El Tatuatge de l’Escorpí, text complet

El mes de febrer de 1895 els rebels cubans s’havien revoltat novament, les quintes amenaçaven de nou en emportar-se tot el jovent cap a les colònies. Mentre Barcelona vivia una important transformació urbana enderrocant les muralles, el creixement de la ciutat feia possible que joves vinguts d’arreu, orfes de totes les guerres, sense família, desapareguts d’orfenats, i molts sense cèdula d’identificació o amb una de fraudulenta, visquessin més o menys al marge formant una tropa de buscavides que vivien vorejant la llei.

Així és com ens descriu un d’aquests nois la Barcelona còmica, almanac de 1895:

Tenia setze anys, no obstant això, en representava vint: vivia a la riera: era un noi de carrer, sense ofici ni benefici, que vagava amb el pot de les burilles d’aquí cap allà, descalç, amb uns pantalons grisos amb grans pedaços multicolors al cul i als genolls, una brusa blava, esquinçada, bruta, i la gorra de seda negra encasquetada fins a les orelles …

Entrar en una banda que falsifiqués moneda era un ascens dins aquest món. De tant en tant, però, els atrapava el sistema i a la cangrí acabaven de fer el mestratge en l’ofici.

El nostre personatge n’era un.

Descarregar PDF

Episodi vint-i-unè del Tatuatge de l’Escorpí

La reforma de La Barcelona vella consistirà només en una part del projecte, es tracta de realitzar l’obertura d’un carrer de 20 metres d’ample, que posarà en comunicació la part nova de la ciutat amb el port. Tindrà més d’un qui lòmetre de llarg, dels quals estan ja oberts 297, per la seva obertura desapareixeran, completament, set carrerons i dues places: queden mutilades en les seves tres quartes parts 18, i en la seva meitat, 15, i dues places. El nombre de finques afectades no baixa de quatre-cen-tes cinquanta.

Descarregar PDF

Dinovè episodi del Tatuatge de l’Escorpí

Si féssim cas dels diaris ens quedaria el dubte si acusats de complicitat en l’atemptat contra Alfons XIII hi ha els anarquistes en general, els germans Ferrer o l’Escola Moderna. Durant el procés l’Escola titllada d’antimilitarista i impia, se li ha retret donar suport a la secularització dels cementiris, a establir la llibertat religiosa i a laïcitzar l’ensenyança.

Descarregar PDF

Divuitè episodi del Tatuatge de l’Escorpí

“Acabada la vaga de forners.

Ha quedat acabada la vaga d’obrers forners, per transigència d’aquests.

A les onze del matí d’avui, al carrer de Santa Bàrbara, de la Barceloneta, ha ocorregut una col·lisió entre un grup de vaguistes i uns esquirols que ocupaven els llocs d’aquells.

Els vaguistes van agredir amb ganivets als esquirols, resultant un d’ells mort i un altre greument ferit. Dels vaguistes agressors, dos van ser detinguts en el mateix lloc de l’esdeveniment.”

Descarregar PDF

El quinzè i el setzè episodi del Tatuatge de l’escorpí

Quinzè episodi

13 d’agost

Ha començat la repatriació, els primers embarcats en el vapor de la Transatlàntica Alicante.

L’operació s’ha fet sota una pluja torrencial, que inundava completament les xalupes, en el fons de les quals s’havien col·locat matalassos per acomodar els ferits i malalts, que han estat conduïts al moll en lliteres pels soldats en més bones condicions, però als qui l’anèmia i els sofriments passats donaven un aspecte tan llastimós com el dels malalts que conduïen.

Descarregar pdf

Inici del 5è capítol: Retorn a Barcelona. Les bombes i les vagues.

Descarregar PDF

 

 

Catorzè episodi del Tatuatge de l’escorpí

18 de juliol

Ahir Santiago va capitular. Un dels punts de la capitulació és la repatriació dels defensors. Penso que puc tenir una oportunitat per sortir d’aquesta ratera.

Hauré de demanar de nou favors que es menjaran

una part d’allò que encara em queda.

La solució pot ser trobar una cèdula que pertanyi a un soldat mort d’un batalló, a poder ser que no estigués implicat en la defensa de Santiago. Ja m’inventaré una història plausible per la meva presència a dins la ciutat.

Descarregar PDF