SAVALLS TORNA A CAVALCAR

RECORD HISTÒRIC

L’heroica vila de Puigcerdà, per la seva posició topogràfica, sempre havia estat cobejada pels carlins en totes les guerres civils que havien ensangonat el sòl patri, durant la primera meitat del segle XIX passat, tant en la guerra dels Set Anys que va durar des de 1833 fins a 1840, com en la que va tenir lloc des del 8 d’abril de 1872, en ple regnat d’Amadeu de Savoia, fins després de restaurada la dinastia Borbònica als camps de Sagunt, ocupant el tron d’Espanya Alfons XII.

En una guerra i l’altra va ser Puigcerdà atacada diverses vegades, sense poder mai aconseguir els partidaris de l’absolutisme, malgrat els seus esforços i els mitjans posats en pràctica, apoderar-se de l’heroica i liberal població ceretana.

L’odi que el capitost Savalls sentia per la població de Puigcerdà era immens i, és clar, els seus poderosos motius tenia.

Heus aquí els motius:

Després de la guerra civil dels set anys va quedar un contingent d’individus que, tenint assumptes pendents amb els tribunals, no podien gaudir dels avantatges dels indults i de les capitulacions. Aquests es van organitzar en partides de malfactors que, conegudes pels trabucaires, es dedicaven al robatori, atacant diligències i cases de camp d’una part i l’altra part dels Pirineus, acompanyant els seus delictes d’assassinats de persones indefenses.

Molts, fets presoners pels gendarmes francesos i jutjats pels tribunals de la nació veïna, van ser condemnats a la darrera pena, pagant amb la vida els seus criminals instints.

Per haver pertangut a alguna d’aquelles partides, en qualitat de cap, es trobava pres a les presons de Puigcerdà el futur capitost carlí, Savalls, al qual se seguia procés per tres causes diferents

Posat d’acord Savalls amb algunes persones de Puigcerdà, per escapar-se de les mans de la Justícia, va simular una malaltia, i va ser traslladat a l’Hospital a fi de tenir cura degudament de la seva suposada malaltia. No faltaven amics dels dos sexes que l’anaven a visitar.

Per portar a la pràctica el pla de la fugida es va convenir que, per una noia d’una de les cases més conegudes de la població, seria portada una corda llarga i resistent per lliscar-se des de les galeries de l’Hospital, que donen als horts de la part del caseriu de Sant Martí, des d’allà, sense ser vist, podria emprendre la fugida cap a la fuita.

Era costum a les senyores, en aquella època, portar el típic “miriñaque”, sota el qual va ser col·locada amb tota dissimulació la corda, de tal manera que ningú va poder sospitar que pogués estar amagada sota les faldilles aquell voluminós artefacte, que amb tota precaució va ser dipositat per la mateixa senyoreta als serveis de l’Hospital, un cop fet això es va acomiadar com si tal cosa.

Quan a la santa Casa es va haver fet el silenci, Savalls, va simular una necessitat corporal urgent, va passar als serveis des d’on va col·locar la corda i, lliscant per ella, va poder arribar a les hortes des d’allà saltant tàpies i parets, travessant praderies i camps, sense altres robes que les d’ús interior, va poder arribar a la frontera francesa pel costat del riu Carol.

Gran va ser la sorpresa, en divulgar-se per la població la inesperada fugida del cap dels trabucaires de l’Hospital, en la manera com ho va fer, aprofitant la nit i passant a un país amb què tenia comptes pendents amb els tribunals i on molts dels seus companys havien pagat amb la seva vida uns, i altres al presidi pels crims comesos.

Van passar els anys i no es va saber res d’aquell individu, quedant arxivats els processos que per diferents causes se’l seguien a Puigcerdà.

Al cap de vint-i-cinc anys, comandant en Cap els exèrcits carlins de Catalunya, Savalls atacava Puigcerdà, no tan sols pel desig de posseir la plaça fronterera per servir millor els seus projectes estratègics, sinó també amb el ferm propòsit d’apoderar-se dels documents que havien servit per a la formació dels processos contra el mateix Savalls, que tenia la Vila guardats en els arxius, i destruir-los per complet perquè el contingut dels mateixos no pogués destruir la seva fama d’honrat i honorable cap de l’exèrcit carlí, malgrat els seus antics antecedents de cap de trabucaires i dels crims i assassinats comesos en poblacions sotmeses.

