguns veïns que va armar, va marxar amb ells i la Ronda Volant de Coll de Tenas sobre els facciosos, mentre de Manresa va sortir també una columna en la seva persecució. La del Fluvià que des de 24 del passat tenia ordre per marxar des de Tortellà, per Ripoll a Prats de Lluçanès, s’havia retardat el seu moviment, a causa de les contínues pluges i riuades, es trobava per fi a Ripoll el dia 7 per seguir als revoltats. Però aquests que en el mateix acte de cometre la traïció van començar a tremolar per la seva seguretat, van sortir fora de la vila, i van marxar l’endemà en nombre de 42 per Sagàs, havent caigut tres d’ells en poder de les Rondes Volants que portava d’avantguarda el Governador de Vic; i que els seguien de prop. Tal és l’estat d’aquest desagradable esdeveniment fins al dia 7 de l’actual, mentre que les tropes de Ripoll i els carrabiners s’avançaven per la vall de Ribes per impedir la fugida d’aquests lladres.

Els governadors de Vic, Manresa, Berga i Cardona donen part que lluny d’obtemperar cap poble a les ordres dels rebels, les han menyspreat, remetent els seus escrits a les autoritats, aprestant-se per rebutjar-los, i per aquesta fi han anat reunint les escopetes dels que tenien llicències per caçar, sabres i armes amb què poder defensar-se.

Els habitants de la muntanya, han donat a conèixer en aquesta ocasió, el seu bon esperit, i el que estimen la pau que gaudeixen, així com l’intent del Tey al març últim, va provar les mateixes sanes idees i la mateixa lleialtat; en els habitants de la part baixa del Principat.

A més de les eficaces i actives disposicions dictades per l’extermini d’aquests i qualssevol altres pertorbadors de l’ordre, s’han enviat executar instantàniament els Reials decrets de 17 i 21 d’agost de 1825, renovats en el de 1r d’octubre de 1830, els quals preveuen, que no es doni més temps als rebels que s’apressin amb les armes a la mà, que el necessari perquè es preparin a morir com a cristians.

Que tremolin els que directament o indirectament abusin amb insidiosos i ocultes maneres de la moderació que no mereixen, excitant el descontentament i la sedició per extraviar als més senzills i precipitar-los en la seva ruïna, perquè la seva sort està irrevocablement fixada, i no quedaran impunes els mals que causin, i les víctimes que sacrifiquin a la seva ambició.

Diario de Barcelona