El mestre de Ripoll

Aquest pròxim divendres presentem la novel·la gràfica “El mestre de Ripoll”. Un projecte de redescoberta: la del patrimoni romànic de les talles dels segles XI-XII, les majestats del taller de Ripoll.

Volem posar en valor la tesi de Rafael Bastardes sobre l’existència d’un mestre de talla i un taller a Ripoll, on durant els anys a cavall entre el segle XI i XII es van construir 12 majestats que són considerades joies del romànic.

Qui era aquest Mestre? Fou un monjo o un seglar? Com es realitzava una talla romànica? Són respostes que volem apuntar de la mà d’un segon personatge, aquest és fictici, però podria ser molt real: és el jove Nofre, l’aprenent del taller.

Descarrega PDF

script 14

Avui us portem dos temes actuals que són bons motius de discussió, un és el dels Pànics morals i l’altre és la confiança que podem tenir amb aplicacions (eines) d’AI per ajudar-nos en el nostre quefer.

Us presentem les respostes de dues aplicacions (eines) d’AI, una conversacional, l’altra d’un cercador que utilitza AI sobre el mateix tema.

El primer text és la resposta de ChatGTP (conversacional) a què és el pànic moral?

L’altra, la de Perplexity (cercador que utilitza AI ) que genera el seu discurs de com definiries el Pànic moral d’acord amb la informació que troba a internet i en referencía els enllaços pertinents.

script 14 Descarregar PDF

Pàgina scripts

script 13

PLAÇA DE BOUS.-7a funció en celebritat dels dies de S. M. La REINA Mare Governadora la Senyora Donya MARIA CRISTINA DE BORBON. – Pel dissabte 25 de juliol de 1835.- Amb superior permís.- L’empresa de la plaça de bous, ha disposat donar la setena funció en el dia d’avui (si el temps ho permet) amb el plausible motiu de la celebració dels dies de S. M. la REINA Governadora,

 

Descarregar PDF

El Tatuatge de l’Escorpí, text complet

El mes de febrer de 1895 els rebels cubans s’havien revoltat novament, les quintes amenaçaven de nou en emportar-se tot el jovent cap a les colònies. Mentre Barcelona vivia una important transformació urbana enderrocant les muralles, el creixement de la ciutat feia possible que joves vinguts d’arreu, orfes de totes les guerres, sense família, desapareguts d’orfenats, i molts sense cèdula d’identificació o amb una de fraudulenta, visquessin més o menys al marge formant una tropa de buscavides que vivien vorejant la llei.

Així és com ens descriu un d’aquests nois la Barcelona còmica, almanac de 1895:

Tenia setze anys, no obstant això, en representava vint: vivia a la riera: era un noi de carrer, sense ofici ni benefici, que vagava amb el pot de les burilles d’aquí cap allà, descalç, amb uns pantalons grisos amb grans pedaços multicolors al cul i als genolls, una brusa blava, esquinçada, bruta, i la gorra de seda negra encasquetada fins a les orelles …

Entrar en una banda que falsifiqués moneda era un ascens dins aquest món. De tant en tant, però, els atrapava el sistema i a la cangrí acabaven de fer el mestratge en l’ofici.

El nostre personatge n’era un.

Descarregar PDF