La resistència que els veïns de Puigcerdà van oposar als carlins en els seus atacs, s’hauria pagat cara si la sort hagués estat adversa, ja que, com ho havia manifestat Savalls diverses vegades, de Puigcerdà no havia de quedar més que un munt de cendres.

PAU COT

Ceretania, Puigcerdà,14 Novembre de 1926

DE Toix a Llaés

Avui publiquem un monogràfic recollint totes les informacions que tenim sobre els fets posteriors a la batalla de Toix que van acabar a Llaés i la posterior caiguda del general Savalls fins al seu retiro a Niça com a comerciant de vins.

Descarregar PDF

recull 1

Els números dels scripts publicats fins ara i els índexs corresponents.

script 1:
– Hi ha una quarta bíblia de Ripoll?
– Una tarda de toros (cartell, diari, imatges…)
– Retrofotografia (complement de les Rutes per Ripoll)
– 180 aniversari de la caiguda de Ripoll el 27 de maig de 1839 (material a disposició, unitat, annexos, còmic, etc.)
– Receptaris: receptari carlí, Les receptes del claustre.

script 2:
– Els zuaus pontificis
– La tercera guerra carlina
– Les pedres expliquen les històries que els teus dibuixen
– Les fotografies de Francesc Xavier Ducloux
– Retrofotografia. Àlbum.

script 3:
– Monogràfic sobre les guerres de Cuba
– Ripollesos a les guerres d’Ultramar

script 4:
– Monogràfic sobre la bomba del Liceu.

script 5:
– La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll.

script 6 (Duplicitats, repeticions i suplantacions):
– Camins cap a l’error. D’herois i altres afers.
– Reflexions sobre el setge de 1839, el preu de l’heroisme.
– El palimpsest del Cid.
– Dos sopars de pedra i una taula.
– El nom de Ripoll i la pena de mort.

script 7:
-. L’inici de la primera guerra carlina vista per un lector del “Diario de Barcelona” des de Ripoll.
– Comunicats de la Capitania general de l’exèrcit i Principat de Catalunya (1833-1835) publicats al “Diario de Barcelona”.
– Apèndix-1: Notes sobre els religiosos apressats o executats en els enfrontaments amb les tropes liberals a Catalunya i Aragó. (1833-1835)
– Apèndix-2: Les bullangues i la crema del vapor de la Bonaplata. Els fets de l’estiu de 1835 a Barcelona.

Crema i destrucció de registres per part de les tropes carlines durant la 3ª carlinada (Ripollès).

Boletín Oficial de la Província de Gerona (BOPG)

BOPG dimecres 14 de maig 1873

«Registro num 591.

«…Por el presente edicto cito, llamo emplazo á Eudaldo Parés, conocido por Andalet de Besora, gefe de una partida carlista y contra quien instruyo causa criminal de oficio por el delito de incendio de los libros y documentos del Registro civil de Vallfogona, para que en el término de nueve días á contar desde su insercion en …»

«Registro num 601.

«…Hallandome sumariando al paisano Narciso Bosch por el delito de haberse presentado con una partida carlista el veinte y ocho de Enero último en la villa de Castellón de Ampurias y el quince del de Febrero en San Pau, quemando en uno y otro los libros del registro civil, usando de la jurisdicción que el gobierno de la nación…»

BOPG dilluns 16 de juny 1873

«Registro núm. 710.

«…Por el presente edicto cito, llamo y emplazo al cabecilla carlista Saballs, contra quien instruyo sumaria por los delitos de incendio de los libros del Registro civil de Gombreny …»

BOPG dimecres 13 d’agost 1873

Registro núm. 916.

«…Por el presente edicto cito llamo y emplazo á Onofre Pérez gefe de una partida carlista y contra quien instruyo causa criminal de oficio por los delitos de incendio de los libros del Registro civil de Ribas y de intimidación grave á la Autoridad con ocasión de sus funciones, para que en el término de nueve días á contar desde su inserción en la Gaceta de Madrid…Dado en Puigcerdà á veinte y cuatro Mayo mil ochocientos setenta y tres. »

BOPG dilluns 01 de setembre 1873

«Registro num. 1023.

