Publicat a

Després del 27 de maig, el 1840 … II

La primera guerra carlina s’acaba amb l’anomenat Conveni de Bergara el 29 d’agost de 1839. L’armistici, però, no fou acceptat a Catalunya fins al juliol de 1840.

Però en data tan tardana com l’octubre de 1846, arriba aquest comunicat a l’Ajuntament de Ripoll:

Reservado

El Comisario de seguridad pública de Puigcerdà me avisa haberles dado parte de que el cabecilla carlista, Caballeria, recorre esa comarca llamando a la revelión procurando levantar algunas partidas contra el Gobierno de S.M. (Q.D.G.)

Esta notícia necesita el celo y la lealtad de V y ella me hace esperar seguir vigilando de cerca las maquinaciones de los enemigos de S.M. la reina (Q.D.G.) afin de que puedan …oportunamente desbaratarlos, librando con ello al pais de los males, que en otro caso sentiria. V interesado en la conservacion de la paz, y …

Gerona 8 octubre de 1846

Carlos Llauder

Publicat a

Després del 27 de maig, el 1840 …

El Padró de 1840 ens parla dels primers indrets que van ser habilitats per reviure Ripoll, es
trobaven a la zona de l’Almoina, el molí, el Prat, la Farga i el carrer del Valls, Donya Estasia, la
Plaça Nova i el Mercadal. En total van ser 111 famílies les que van començar a aixecar de nou el
poble.
Progressió de la demografia de Ripoll fins a 1900:
1840…………………………..901 veïns, aproximadament un 50% homes i un 50% de dones
1841…………………………1054 veïns
1842…………………………..805 veïns
1845…………………………..908 veïns
1846…………………………..895 veïns
1854…………………………1729 veïns
1857…………………………2424 veïns
1860…………………………2385 veïns
1877…………………………2680 veïns
1887…………………………3584 veïns
1900…………………………5037 veïns
Dades extretes dels padrons i censos conservats a l’Arxiu Comarcal del Ripollès
En el cens de 1854 trobem:
• 6 armers
• 1 quincaller
• 3 llauners
• 10 ferrers
• 12 fargaires
• 1 fabricant de llimes
• 3 serrallers
Sobre una població de 1729 habitants: en total 48 treballadors d’oficis del ferro, 12 capellans, 7
monges i un organista
En el cens d’habitants (possiblement 1843) trobem a:
• Miguel Anfruns (ferrer, c/Sant Pere, raval de Sant Pere)
• Eudaldo Anfruns (serraler, c/Sant Pere, raval de Sant Pere)
• Eudaldo Sala (clavetaire, c/Sant Pere, raval de Sant Pere)
• Jose Illas (clavetaire, c/Sant Pere, raval de Sant Pere)
• Eudaldo Campalans (clavetaire)
• Eudaldo Mola (serraler)
• Juan Sadurní ( clavetaire)

Publicat a

script 13

PLAÇA DE BOUS.-7a funció en celebritat dels dies de S. M. La REINA Mare Governadora la Senyora Donya MARIA CRISTINA DE BORBON. – Pel dissabte 25 de juliol de 1835.- Amb superior permís.- L’empresa de la plaça de bous, ha disposat donar la setena funció en el dia d’avui (si el temps ho permet) amb el plausible motiu de la celebració dels dies de S. M. la REINA Governadora,

 

Descarregar PDF

Publicat a

El Tatuatge de l’Escorpí, text complet

El mes de febrer de 1895 els rebels cubans s’havien revoltat novament, les quintes amenaçaven de nou en emportar-se tot el jovent cap a les colònies. Mentre Barcelona vivia una important transformació urbana enderrocant les muralles, el creixement de la ciutat feia possible que joves vinguts d’arreu, orfes de totes les guerres, sense família, desapareguts d’orfenats, i molts sense cèdula d’identificació o amb una de fraudulenta, visquessin més o menys al marge formant una tropa de buscavides que vivien vorejant la llei.

Així és com ens descriu un d’aquests nois la Barcelona còmica, almanac de 1895:

“Tenia setze anys, no obstant això, en representava vint: vivia a la riera: era un noi de carrer, sense ofici ni benefici, que vagava amb el pot de les burilles d’aquí cap allà, descalç, amb uns pantalons grisos amb grans pedaços multicolors al cul i als genolls, una brusa blava, esquinçada, bruta, i la gorra de seda negra encasquetada fins a les orelles … “

Entrar en una banda que falsifiqués moneda era un ascens dins aquest món. De tant en tant, però, els atrapava el sistema i a la cangrí acabaven de fer el mestratge en l’ofici.

El nostre personatge n’era un.

Descarregar PDF

Publicat a

Episodi vint-i-unè del Tatuatge de l’Escorpí

La reforma de La Barcelona vella consistirà només en una part del projecte, es tracta de realitzar l’obertura d’un carrer de 20 metres d’ample, que posarà en comunicació la part nova de la ciutat amb el port. Tindrà més d’un qui lòmetre de llarg, dels quals estan ja oberts 297, per la seva obertura desapareixeran, completament, set carrerons i dues places: queden mutilades en les seves tres quartes parts 18, i en la seva meitat, 15, i dues places. El nombre de finques afectades no baixa de quatre-cen-tes cinquanta.

Descarregar PDF