El País, 1 de setembre de 1909, segueixen les detencions

Els fets de Barcelona
(informació telefònica)
Segueixen les detencions. – Presó de la «Herbolària». – Les presons atestades. – Congrés municipal.
Barcelona 31 (6,15 t.)—Acusada d’haver acabdillat els revolucionaris al Camp de Galvany i d’haver pres part en el saqueig i incendi del convent allà situat, ha estat detinguda Consolación Teyra, anomenada l’Herbolaria.
Per confidència es digué a les autoritats que estava acollida a la casa d’uns parents seus. Enregistrada la casa, no va ser trobada. Avui es va presentar espontàniament a les autoritats. Va ser enviada a la presó.

Descarregar script 11

Els fets de Granollers, La Actualidad 10-08-1909

Els successos de Granollers van ser força originals. Va funcionar en la població una Comissió Revolucionaria que va procurar mantenir la tranquil·litat. No  bstant no va poder evitar-se l’incendi del convent dels Pares Franciscans. En canvi, alguns maristes i frares van ser tancats a la presó només per salvaguardar-los d’alguna malvestat. L’arribada d’un tren amb forces de la
benemèrita va ser suficient per retornar a la normalitat.

script_10

 

 

Els esdeveniments de Barcelona, La Correspondencia de España 28-07-1909

Els esdeveniments de Barcelona (per correu)

La nit ha estat agitadíssima; des de mitja tarda començaren a circular notícies alarmants relacionades amb propòsits dels obrers per al dia d’avui.

A les onze de la nit va ser confirmada la notícia que avui seria declarada la vaga general, com a protesta contra la guerra del Marroc.

Per al divendres darrer s’havia convocat, per la Solidaritat obrera, a una reunió de delegats de les Societats de resistència, per tractar de la protesta contra la guerra.

El governador va prohibir la reunió, però aquesta es va celebrar clandestinament en un altre local, acordant-se començar la vaga general el dilluns 26.

A aquest efecte es va constituir un Comitè i es van enviar delegats a totes les poblacions fabrils immediates.

També van sortir alguns delegats per a Saragossa i València.

Alhora feien anàlogues gestions a prop dels empleats de tramvies, que eren els que més dificultats oferien per anar a la vaga, per no estar organitzats en Societat.

Aquests treballs es van emportar amb tal sigil, que les autoritats governatives no es van advertir fins al diumenge al matí.

El governador continuava a la seva torre del Tibidabo i només baixava a Barcelona quan se li avisava que hi havia conats de manifestació.

Aquest matí (dilluns) no hi havia més precaucions que les ordinàries.

A l’hora de començar el treball, nombrosos grups, especialment de dones, van recórrer fàbriques i tallers convidant a la vaga.

Els obrers la secundaven immediatament, sense protestes ni discussions.

Les dones van realitzar aquests actes amb valentia, entrant elles soles a fàbriques i tallers En una fàbrica, el principal va intentar impedir el pas d’aquestes vaguistes; però una es va avançar, i apartant a un costat al principal, que obstruïa la porta, va penetrar als tallers, sortint poc després seguida de tots els operaris.

Pels carrers es veien molts grups d’obreres, portant al pit llacets blancs.

A les onze i quaranta-cinc del matí baixava pel carrer de Sant Pau, en direcció al Paral·lel, un grup nombrós, convidant a tancar totes les botigues.

A la cantonada del carrer d’Espelters els va sortir a la trobada, un grup d’agents de seguretat i policia, convidant-los que es dissolguessin.

Els grups es van negar, la policia va fer alguns trets i els grups van contestar a ells.

A la Casa de Socors del districte van ser curats; Francisco Barceló, de vint-i-un anys, ferit d’arma de foc; Juan Suárez, ciclista de la policia, ferit d’arma blanca a la regió glútia; Mariano Gómez, de trenta-dos anys, contús a l’espatlla esquerra.

Barceló va passar a l’hospital.