«… Usando de las facultades que me conceden las Reales órdenanzas del ejército, por el presente cito llamo y emplazo por primer edicto y pregon á D. Francisco Saballs y Masot, cabecilla carlista que vaga por esta provincia, para que dentro del término de treinta dias á contar desde la fecha, se presente en esta fiscalia sita én la calle de la Libertad num. ocho, á responder á los cargos que contra el resultan en causa que en la misma se sigue sobre destrucción de los libros y demás documentos del Registro Civil del pueblo de Caralps apercibiéndole de que si no comparecíese dentro del término…»

BOPG dilluns 22 desembre 1873

«Registro núm. 1515.

«… Usando de las facultades que me conceden las reales ordenanzas del ejercito, por el presente, cito, llamo y emplazo, por primer edicto al cabecilla carlista José Falera natural de S. Pablo, de esta provincia avecindado en Seguries, para que dentro del término de treinta dias á contar desde esta fecha se presente en la cárcel pública de esta villa, á responder à los cargos que contra el resultan, en causa que contra el mismo estoy instruyendo, acusado del delito de la quema de los libros del registro civil del Pueblo de Pardinas, apercibiéndole de que si no compareciese…»

El setge de 1873 durant la 3ª carlinada

Aquesta publicació de l’Associació Palimpsest sobre la 3a Guerra Carlina (1872-1876), continuació de la proposta «El Setge» de Ripoll, vol aportar una nova visió a través de la lectura directa de textos de l’època. La selecció de textos es centra en com Ripoll i rodalies va viure aquesta nova guerra civil, amb una nova ocupació carlina (1873), quan encara no s’havia refet de la destrucció imposada el maig de 1839.

Els textos que presentem són tots fonts primàries, amb tota la seva subjectivitat, entre les que podreu trobar partes militars, notícies de mitjans periodístics d’ambdós bàndols, cròniques dels protagonistes (com les memòries de Maria de las Nieves de Braganza y Borbón) i transcripcions de diversos documents inèdits manuscrits, custodiats a l’Arxiu Comarcal del Ripollès.

Un dels protagonistes més destacats d’aquells fets va ser Francesc Savalls, per a uns un general i un heroi i per altres un capitost autoritari i sanguinari. Savalls ja havia participat en la primera i segona guerres carlines però és en aquesta tercera que el seu nom serà conegut arreu i font de gran controvèrsia, inclús dins del bàndol carlí. En alguns dels textos es posa de manifest la falta d’escrúpols i de respecte per les incipients normes de codificació internacional de les normes de la guerra.

No pretenem jutjar el personatge, ho podeu fer vosaltres mateixos, sinó rescatar les notícies de l’època que parlen dels seus actes militars, com la batalla de Toix, i també l’espant que causaven, entre els seus contemporanis, les notícies dels afusellaments indiscriminats (encara presents en els monòlits de Llaés i Sant Joan de les Abadesses, reproduïm els llistats dels oficials i soldats morts).

També podeu observar vosaltres mateixos la guerra de desinformació a la que els dos bàndols jugaven amb notícies i rumors falsos publicats en la premsa. Aquest retrat de Francesc Savalls es conclou amb articles ja de la segona meitat del segle XX en que se’l considera de nou un heroi, en uns textos que relacionen la Guerra civil (1936-39) i sobretot els seus vencedors amb les anteriors guerres civils del segle XIX.

Des de l’Associació Palimpsest no pretenem fer un anàlisi dels fets sinó facilitar un apropament als fets des de la subjectivitat dels textos i fonts primàries. Creiem que d’aquesta manera fem més propers aquests fets i que una nova lectura de textos de l’època ajuda a generar interès i a submergir-se en aquell convuls segle XIX.

Ripoll 1873. La 3ª carlinada

Els zuaus pontificis

S’ha parlat abastament de la pertinència de Savalls als zuaus pontificis junt al germà del pretendent, com a lloctinent o ajudant, però en les memòries de Alfonso Carlos sobre la seva pertinença al cos de zuaus i la defensa de Roma no hi és esmentat cap vegada.

Tot i així trobem el seu nom en la llista dels enrolats, Savalls Francesco resident a Vicolo della Campanella nº 6 a Roma.

Imatge de zuau pontifici, 1865. Wikipedia

Fragment de l’enquesta dels fets

Declaración 1ª

Si la noche del día 22 de Marzo último, en que los carlistas estaban atacando la espresada villa se presentaron en comisión al comandante militar de la misma à ultimarle la rendición, porque causa y que les contestó el expresado gefe.

