DINAR DE SANT JORDI 2026. CELEBRACIÓ MIL·LENARI DE LES BÍBLIES DE RIPOLL

Aprofitant l’avinentesa de l’àpat de Sant Jordi, ens apleguem per celebrar un mil·lenari, avui que és una festa literària: durant el primer quart del segle XI, el monestir de Ripoll va produir tres grans còdexs bíblics, coneguts com les Bíblies de Ripoll, impulsades per l’Abat Oliba i custodiades a la Biblioteca Vaticana.

Volem també recordar les representacions de Sant Jordi que tenim al monestir de Ripoll, començant per la més antiga: el capitell del claustre del segle XV, ja totalment gòtic, fet per l’escultor-esclau Jordi de Déu. Durant aquell segle XV es va nomenar Sant Jordi com a patró de Catalunya.

 

 

 

Però la tradició ve de més lluny, del primer altar consagrat a Sant Jordi al monestir de Ripoll (potser el primer de la península ibèrica), del qual en tenim constància a l’inventari fet el 1047, un anys després de la mort de l’Abat Oliba.

En aquests moments al monestir hi ha tres representacions de Sant Jordi: la del claustre (segle XV), la del costat dret de la portada (segle XIX) i la reproducció del penó a la nau central (segle XX).

I com en tot acte de la diada de Sant Jordi es presentarà un llibre, en aquest cas serà “Embotits” del cuiner David Sanglas. Un receptari que és un viatge per la història dels embotits de la nostra terra, els oblidats i els de sempre, i un recorregut que ens farà descobrir la infinitat d’usos que podem donar- los a la cuina, més enllà de gaudir-los amb una bona llesca de pa amb tomàquet.

Després durant el dinar, i reprenent una vella tradició monàstica, com era la de llegir textos edificants durant els àpats, entre plat i plat en Ramon Alabau ens recitarà petits textos literaris.

recull 1

Els números dels scripts publicats fins ara i els índexs corresponents.

script 1:
– Hi ha una quarta bíblia de Ripoll?
– Una tarda de toros (cartell, diari, imatges…)
– Retrofotografia (complement de les Rutes per Ripoll)
– 180 aniversari de la caiguda de Ripoll el 27 de maig de 1839 (material a disposició, unitat, annexos, còmic, etc.)
– Receptaris: receptari carlí, Les receptes del claustre.

script 2:
– Els zuaus pontificis
– La tercera guerra carlina
– Les pedres expliquen les històries que els teus dibuixen
– Les fotografies de Francesc Xavier Ducloux
– Retrofotografia. Àlbum.

script 3:
– Monogràfic sobre les guerres de Cuba
– Ripollesos a les guerres d’Ultramar

script 4:
– Monogràfic sobre la bomba del Liceu.

script 5:
– La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll.

script 6 (Duplicitats, repeticions i suplantacions):
– Camins cap a l’error. D’herois i altres afers.
– Reflexions sobre el setge de 1839, el preu de l’heroisme.
– El palimpsest del Cid.
– Dos sopars de pedra i una taula.
– El nom de Ripoll i la pena de mort.

script 7:
-. L’inici de la primera guerra carlina vista per un lector del “Diario de Barcelona” des de Ripoll.
– Comunicats de la Capitania general de l’exèrcit i Principat de Catalunya (1833-1835) publicats al “Diario de Barcelona”.
– Apèndix-1: Notes sobre els religiosos apressats o executats en els enfrontaments amb les tropes liberals a Catalunya i Aragó. (1833-1835)
– Apèndix-2: Les bullangues i la crema del vapor de la Bonaplata. Els fets de l’estiu de 1835 a Barcelona.

Els arancini, una herència àrab

El arancino (arancinu o arancina en sicilià, segons la regió, i en plural arancini o arancine respectivament.
Van ser els àrabs, de fet, qui van introduir a Sicília les diferents espècies utilitzades en la condimentació de les receptes illenques, com el sucre, els cítrics, la canyella o el safrà, a més de l’arròs tan present en les receptes dels arancini (bola d’arròs plena de ragú de carn o pèsols o de pernil i formatge) emblema de la cuina siciliana. El seu origen es troba en el període de l’Emirat de Sicília, entre els anys 965 i 1072, quan es va introduir la tradició de menjar arròs condimentat amb safrà, herbes, espècies i carn. Palerm va esdevenir la capital del nou emirat de Sicília, i durant dos segles es va transformar en una de les ciutats més belles del món àrab, un refugi cultural i comercial l’única rival de Còrdova.