La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll l’any del Senyor de 1835. IV

Entrats els miquelets al monestir, a poc va cremar primer l’arxiu, ja seguida la rosassa de la façana del temple va vomitar rabioses flames, procedents de l’incendi de l’orgue, el qual, situat sobre la porta principal, abastava amb la seva grandiositat tot l’ample de la nau. De l’orgue el voraç element es va propagar al restant del temple. Aquest, però, i l’arxiu van ser les úniques peces, bé que fartes, que van cremar.

Text complet. Descarregar PDF

La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll l’any del Senyor de 1835. III

Tots aquests fets havien de servir perquè els monjos vigilessin; i a no ser suficient aquests, es diu que rebien avisos de Barcelona, on s’havia ja perpetrat el crim. Després de l’incendi dels convents de Barcelona, l’agost de 1835, el capità general Llauder … Va arribar fugitiu cap a les onze de la nit a Ripoll, acompanyat de 700 u 800 homes, i es va allotjar a l’abadia … A les tres de la matinada va marxar en direcció a França, i la tropa abandonada pel seu general va tornar a Ripoll. El Comandant del regiment, que era Don Quirze, va avisar a la plaça a diversos monjos a fi que es guardessin. Així escriu un cronista ripollès, però omet dir-nos el dia del pas de Llauder per Ripoll. No obstant això, per documents emanats de la mà de Llauder sabem que el 5 era a Vic i el 8 a Puigcerdà, i pel mateix la seva estada a Ripoll es va efectuar en una de les tres nits que van des del 5 al 8 d’agost. Tinc dades per creure que va ser en la del 5 al 6. Són del monjo d’aquest cenobi Don Joaquim Xifré les següents paraules: Temps abans de la catàstrofe el Comandant d’armes de Ripoll em va encarregar digués als monjos la prudent conveniència que es retiressin del monestir, en raó a què disposava de poca força d’exèrcit, i que pel mateix li seria difícil contenir un atac si s’intentés. … I d’aquí sense dubte que alguns dels cenobites anessin a trobar al cap del batalló, el qual els va dir que un atemptat a vegades difícilment s’evita, i així que els aconsellava que posessin fora de perill quan poguessin. Per aquest avís sens dubte, i per altres repetits rebuts pels monjos, aquests van treure o posar fora de perill els seus objectes de valor i papers d’importància.

Text complet. Descarregar PDF

La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll l’any del Senyor de 1835. II

En la guerra civil d’aleshores Ripoll decididament es va abalançar cap al costat liberal, i va armar els seus homes amb el fusell de nacional o urbà. L’autoritat superior del Principat va fer de Vic centre d’operacions del batalló de miquelets Tiradors d’Isabel II, conegut vulgarment pel batalló de Montero, bé que llavors estaba comandat pel comandant Don Tomás Metzger. Aquest batalló va ser el primer que es va crear, ja l’any 1833, i estava compost de joves eixelebrats, gairebé tots de Barcelona. Constava de mil places i estenia les seves operacions per aquell costat de la muntanya catalana, recorrent els districtes de Ripoll, Berga, Alpens, etc.

Text complet. Descarregar PDF

Script 5

La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll extreta de “Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, por Cayetano Barraquer y Roviralta”, canonge xantre de la Catedral de Barcelona. Editada a Barcelona el 1915 amb llicència eclesiàstica.

Digitalitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona i publicada sota domini públic, sense restriccions d’ús.

L’autor Cayetano Barraquer confesa en la introducció que l’impuls que el va moure a ressenyar la memòria dels fets de 1835 no va ser altra que l’evidència que totes les històries ja escrites sobre la persecució de 1835 les trobava coixes i mentideres.

Així ens presenta el seu treball:

Durant molts dels lustres que van seguir al nefast 1835 gairebé res es va escriure en descripció dels convents, ni en relat circumstanciat del crim. Va ser necessari que transcorregués mig segle perquè els autors catòlics proferissin la veritat. En aquesta època, veient que encara vivien alguns dels homes d’aquell temps, vaig sentir vehements desitjos d’interrogar i d’escriure després els seus relats. Per això em vaig inclinar a escriure la descripció de les cases religioses d’homes de Catalunya, i la història verídica de les persecucions per elles sofertes en el meu segle XIX, que és la present.