Contestación

Que no formó parte de comisión ni llevó intimidación alguna, sino que habiendo presenciado la triste suerte que cupo a los individuos que defendían el puesto de la torre de San Eudaldo y habiendo oído que iban à ser pasados por las armas fué al fuerte y como particular y sin significación política ofreció al comandante militar sus servicios en todo lo que se dirigiera à la salvación de aquellos infelices; y después de mostrarles su agradecimiento por este acto, añadió que su deber era resistirse y eso es lo que haría en caso de que se le atacase.

Declaración 2ª

Pregunta 1ª

¿Que dia fué atacada la villa por los carlistas, à que numero ascendian estos y de que pertrechos de guerra se valieron para ello?

Contestación

Que según voz pública eran de 500 à 600 y que se valieron de fusiles, petroleo y un cañon.

Pregunta 2ª

Si se presentaron en comisión al comandante militar de la espresada villa para tratar de la rendición y porqué causa.

Contestación

Que como dice en su anterior declaración, no fue al fuerte comisionado; sino que habiendo presenciado la suerte que cupo à los individuos que defendían el puesto de la torre de San Eudaldo (1) fue al fuerte (2) haciendo notar ante todo al comandante del mismo, que no iba con carácter político, sino como simple particular que deseoso tan solo de la salvación de la vida de los prisioneros iba à ponerse à sus órdenes, por si creia conveniente utilizar sus servicios al indicado objeto.
(1) y habiendo oído iban à ser pasados por las armas
(2) cerca las seis horas de la tarde

Pregunta 3ª

¿Si aconsejaron al capitán se rindiese y en que se fundaron para ello?

Contestación

Que refirió todo lo que había presenciado y oído y no dió consejo.

Pregunta 4ª

¿Que tiempo duró el ataque y que el cese de defensa hizo la guarnición allí acantonada?

Contestación

Que el fuego duró unas 20 horas, que solo puede declarar de la guarnición de S. Eudaldo la cual hizo una resistencia muy grande.

 
Manuscrito Arxiu Comarcal del Ripollès

 

Contesta de LLucià Montagut a Josep Raguer

Contesta del farmacèutic Lucio Montagut al metge Josep Raguer

Sr. D. José Raguer Ripoll

Puigcerdà 20 Mayo de 1873

Muy Sr. mioy amigo; después de discurrida y consultada la declaración que se debe dar, es como sigue y verdadera.
“ Que habiendo por desgracia presenciado la triste suerte que el dia 22 de Marzo pasado cupo a los leales y valientes que defendieron la torre de San Eudaldo, en fuerza de la amistad que mediaba para con el comandante militar de la villa, resolvimos, sin ningún carácter de comisión, manifestar a dicho comandante militar, lo que había pasado en la referida torre de San Eudaldo, quien nos contestó que debían haber muerto, antes que rendirse y que el aun lo haría si se le atacaba.

