Claustre de Ripoll. Reflexions de nit a la galeria de migjorn.

Cada any em fan el mateix. Quan acaben de passejar-me, marejat i sanguinolent, desprès que el cavaller de llauna em fereixi i alliberi a la bleda assolellada de la donzella, em tanquen en un racó fins l’altra any sense pensar més en mi. Ni als de la lliga animalista tinc a favor. No hi ha com ser un mite per tenir molts coneguts i cap amic.
Signat: El drac.


De tant en tant arriba un cavaller vestit de llauna i em mata la mascota. Ara ja no els hi poso ni nom procurant no agafar-los-hi massa afecte.
El cavaller:
Com cada any em toca matar aquella bestiola, que no m’ha fet res i com cada any la donzella s’enfadarà i em dirà de tot. I no puc deixar de fer-ho perquè si no ho faig desapareixeré.
És avorrit això de ser un mite.