I ens explica com va ser el seu pla de treball:

Convenia abans de res recollir aquelles dades que per moments s’escorrien d’entre els homes per estar guardats únicament en la memòria d’ancians testimonis; i així vaig acudir a interrogar els vells que van intervenir en les coses i en els fets, ja fossin religiosos, els seus enemics, o ja simples espectadors. A principiar de 1880 començava jo aquesta perquisició, és a dir, quaranta-cinc anys després del criminal fet. En segon lloc vaig acudir als arxius i biblioteques públics i privats. En tercer vaig visitar els monuments monacals que encara subsistien. Sense criteri preconcebut, o preocupació, apuntava totes les notícies que em venien a la mà, tant favorables com adverses als frares, deixant per al seu dia el treball de pesar-les i varolar-les amb bon criteri. Les persones interrogades arriben a centenars.

Desprès va venir la consulta d’arxius.

El lligall de la Capitania General de Catalunya, titulat: «Expedientes de las ocurrencias desde el 23 de julio hasta el Real decreto de amnistia de 25 de septiembre de 1835 ».

Els manuscrits procedents de monestirs i convents, custodiats a la sala de Monacals del Reial Arxiu de la Corona d’Aragó.

Els protocols de Notari d’Hisenda, o sigui de la desamortització, on es ressenyen nombrosos convents, les seves finques i drets.

L’Arxiu Notarial de Girona on hi han els protocols dels notaris d’Hisenda del temps de la desamortització.

Un cop acabada la perquisició de dades orals i dels manuscrits, vaig dedicar la meva atenció als diaris antics.

Aquest llibre és el resultat.

En el seu treball d’investigació, ampli i riguròs, es relacionen els fets a través de les cròniques i d’entrevistes amb testimonis, i podem trobar una relació exhaustiva de totes les compres-vendes, amb noms i cognoms. Ens dona una visió molt interessant, i en ocasions inèdita, del procés de desamortització dels béns de les ordes religioses, el context en el qual es van donar els fets de 1835.

Aquí presentem el text íntegre relacionat amb Ripoll i la destrucció de Santa Maria de Ripoll.

Script_5. pdf

Els carlins a 1898 – IV

LOS CARLISTAS

Leemos en La Publicidad de Barcelona:

«La Depeche afirma que los principales jefes carlistas han establecido los cuarteles generales en Bayona y en San Juan de Luz, desde cuyo punto se proponen hacer un movimiento en cuanto haya regresado el ejército de Cuba.

Añade que los agentes de D. Carlos han hecho activa propaganda en la citada isla en estos últimos meses.

La propaganda carlista es tan activa en el departamento de los Bajos Pirineos, que es muy posible que dé lugar á una observación amigable del Gobierno español al francés.

Un telegrama de Biarritz manifiesta que el plan de los carlistas es hacer un movimiento simultáneo en tres regiones:

D. Carlos se pondrá al frente de las fuerzas del Maestrazgo, D. Jaime al frente de las Vascas y D. Alfonso mandará las de Ciudad Real.»

La Depeche termina diciendo:

«Las comunidades religiosas de Filipinas han entregado á los carlistas 50 millones de pesetes y han prometido contribuir con otras cantidades importantes.»

Por telégrafo

Londres 23, 4 t.

E1 corresponsal del Daily Mail en París ha celebrado una interview con el Sr. Melgar, secretario de D. Carlos.

Declaró que el pretendiente no dirigirá ningún manifiesto á sus partidarios ínterin no se firme la paz.

Cuando ésta sea un hecho, D. Carlos hará conocer sus intenciones á los carlistas.

El mismo Daily Mail publica declaraciones del conde de Maillé, en las cuales asegura que los americanos ofrecieron á don Carlos 12 millones de pesetas con la condición de que éste les devolviese doble cantidad al subir al trono.—Reyer.

