Després del 27 de maig, el 1840 … II

La primera guerra carlina s’acaba amb l’anomenat Conveni de Bergara el 29 d’agost de 1839. L’armistici, però, no fou acceptat a Catalunya fins al juliol de 1840.

Però en data tan tardana com l’octubre de 1846, arriba aquest comunicat a l’Ajuntament de Ripoll:

Reservado

El Comisario de seguridad pública de Puigcerdà me avisa haberles dado parte de que el cabecilla carlista, Caballeria, recorre esa comarca llamando a la revelión procurando levantar algunas partidas contra el Gobierno de S.M. (Q.D.G.)

Esta notícia necesita el celo y la lealtad de V y ella me hace esperar seguir vigilando de cerca las maquinaciones de los enemigos de S.M. la reina (Q.D.G.) afin de que puedan …oportunamente desbaratarlos, librando con ello al pais de los males, que en otro caso sentiria. V interesado en la conservacion de la paz, y …

Gerona 8 octubre de 1846

Carlos Llauder

Després del 27 de maig, el 1840 …

El Padró de 1840 ens parla dels primers indrets que van ser habilitats per reviure Ripoll, es
trobaven a la zona de l’Almoina, el molí, el Prat, la Farga i el carrer del Valls, Donya Estasia, la
Plaça Nova i el Mercadal. En total van ser 111 famílies les que van començar a aixecar de nou el
poble.
Progressió de la demografia de Ripoll fins a 1900:
1840…………………………..901 veïns, aproximadament un 50% homes i un 50% de dones
1841…………………………1054 veïns
1842…………………………..805 veïns
1845…………………………..908 veïns
1846…………………………..895 veïns
1854…………………………1729 veïns
1857…………………………2424 veïns
1860…………………………2385 veïns
1877…………………………2680 veïns
1887…………………………3584 veïns
1900…………………………5037 veïns
Dades extretes dels padrons i censos conservats a l’Arxiu Comarcal del Ripollès
En el cens de 1854 trobem:
• 6 armers
• 1 quincaller
• 3 llauners
• 10 ferrers
• 12 fargaires
• 1 fabricant de llimes
• 3 serrallers
Sobre una població de 1729 habitants: en total 48 treballadors d’oficis del ferro, 12 capellans, 7
monges i un organista
En el cens d’habitants (possiblement 1843) trobem a:
• Miguel Anfruns (ferrer, c/Sant Pere, raval de Sant Pere)
• Eudaldo Anfruns (serraler, c/Sant Pere, raval de Sant Pere)
• Eudaldo Sala (clavetaire, c/Sant Pere, raval de Sant Pere)
• Jose Illas (clavetaire, c/Sant Pere, raval de Sant Pere)
• Eudaldo Campalans (clavetaire)
• Eudaldo Mola (serraler)
• Juan Sadurní ( clavetaire)

script 13

PLAÇA DE BOUS.-7a funció en celebritat dels dies de S. M. La REINA Mare Governadora la Senyora Donya MARIA CRISTINA DE BORBON. – Pel dissabte 25 de juliol de 1835.- Amb superior permís.- L’empresa de la plaça de bous, ha disposat donar la setena funció en el dia d’avui (si el temps ho permet) amb el plausible motiu de la celebració dels dies de S. M. la REINA Governadora,

 

Descarregar PDF

recull 1

Els números dels scripts publicats fins ara i els índexs corresponents.

script 1:
– Hi ha una quarta bíblia de Ripoll?
– Una tarda de toros (cartell, diari, imatges…)
– Retrofotografia (complement de les Rutes per Ripoll)
– 180 aniversari de la caiguda de Ripoll el 27 de maig de 1839 (material a disposició, unitat, annexos, còmic, etc.)
– Receptaris: receptari carlí, Les receptes del claustre.

script 2:
– Els zuaus pontificis
– La tercera guerra carlina
– Les pedres expliquen les històries que els teus dibuixen
– Les fotografies de Francesc Xavier Ducloux
– Retrofotografia. Àlbum.

script 3:
– Monogràfic sobre les guerres de Cuba
– Ripollesos a les guerres d’Ultramar

script 4:
– Monogràfic sobre la bomba del Liceu.

script 5:
– La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll.

script 6 (Duplicitats, repeticions i suplantacions):
– Camins cap a l’error. D’herois i altres afers.
– Reflexions sobre el setge de 1839, el preu de l’heroisme.
– El palimpsest del Cid.
– Dos sopars de pedra i una taula.
– El nom de Ripoll i la pena de mort.