A la una de la tarda diversos grups que circulaven pel Paral·lel es van negar a dissoldre’s. En aquell moment va arribar una secció d’artillers al comandament d’un sergent, i la seva presència va ser suficient perquè es dissolguessin els grups.

Al carrer de l’Om es va produir també un tumult, en el qual es va creuar diversos trets, resultant ferit José Darba, de seixanta anys, ferit d’un tret al colze dret, amb fractura d’aquest.

Les agressions als tramvies han estat constants i nombroses, fins que a les quatre de la tarda van deixar de circular completament els de Gràcia i els de les línies centrals, els restants ho havien fet des de mig matí.

D’aquestes agressions, la més greu va passar al carrer Bailèn, on grups van incendiar un cotxe. A la plaça Universitat, quan els grups van agredir els tramvies, la Guàrdia Civil va donar una càrrega, fent algunes detencions.

A les dues de la tarda, al Paral·lel es va produir un petit enrenou davant de les casernes d’Artilleria.

Un policia va disparar la carrabina.

De la caserna van sortir diversos oficials que van desarmar i van detenir el policia, el qual demanava clemència, assegurant que el tret havia estat involuntari.

A les tres de la tarda, a la plaça de Palau l’efervescència era gran i la policia va intentar dissoldre els grups; però aquests es van indignar, veient-se obligada, la policia a donar una càrrega, motivant carreres, ensurts, tancament de botigues i portals.

A la mateixa hora, a la plaça del Born ocorria un altre enrenou i era detingut un subjecte, al qual se li va ocupar una pistola.

Mentrestant es reproduïen els grups a la plaça de Palau, disparant la policia alguns trets.

Un guàrdia de seguretat va caure del cavall, dislocant-se un peu. Un altre guàrdia va donar un cop amb la culata a una dona venedora de diaris; el seu marit va sortir a la defensa, increpant als guàrdies, per la qual cosa va ser detingut.

De la Barceloneta van sortir tropes de Cavalleria i Infanteria, prenent els carrers i places afluents a la plaça de Palau, on està situat el Govern civil.

Les càrregues es van repetir en aquesta plaça amb força freqüència.

A les quatre de la tarda es va publicar el bàndol en què el governador civil resignava el comandament (de real ordre) al capità general.

El governador militar va muntar a aquesta hora a cavall per fer la proclamació de l’estat de setge. Amb motiu de la manera com s’ha fet la resignació del comandament, s’assegura que ha dimitit el Sr. Ossorio.

En el moment de publicar-se el bàndol declarant l’estat de setge, va sortir de la caserna de les Drassanes una secció de genets d’artilleria.

Els policies es van retirar a les Delegacions per haver acabat la seva missió.

Al migdia es va reunir al Govern Civil la Junta d’autoritats.

Assistiren a ella el president interí de l’Audiència, Sr. Enciso, el governador civil i el capità general.

El president de l’Audiència va manifestar que creia necessària la declaració de l’estat de setge.

El governador va dir que n’hi havia prou per restablir l’ordre. El capità general es va mostrar disposat a acceptar el comandament, encara que entenent, com el Sr. Ossorio i Gallardo, que les circumstàncies no eren greus.

Es va consultar al Govern, a Madrid, d’on va venir l’ordre que es resignés el comandament a l’autoritat militar. El president interí de l’Audiència s’ha encarregat del despatx del Govern Civil.

El senyor Ossorio i Gallardo es troba malalt.

Diu que la dimissió és irrevocable.

– A les set de la tarda es van reunir a la Redacció d’El Diluvio els directors dels diaris locals, convocats pel d’el director de La Publicidad i La Tribuna, per tractar de la seva actitud davant la gravíssima situació creada a la Premsa pels successos actuals i les ordres del Govern.

– A les sis de la tarda la vaga és general. – A dos quarts de set de la tarda s’ha format una manifestació, dirigida per dones, que s’ha passejat per les Rambles.

A aquesta hora, l’aspecte que presenta la ciutat és greu.