El correo militar 24 agosto de 1898

Els carlins el 1898 – III

Por telégrafo

Berna 29.

Muchos periódicos anuncian que el Consejo federal ha intimado á D. Carlos que abandone el territorio si se dedica á provocar agitaciones políticas en España. – Fabra.

Una partida.

Barcelona 30,12’35 m.

Corren rumores de que se ha alterado el orden público en Lérida, levantándose una partida en Seo de Urgell.

De Manresa han salido tres compañías de San Quintín y fuerzas de caballería con destino al indicado punto.—Mencheta.

La correspondencia de España 30/07/1898

 

Els carlins el 1898 – II

Rusia y Don Carlos

por telégrafos

(de nuestro corresponsal particular)

Londres 13, 6’50 m.

El Daily News recibe un despacho de su corresponsal en Odessa, anunciando que el ministro de la Guerra, al pedirle D. Jaime de Borbón licencia para ir á Bruselas, le ha contestado que para ir á reunirse con su padre D. Carlos, tendrá que dimitir su empleo de teniente de caballeria del ejército ruso.

Reyer.

La correspondencia de España 14/07/1898

El Papa, la Reina i els Carlins.

Londres 27, l0 m.

El Standard ha recibido un telegrama de su corresponsal en Roma, diciendo que ha tenido promesas formales de los carlistas, de que éstos no atacarán en los momentos actuales á la dinastía, y que solamente se lanzarían al campo en el caso de que estallase una insurrección republicana.

Dice también que León XIII ha escrito á la Regente una larga carta sobre la situación actual.

Reyer.

Els carlins a 1898 – I

( de nuestro corresponsal particular)

Berlín 26.

El periódico Berliner Lokal-Anzeiger, publica el relato de una interview de su corresponsal en Madrid con el conocido jefe carlista, Sr. Vázquez de Mella.

Empieza negando que D. Carlos haya cambiado de ideas, pero se impone, según dice, un cambio radical de cosas en España.

En veinte años no han hecho nada los carlistas contra el régimen actual, y á pesar de esto, hallase gastado. Tres distintas guerras han mutilado el país.

Declara el Sr. Mella que hace dos años consideró inevitable la guerra con América y pidió que España saliera del aislamiento en que se encontraba.

Añade que era favorable á una alianza con Francia, pero no se habría opuesto al ingreso de España en la triple alianza. Ninguna de las dos cosas se ha hecho.

Pudo haberse comprado cuatro acorazados y con ellos nuestra escuadra sería potente, pero tampoco se hizo.

La concesión de la autonomía, en vez de preparar el terreno para la paz, ha acelerado la ruptura de las hostilidades.

La crisis económica es enorme y se siente especialmente en Cataluña, donde se cierran fábricas y se despide a obreros.

La república, dice el Sr. Mella, es en España imposible; los republicanos son doctrinarios y están divididos.

En España, como en Francia é Italia, ha fracasado el parlamentarismo.

El pueblo español es monárquico, católico y fuerista.

Del carlismo se ha formado, especialmente en el extranjero, equivocado concepto.

D. Carlos no quiere ser monarca absoluto. El carlismo representa una monarquía de la forma de la de Guillermo, rey de Prusia.

Lo que quiere D. Carlos es descentralización económica y administrativa; regionalismo que respeta el desarrollo histórico de España, elecciones de clases como en Prusia, el derecho del veto para el rey y la elección de los municipios por el pueblo.

España, por el carácter de sus habitantes, necesita un gobierno fuerte.

Un monarca constitucional es mil veces preferible á la oligarquía irresponsable de los gabinetes que efectivamente reina ahora en España.

El carlismo dice el Sr. Mella, ha aumentado mucho en España.

La monarquía actual es una monarquía civil y D. Carlos representaría una monarquía militar. Termina el Sr. Mella asegurando que á toda Europa conviene mucho que D. Carlos llegue al trono de España.

Aquí han producido extrañeza algunas de las declaraciones carlistas de la interview que dejo indicadas.—Holdzman.