script 7:
-. L’inici de la primera guerra carlina vista per un lector del “Diario de Barcelona” des de Ripoll.
– Comunicats de la Capitania general de l’exèrcit i Principat de Catalunya (1833-1835) publicats al “Diario de Barcelona”.
– Apèndix-1: Notes sobre els religiosos apressats o executats en els enfrontaments amb les tropes liberals a Catalunya i Aragó. (1833-1835)
– Apèndix-2: Les bullangues i la crema del vapor de la Bonaplata. Els fets de l’estiu de 1835 a Barcelona.

Inici de la primera guerra carlina a Catalunya IV

Diario de Barcelona”, dimecres 1 de gener de 1834.

Havent-se absentat de la vila de Prats de Llusanés els veïns Josep Galcerán; Isidre Casadesus (a) Tudó; Joan Vilardaga (a) Posallocas; Antoni Boy de Cal Portella; Joan Esmerats y Novel; Josep Cicera del xich Manuel; Joan Vila del xich Dauradó; Narcís Vilageriu del Josep Catalá, Benet Parera del Manuel Pega; Josep Janer mosso de Sorribas; Manuel Boy de cal Portella; Bernard Refart (a) Guixatou; Josep Boatella colon de la Viña; Ramon Roca del Sort Ductó; Jaume Casas (a) Jaume Basas; Isidre Vars (a) Sidro de les Catrangas; Joan Boy de cal Portella; Francesc Fábregas (a) Fringuela; Marià Plans (a) Pó de la Teresa; Francesc Galobardas (a) Xich Sarinadó; Marc Serra del Noy Climent; Josep Soldevila del Riaya; Ramon Barbut (a) Ramon de la Quica; Adjutori Sala mosso de Baratel; Pau Barniol del Bobaret; Vicens Magem (a) Met; Segismon Magem del Met; Joan Magem del Met; Joan Paradell; Marià Fañer de cal Tané; Joan Vila y Burgués (a) Joan de la Tarraya; Benet Monblanc del Samsó; Francesc Bilalta (a) Biosca; Martí Ribulleda; i també Josep Montaner veï de Berga, i Pere Muntades y Boralleras que ho és de San Martí Marlés, als que estic processant per la rebel·lió que van formar la nit del 5 d’octubre últim en dita vila de Prats de Lluçanès acabdillats pel capitost citat Josep Galcerán; usant de la jurisdicció que la REINA nostra Senyora té concedida en aquests casos per les seves Reials ordenances als oficials del seu exèrcit; pel present cito, crido i emplaço per primer edicte o pregó als expressats reus, assenyalant les Reials presons d’aquesta ciutat on hauran de presentar-se personalment dins el terme de nou dies que es compten des del de la data a donar els seus descàrrecs i defenses; i de no comparèixer en el referit termini, es continuarà la causa i se sentenciarà en rebel·lia, per la Comissió militar, sense més citar-los, cridar-los, ni emplaçar per ser aquesta la voluntat de S.M. Fixeu i publiqueu aquest edicte en el Diari d’aquesta Capital perquè sigui de coneixement de tots.

Donat a Barcelona a trenta-u de desembre de mil vuit-cents Trenta-tres. = Ramon Dominguez. = Pel seu mandat. =. Joan Nepomuceno Klein, secretari.

Diario de Barcelona

Tota la documentació (script_7)

 

script 7

L’inici de la primera guerra carlina vista per un lector del “Diario de Barcelona” des de Ripoll.

Totes les visions són esbiaixades i aquesta no en serà menys, reproduïm els comunicats de la Capitania General de l’exèrcit i Principat de Catalunya que publicada el “Diario de Barcelona”, pensant que podria ser la imatge que tindria des de Ripoll un lector del diari de l’època. La temporalització dels articles ens en donen una determinada visió.

La majoria de publicacions donen el dos d’octubre de 1833 com a tret de sortida de la primera guerra carlina. Al mig de proclames d’adhesió a la reina i a la regent se succeeixen aixecaments al País Basc, a l’Aragó, a Castella la Vella. A Prats del Lluçanès l’intent de desafecció és l’11 d’octubre de 1833 amb l’aixecament de Galcerán desarticulat el 12. La primera noticia d’una certa importància serà la batuda del mes de febrer del 1834, quan cauen els escamots de Galceran , Tey i Targarona. A Barcelona mentrestant, la vida ciutadana seguia igual, amb les seves funcions religioses, les seves estrenes teatrals, més preocupada per la borsa de comerç i pel tràfec de mercaderies del port, on els vaixells carregaven i descarregaven alimentant el ventre de la ciutat. Barcelona vivia al marge de la revolta, com si no tingues res a veure amb ella.