Des d’aquest moment resulta impossible fer una relació metòdica del que ha passat.

Els successos es van precipitar, augmentant en gravetat, importància i extensió.

He de limitar-me, doncs, a anar donant compte de les notícies a mesura que es van rebent.

Heus aquí les notes que em faciliten els reporters que utilitzo a la informació:

De vuit a deu del matí, Barcelona va estar abandonada per les autoritats.

Els grups anaven on volien, fent tancar les botigues i cessar la feina a fàbriques i tallers.

Diversos es van dirigir als Mercats i van obligar els venedors a retirar-se.

La vaga causava terrible impressió, perquè ningú no creia que seria declarada.

A les deu circulaven encara per les Rambles cotxes amb senyores.

A aquesta hora es va saber que passaven successos a barris extrems.

Les Comissions de vaguistes havien fet cessar els treballs a les fàbriques i tallers de Sant Martí, Sant Pere, Sant Andreu, Clot, Poble Nou, Hostafrancs, Gràcia i altres punts. Dins de Barcelona, i especialment a Sant Bertran, Santa Madrona, Drassanes i altres punts no treballava ningú des de les deu.

Començaren llavors a circular rumors d’haver ocorregut successos greus a Sabadell i Terrassa.

Es va saber que havia quedat interrompuda la circulació de trens. A l’estació només donaven bitllets fins a Cerdanyola.

A les onze, masses de vaguistes van començar a impedir la circulació de tramvies al passeig de Gràcia, posant demaneu-les als raïls, apedregant els cotxes i trencant els seus vidres.

Passa el mateix a Poble Nou.

Va acudir el gerent de la Companyia de tramvies, diputat Foronda, aconseguint imposar-se amb ajuda de la policia.

Es va dir que havia estat ferit, però no és cert.

Els tramvies de Badalona van ser tirotejats a la carretera de Mataró, al lloc conegut per Quatre Cantons. Van resultar amb avaries. Els vaguistes van aixecar els raïls.

Coses anàlogues van passar amb els tramvies d’Horta.

Els de Clot van ser tirotejats a les deu i mitja del matí.

El ferrocarril de Sarrià no va poder passar de la cruïlla amb la Diagonal.

Diversos grups el van detenir, amuntegant pedres i col·locant la caseta al mig de la via.

Un gerent va parlamentar amb ells aconseguint que deixessin passar, els trens ascendents i descendents mitjançant promesa de suspendre el servei així que arribessin a les estacions.

Al carrer de Llúria va ser bolcat un cotxe.

Altres van ser destrossats a l’entrada del carrer Major.

Al migdia van acudir guàrdies civils i els policies.

Van ser donades càrregues i es van sentir trets.

Una bala va foradar la capota del milord on jo anava.

Els disturbis que van tenir lloc a l’entrada del carrer Major van durar prop d’una hora.

La multitud detenia quants cotxes passaven, apedregant tartanes i automòbils i òmnibus, i fent baixar als passatgers.

A més, va destrossar una paret d’una casa en construcció del carrer Diagonal, per tal de proveir-se de pedres.

Entre els grups veies a moltes dones, que portaven llacets blancs, com a distintiu. Estaven excitadíssimes.

Al migdia, totes les brigades municipals havien suspès els seus treballs, i estaven tancats tots els magatzems, entre ells El Siglo, Las Novedades, El Globo, etcètera.

Les cubes de reg van ser retirades per ordre dels vaguistes.

Els tramvies de la dreta de l’Eixample van ser agredits al carrer de Claris. Un va ser bolcat.

Al migdia van començar a situar-se a les Rambles agents de Seguretat amb maùsers.

Sota la seva empara van començar a circular de nou alguns tramvies.

Era tan gran la confusió, que resultava dificilíssim seguir el desenvolupament dels esdeveniments.

Jo, en aquest relat m’atenc els meus informes particulars.

Segons ells, al carrer del Comte de l’Assalt fou pres l’anarquista Cardenal, quan excitava a un grup de soldats a no tornar a la caserna.

