recull 1

Els números dels scripts publicats fins ara i els índexs corresponents.

script 1:
– Hi ha una quarta bíblia de Ripoll?
– Una tarda de toros (cartell, diari, imatges…)
– Retrofotografia (complement de les Rutes per Ripoll)
– 180 aniversari de la caiguda de Ripoll el 27 de maig de 1839 (material a disposició, unitat, annexos, còmic, etc.)
– Receptaris: receptari carlí, Les receptes del claustre.

script 2:
– Els zuaus pontificis
– La tercera guerra carlina
– Les pedres expliquen les històries que els teus dibuixen
– Les fotografies de Francesc Xavier Ducloux
– Retrofotografia. Àlbum.

script 3:
– Monogràfic sobre les guerres de Cuba
– Ripollesos a les guerres d’Ultramar

script 4:
– Monogràfic sobre la bomba del Liceu.

script 5:
– La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll.

script 6 (Duplicitats, repeticions i suplantacions):
– Camins cap a l’error. D’herois i altres afers.
– Reflexions sobre el setge de 1839, el preu de l’heroisme.
– El palimpsest del Cid.
– Dos sopars de pedra i una taula.
– El nom de Ripoll i la pena de mort.

script 7:
-. L’inici de la primera guerra carlina vista per un lector del “Diario de Barcelona” des de Ripoll.
– Comunicats de la Capitania general de l’exèrcit i Principat de Catalunya (1833-1835) publicats al “Diario de Barcelona”.
– Apèndix-1: Notes sobre els religiosos apressats o executats en els enfrontaments amb les tropes liberals a Catalunya i Aragó. (1833-1835)
– Apèndix-2: Les bullangues i la crema del vapor de la Bonaplata. Els fets de l’estiu de 1835 a Barcelona.

Els arancini, una herència àrab

El arancino (arancinu o arancina en sicilià, segons la regió, i en plural arancini o arancine respectivament.
Van ser els àrabs, de fet, qui van introduir a Sicília les diferents espècies utilitzades en la condimentació de les receptes illenques, com el sucre, els cítrics, la canyella o el safrà, a més de l’arròs tan present en les receptes dels arancini (bola d’arròs plena de ragú de carn o pèsols o de pernil i formatge) emblema de la cuina siciliana. El seu origen es troba en el període de l’Emirat de Sicília, entre els anys 965 i 1072, quan es va introduir la tradició de menjar arròs condimentat amb safrà, herbes, espècies i carn. Palerm va esdevenir la capital del nou emirat de Sicília, i durant dos segles es va transformar en una de les ciutats més belles del món àrab, un refugi cultural i comercial l’única rival de Còrdova.

Nou dinar temàtic a l’aula: novel·la negra al mare nostrum

Farem un viatge explorant l’estreta relació entre la gastronomia i la novel·la negra al Mediterrani. Podrem degustar receptes presents a les novel·les de Camilleri, Izzo, Markaris, Batya Gur o Donna Leon, mentre n’escoltem fragments en que els protagonistes també gaudeixen del menjar.

Tota una generació de detectius i comissaris mediterranis són descendents del gran detectiu i gastrònom Carvalho, de Vázquez Montalbán. Montale i Montalbano, inclús amb el nom, però també Brunetti, Kharitos i Ohayon.

El retrat crític de la societat on viuen aquests personatges de ficció tan reals, també inclou la cultura culinària i des de l’Aula d’Hostaleria i l’Associació Palimpsest hi volem afegir l’experiència gastronòmica.