Script 7

Inici de la primera guerra carlina a Catalunya III

Diario de Barcelona”, dilluns 16 de decembre de 1833.

Encoratjats els enemics de l’ordre, i del Tron de la legitimitat per l’ocupació i permanència dels revoltats a Morella, així com els seus corifeus a la vista d’aquell perniciós exemple i per altres intrigues i auxilis pecuniaris que m’anunciaven, han tractat en aquests últims dies de consumar els seus perversos designis per al que s’ha emprat 1a més sol·licita activitat. En efecte, els avisos i notícies que de tantes parts rebia no presentaven símptomes que posesin al descobert les seves trames, tot i que donaven senyals evidents de conats quasi generalitzats a tots els Corregiments, i repetits fets particulars han donat mostres convincents que es caminava precipitadament a trastornar el públic repòs, i alterar la tranquil·litat que mal que els pesi als enemics coneguts de la nostra innocent REINA i de la nostra prosperitat, ha estat i continuarà sent l’enveja d’altres Províncies no tan afortunades: enmig de tots els meus naturals desitjos em portaven a les fronteres de València per impulsar l’aviat extermini dels que havien gosat fer tremolar la bandera de la revolució a Morella; però em va retenir el meu deure i primer interès que és mantenir il·lesos i pacifica la meritòria i bella Província posada a la meva cura la tranquil·litat veia aviat amenaçada i l’imminent perill no m’era desconegut majorment si l’acolliment de l’Autoritat se separava del centre que li convenia conservar: convençut d’aquesta necessitat vaig deixar la meva primera inclinació auxiliant aquella Província amb una columna escollida i em vaig dedicar a dictar totes les providències que vaig creure conduents a la conservació de la tranquil·litat que es gaudeix i a l’aviat escarment dels malèvols, si a pesar de tota previsió i dels meus incansables esforços aconseguien posar en pràctica els seus conats, i així ha succeït efectivament amb els 17 il·lusos que van gosar armar-se als voltants de Vic i que l’esvalotament va existir solament tres o quatre hores, al cap de les quals, eren ja presa de 1a més constant vigilància i coneguda activitat nou d’ells, que sotmesos als tràmits del judici legal, patiran el rigor de les lleis vigents, quedant els altres dispersos i fugitius implorant el perdó, i que probablement vindran a patir la mateixa sort que els

primers. Aquest esdeveniment que ha estat conclòs amb major velocitat que els del Tey i Galceràn, i els continus avisos que he rebut de la velocitat amb què de tot arreu marxaven forces contra aquest grapat d’il·lusos, proven que aquests gens poden fer en la il·lustrada i fidel Catalunya en la qual s’estavellaven totes les temptatives no obstant això com pesa sobre meu cor la sort dels extraviats per pocs que siguin, i com abundo en el principi que val més prevenir que castigar, em dirigeixo a V.S. perquè faci conèixer a tots els seus subordinats quan impotents són en aquesta província les mesquines branques dels malvats, i quan satisfactori em seria que convençuts tots d’aquesta veritat i dedicant-se a les seves tasques sota un Govern il·lustrat i de pura protecció, deixessin aïllats als seductors, i pogués jo congratular-me en veure reduïts a aquests a la seva veritable impotència i als meus dignes compatriotes, assegurats en el seu repòs inalterable i confiats en el seu futur feliç, que és a tot el que s’estén la meva ambició.

Però perquè aquests béns no siguin contrariats pels incauts o pels malvats, que en tots temps cal tenir subjectes i continguts, farà V.S. al mateix temps les prevencions més adequades i precises a totes les Autoritats als que competeixi perquè estiguin disposades les mesures més pròpies a destruir els primers passos qualsevol moviment, comptant amb tota seguretat amb què volaran a qualsevol punt que s’hagués de menester noves forces que destruiran tota esperança d’assajar en aquesta província els desordres, que tan temeràriament es volguessin repetir = Déu guardi a V. molts anys. Barcelona 15 de desembre de 1833. = Manuel Llauder.

Diario de Barcelona