Al Paral·lel va ser detingut l’anarquista Herreros, que capitanejava un grup de vaguistes.

Al carrer de Sant Pau es va promoure un xoc entre obrers i policies.

Hi va haver dos detinguts.

Al Circo Español va ser pres un altre individu que al capdavant de diversos vaguistes va fer cessar les obres del teatre.

Al carrer de Sant Ramon hi va haver un altre xoc entre la policia i els grups que feien tancar les botigues.

Els veïns se’n van posar de part. Un va llançar des del balcó una cadira sobre un agent.

Hi va haver alarma, col·lisió i trets, i li van donar a l’agent ciclista Juan Serra una ganivetada.

L’obrer Francisco Marsal, una dona i un nen, van rebre trets.

Al costat de l’església de Santa Maria va produir-se una altra col·lisió, i van ser detinguts dos subjectes. A la plaça de Palau va carregar la Guàrdia Civil. Hi va haver un ferit.

Al carrer de Trafalgar van ser detinguts tres obrers quan feien cessar els treballs de la fàbrica de Sert.

A banda d’aquests successos, parlés de molts altres.

S’assegura que s’han declarat en vaga els obrers de les fàbriques de gas i electricitat de la Companyia Catalana.

Avui hi ha gas, però no n’hi haurà demà. Electricitat no n’hi ha des del migdia.

Han estat denunciats tots els diaris del matí, fins i tot El Brusi, maurista, i El Correo Catalán, carlista.

A les quatre de la tarda, l’aspecte de Barcelona feia esglai.

De tres a cinc va ser suspès una altra vegada el servei de tramvies de l’Anònima.

Grups diversos es van dirigir al port.

Les dones que hi figuraven eren més exaltades i bel·licoses que els homes.

A les cinc de la tarda, la situació era excessivament greu.

Tot estava tancat i la vaga era completa i general.

Es van reunir les autoritats a dos quarts de nou.

El governador, el capità general i el president de l’Audiència van conferenciar, i es va acordar declarar l’estat de guerra.

Cap a dos quarts de quatre es va organitzar a la Rambla una manifestació, en què figuraven moltes dones i nens.

S’encaminà al port donant crits contra la guerra.

Quan arribava al passeig de Colom, van sortir a trobar forces de tropa de les que eren a la Capitanía, civils i guàrdies de seguretat.

Hi va haver alarmes, col·lisions, trets i fort tiroteig.

Van resultar set ferits, entre això una dona i un nen.

Van ser curats a la Casa de Socors del passeig de Colom, i se’ls va traslladar després en lliteres de la Creu Roja a l’Hospital de Santa Creu.

La desfilada de les lliteres per les Rambles causava penosa impressió.

Simultàniament, van passar col·lisions al carrer de Muntaner. Hi va haver ferits. Jo en sé de dos.

Al mateix temps es va registrar una altra col·lisió a Poble Nou, entre civils i vaguistes.

Va revestir caràcters de veritable batalla i es van creuar més de dos-cents trets. Ignoreu-vos el nombre de víctimes.

Es parla de moltes altres col·lisions; però com que no he pogut comprovar aquestes notícies, m’abstinc de comunicar-les.

Grups d’obrers van fer cessar els treballs als molls i van impedir prestar servei els vaporets Golondrines.

No funciona el ferrocarril del litoral del Nord ni el de Sant Joan de les Abadesses.

A Badalona està cremant un convent de carmelites.

A dos quarts de set va organitzar-se una altra manifestació. Anaven al capdavant vint joves, obreres d’una fàbrica. Els civils van carregar sobre la manifestació, dispersant-la.

Fins ara sé que han estat curats als hospitals tretze ferits, alguns policies.

Al fosquejar custodien el Govern i altres edificis públics forces de l’exèrcit.

Hi ha molts més ferits, a més dels que he esmentat.