D. V. atentamente agosto 73
Lucio Montagut

Manuscrit Arxiu Comarcal del Ripollès

Carta de josep Raguer a Llucià Montagut sobre els fets de Ripoll

Carta del metge Josep Raguer al farmacèutic Luci Montagut

Ripoll 9 Junio de 1873

Mi caro amigo y dueño: no dedicándose V. ya á la política, le quedan mas horas de que podemos disponer sus amigos y así no lleve V. à molestia el que le consultemos nuestras eventualidades.
Me refiero à la cuestión de carabineros, pareciéndome que a no tardar debe venir un nuevo interrogatorio, mandándome declare sobre todo lo que vi y oí en cuyo caso no sé si vendria à propósito una declaración por el estilo.
“Que el día 22 de Mzo estaba en su casa recogido con su familia, que sobre las 5 de la tarde, después de parar el tiroteo del fuerte de S. Eudaldo, oyó voces de agua y socorro y entonces salió à la calle viendo quemada la puerta de la iglesia, y destruido en parte el tambor que encima de ella se había construido; que parte de la guarnición estaba en el tejado y en aquel momento bajaba una mujer de la torre al mismo;que como faltasen cuerdas y escaleras para bajarles del tejado, fue en busca de las primeras, mientras otros se procuraban las segundas,que mientras bajaba la guarnición se acercaron algunos carlistas, diciendo que por haber muerto y herido à algunos de sus compañeros debían también morir en seguida i que el les suplicó se calmasen y no alarmasen à sus compañeros; que luego tuvo que asistir un herido que estaba muy cerca de el y que lo fue sin duda por alguno de los proyectiles que quedarían dentro del tambor. Enseguida preguntó por la suerte de los prisioneros y como le dijesen, iban a ser pasados por las armas, fué en busca de otros paisanos para presentarse à Savalls, que encontró à uno à quien vió después en el acompañamiento de D. Alfonso y le pidió se interesase por ellos y le acompañase al citado cabecilla y le dijo que si bien haría lo primero no podía acceder à lo segundo por tener que ir a desempeñar una misión; que entonces se fue directamente à Savalls y este le dijo que en verdad había dado la orden y que solo dejaría de cumplirse en caso que se rindiese en seguida las demas fuerzas ( y aquí lo mas delicado) facultándole para en su nombre ponerlo en conocimiento del comandante, à lo que contestó que no teniendo representación oficial en la villa, siendo un particular deseoso de un acto humanitario, no era el quien debía desempeñar semejante comisión; pero que en atención à la vida de los prisioneros, no tenia inconveniente en hablar con el comandante referirle el estado de las cosas dejandole en completa libertad de acción; que se le permitió esto y para no ser molestado por los carlistas le acompañó hasta una esquina de las que dan al fuerte, uno que llevaba insignias de capitán, que entonces con peligro inminente de perder la vida fue al fuerte y refirió al comandante lo que lleva declarado, y preguntado por este, si le pedía que se rindiese le contestó se guardara bien de pedirle semejante cosa, por la responsabilidad que en ello podría contraer, que lo que solo deseaba era la salvación de aquellos individuos, que tan heroicamente defendieron su puesto. El capitán, después de agradecerle sus actos, le dijo estaba decidido à resistirse y como nosotros deploraba la muerte de aquellos valientes, que acompañado del capitán de guías fue a Savalls y le dijo que si no había otro medio dudaba fuese posible llegar a un acuerdo pues el honor no permitía al comandante militar acceder à sus pretensiones. Que entonces se retiró à su casa de la cual no salió hasta el 23 por la mañana que se presentó à uno que decían ser el jefe de ingenieros al mismo objeto y este, que es de suponer ignoraría las disposiciones tomadas dándole la casi seguridad de la salvación de sus vidas, como también el Sr. Galart que tiene el grado de coronel en las filas carlistas, asegurandole también este, haría valer su intercesión.
Que entonces volvió a su casa y sobre las diez, cesó el tiroteo corriendo en seguida la voz pública, de que el capitán se había rendido.
“Me olvidaba consignar que en el momento de dirigirme al fuerte el citado capitán de guías iba à entregarme un oficio que yo rechacé, diciéndole, que no estaba encargado de comisión alguna, y que si para ir al fuerte era preciso llevar el oficio primero me volvía a mi casa, y que al ir y venir oímos silbar balas.
Esto es lo que me parece consignar por mas que no es solo lo que hice pues el día 23 fuí a Campdevànol donde, à poco nos coge la columna del brigadier y no una sino varias veces intercedí con Galart, y los carabineros mismos y mas que todos el capitán deben saber las consideraciones que se les tuvieron y si pudo mi solicitud influir en ello, quizás no, pues esta en lo posible que si. Conozco que esta declaración tiene por lo menos dos defectos 1º su extensión; pero puede que así acabemos de una vez 2º “laus in ore propio vilis est” pero yo no sé como arreglarlo de otra manera. Por demas está decir, que recibiré como un obsequio el que V. corte, raye, etc añada, corrija cuanto le dé la gana esperando que una vez modificada me la devuelva por si llega el caso, que no dudo llegará, de tener que darla.
Otro asunto de carácter literario se me revuelve por la cabeza, que también consultaré con V.
Y hablando francamente; que le parece a V. este Belén? Los políticos cada uno lo resuelve con el triunfo de su opinión, lo que no politiqueamos, dudo haya uno vea mas alla del instante en que respira.
Si, como espero, puedo venir a visitarle, tendré una vivísima satisfacción, sino ò à la ida ò à la vuelta de Amelie dejese V. ver por aquí ¿Lo hará? Este es el deseo de mi familia que saluda afectuosamente à la suya en especial su…….
Pepe
Manuscrit Arxiu Comarcal del Ripollès