Nota oficiosa

S’ha facilitat aquesta tarda als diaris la següent nota oficiosa: Els successos desenvolupats a la província de Barcelona tenen tal gravetat, que el Govern ha acordat suspendre les garanties constitucionals a aquesta província ia les limítrofes de Girona i Tarragona.

Els elements anarquistes i revolucionaris que van iniciar la vaga general, procurant estendre-la a diverses poblacions de la província, des dels primers moments van escometre a la força pública, i van realitzar tota mena d’excessos i atropellaments, tallant totes les comunicacions ferroviàries i les línies telegràfiques i telefòniques, per aïllar completament a Barcelona i impedir l’arribada de reforços que sufoquessin el moviment sediciós.

Ahir a les últimes hores de la tarda es va tallar gairebé completament la comunicació amb Barcelona, fins avui no ha estat restablida per algunes línies telegràfiques de la península.

Han incendiat vagons de ferrocarril; van incendiar un pont a Terrassa, i a la línia de Tarragona n’han bolcat un altre amb dinamita. Han detingut diversos trens, aconseguint impedir-ne l’entrada i la sortida a Barcelona.

A Poble Nou han assaltat un convent de Maristes, resultant un germà mort i diversos ferits.

Han aixecat barricades als carrers, havent-se vist obligada la força pública a fer ús de les armes en multitud d’ocasions, i les darreres, notícies rebudes del capità general demostren que, en recórrer aquest tota la línia de forces, al Paral·lel i Poble Nou van fer foc sobre aquesta autoritat, veient-se precisada a contestar la seva escorta.

Han incendiat l’església de Sant Pau i les Escoles Pies de Sant Antoni. Als carrers de Nàpols i Roger de Flor han desfet els ponts que hi ha sobre la via, fent caure les runes sobre les rases, i han atacat la Subdelegació de Poble Nou, defensant-la la Guàrdia Civil que s’hi va concentrar.

El nombre de detinguts el dia d’ahir puja a 119; van resultar tres morts i 46 ferits dels sediciosos, i dos agents de vigilància, 17 guàrdies de Seguretat i quatre guàrdies civils ferits.

El capità de la Guàrdia Civil de Terrassa va sortir amb tinent i set guàrdies per contenir multitud que interceptava via fèrria i cremava pont distant un quilòmetre de l’estació, i va ser agredida aquesta força, havent de fer ús de les armes; resultant ferits de bala, en un peu, el tinent, i un guàrdia a l’avantbraç dret. A més, van resultar contusos de pedra un sergent, un guàrdia i el mateix capità.

De les col·lisions d’avui, que, segons notícies, han estat molt nombroses, encara no se’n sap el resultat. El Govern, davant d’aquests fets, ha enviat i enviarà tots els reforços que siguin necessaris per imposar l’ordre públic i reduir els sediciosos a l’obediència de la llei.

script_9

En aquest número, el segon dedicat a la Setmana Tràgica, apleguem els articles apareguts a la premsa entre l’11 i el 31 de juliol.

Bona lectura

 

script_9

 

 

 

script_8

Ara fa 113 anys dels fets de la Setmana Tràgica (Barcelona 1909) i d’ella se n’ha parlat a bastament. La premsa de l’època publicava informacions i contrainformacions, notícies a peu de carrer i notes del govern entre silencis imposats. Textos, alguns més matisats, altres abocats pel tot gros; uns de planers, explicatius, altres plens d’insinuacions. I per sobre de tots, sempre, planejant l’ombra de la conxorxa.

Nosaltres, sense prendre partit, hem aplegat les informacions aparegudes a la premsa de l’època i les hem posat juntes per veure si la seva lectura ens pot donar una visió més clara d’aquells fets. La temptació de buscar causants o culpables és gran, però creiem que no ha de ser pas la nostra vocació. Volem ser fidels a l’objectiu de Palimpsest de no interpretar i oferir sempre íntegrament les fonts primàries.

Les notícies dels diaris de principis de segle XX encara tenen un estil i un aire dels relats decimonònics. Es poden llegir com un fulletó d’aventures sinó estiguéssim parlant d’uns esdeveniments que van marcar bona part del segle i van iniciar un període de gran violència social a la ciutat. Alhora en les cròniques periodístiques podem trobar rastres d’un discurs simplista encara vigent avui dia.

En aquest i els propers Scripts trobareu les notícies aparegudes entre l’11 de juliol i el 22 d’octubre de 1909 a la premsa, incloses la crònica i sentència del judici a Ferrer i Guàrdia. També, com a annexos, dos documents importants que no han tingut la difusió que mereixen i que ajuden a entendre els fets i les notícies, el testament íntegre de Ferrer i Guàrdia davant de notari i el segon article de Joan Maragall que Prat de la Riba no va deixar publicar a La Veu de Catalunya.

Bona lectura

script_8

recull 1

Els números dels scripts publicats fins ara i els índexs corresponents.

script 1:
– Hi ha una quarta bíblia de Ripoll?
– Una tarda de toros (cartell, diari, imatges…)
– Retrofotografia (complement de les Rutes per Ripoll)
– 180 aniversari de la caiguda de Ripoll el 27 de maig de 1839 (material a disposició, unitat, annexos, còmic, etc.)
– Receptaris: receptari carlí, Les receptes del claustre.

script 2:
– Els zuaus pontificis
– La tercera guerra carlina
– Les pedres expliquen les històries que els teus dibuixen
– Les fotografies de Francesc Xavier Ducloux
– Retrofotografia. Àlbum.

script 3:
– Monogràfic sobre les guerres de Cuba
– Ripollesos a les guerres d’Ultramar

script 4:
– Monogràfic sobre la bomba del Liceu.

script 5:
– La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll.

script 6 (Duplicitats, repeticions i suplantacions):
– Camins cap a l’error. D’herois i altres afers.
– Reflexions sobre el setge de 1839, el preu de l’heroisme.
– El palimpsest del Cid.
– Dos sopars de pedra i una taula.
– El nom de Ripoll i la pena de mort.

script 7:
-. L’inici de la primera guerra carlina vista per un lector del “Diario de Barcelona” des de Ripoll.
– Comunicats de la Capitania general de l’exèrcit i Principat de Catalunya (1833-1835) publicats al “Diario de Barcelona”.
– Apèndix-1: Notes sobre els religiosos apressats o executats en els enfrontaments amb les tropes liberals a Catalunya i Aragó. (1833-1835)
– Apèndix-2: Les bullangues i la crema del vapor de la Bonaplata. Els fets de l’estiu de 1835 a Barcelona.

Inici de la primera guerra carlina a Catalunya IV

Diario de Barcelona”, dimecres 1 de gener de 1834.

Havent-se absentat de la vila de Prats de Llusanés els veïns Josep Galcerán; Isidre Casadesus (a) Tudó; Joan Vilardaga (a) Posallocas; Antoni Boy de Cal Portella; Joan Esmerats y Novel; Josep Cicera del xich Manuel; Joan Vila del xich Dauradó; Narcís Vilageriu del Josep Catalá, Benet Parera del Manuel Pega; Josep Janer mosso de Sorribas; Manuel Boy de cal Portella; Bernard Refart (a) Guixatou; Josep Boatella colon de la Viña; Ramon Roca del Sort Ductó; Jaume Casas (a) Jaume Basas; Isidre Vars (a) Sidro de les Catrangas; Joan Boy de cal Portella; Francesc Fábregas (a) Fringuela; Marià Plans (a) Pó de la Teresa; Francesc Galobardas (a) Xich Sarinadó; Marc Serra del Noy Climent; Josep Soldevila del Riaya; Ramon Barbut (a) Ramon de la Quica; Adjutori Sala mosso de Baratel; Pau Barniol del Bobaret; Vicens Magem (a) Met; Segismon Magem del Met; Joan Magem del Met; Joan Paradell; Marià Fañer de cal Tané; Joan Vila y Burgués (a) Joan de la Tarraya; Benet Monblanc del Samsó; Francesc Bilalta (a) Biosca; Martí Ribulleda; i també Josep Montaner veï de Berga, i Pere Muntades y Boralleras que ho és de San Martí Marlés, als que estic processant per la rebel·lió que van formar la nit del 5 d’octubre últim en dita vila de Prats de Lluçanès acabdillats pel capitost citat Josep Galcerán; usant de la jurisdicció que la REINA nostra Senyora té concedida en aquests casos per les seves Reials ordenances als oficials del seu exèrcit; pel present cito, crido i emplaço per primer edicte o pregó als expressats reus, assenyalant les Reials presons d’aquesta ciutat on hauran de presentar-se personalment dins el terme de nou dies que es compten des del de la data a donar els seus descàrrecs i defenses; i de no comparèixer en el referit termini, es continuarà la causa i se sentenciarà en rebel·lia, per la Comissió militar, sense més citar-los, cridar-los, ni emplaçar per ser aquesta la voluntat de S.M. Fixeu i publiqueu aquest edicte en el Diari d’aquesta Capital perquè sigui de coneixement de tots.

Donat a Barcelona a trenta-u de desembre de mil vuit-cents Trenta-tres. = Ramon Dominguez. = Pel seu mandat. =. Joan Nepomuceno Klein, secretari.

Diario de Barcelona

Tota la documentació (script_7)

 

script 7

L’inici de la primera guerra carlina vista per un lector del “Diario de Barcelona” des de Ripoll.

Totes les visions són esbiaixades i aquesta no en serà menys, reproduïm els comunicats de la Capitania General de l’exèrcit i Principat de Catalunya que publicada el “Diario de Barcelona”, pensant que podria ser la imatge que tindria des de Ripoll un lector del diari de l’època. La temporalització dels articles ens en donen una determinada visió.

La majoria de publicacions donen el dos d’octubre de 1833 com a tret de sortida de la primera guerra carlina. Al mig de proclames d’adhesió a la reina i a la regent se succeeixen aixecaments al País Basc, a l’Aragó, a Castella la Vella. A Prats del Lluçanès l’intent de desafecció és l’11 d’octubre de 1833 amb l’aixecament de Galcerán desarticulat el 12. La primera noticia d’una certa importància serà la batuda del mes de febrer del 1834, quan cauen els escamots de Galceran , Tey i Targarona. A Barcelona mentrestant, la vida ciutadana seguia igual, amb les seves funcions religioses, les seves estrenes teatrals, més preocupada per la borsa de comerç i pel tràfec de mercaderies del port, on els vaixells carregaven i descarregaven alimentant el ventre de la ciutat. Barcelona vivia al marge de la revolta, com si no tingues res a veure amb ella.

Script 7

Inici de la primera guerra carlina a Catalunya III

Diario de Barcelona”, dilluns 16 de decembre de 1833.

Encoratjats els enemics de l’ordre, i del Tron de la legitimitat per l’ocupació i permanència dels revoltats a Morella, així com els seus corifeus a la vista d’aquell perniciós exemple i per altres intrigues i auxilis pecuniaris que m’anunciaven, han tractat en aquests últims dies de consumar els seus perversos designis per al que s’ha emprat 1a més sol·licita activitat. En efecte, els avisos i notícies que de tantes parts rebia no presentaven símptomes que posesin al descobert les seves trames, tot i que donaven senyals evidents de conats quasi generalitzats a tots els Corregiments, i repetits fets particulars han donat mostres convincents que es caminava precipitadament a trastornar el públic repòs, i alterar la tranquil·litat que mal que els pesi als enemics coneguts de la nostra innocent REINA i de la nostra prosperitat, ha estat i continuarà sent l’enveja d’altres Províncies no tan afortunades: enmig de tots els meus naturals desitjos em portaven a les fronteres de València per impulsar l’aviat extermini dels que havien gosat fer tremolar la bandera de la revolució a Morella; però em va retenir el meu deure i primer interès que és mantenir il·lesos i pacifica la meritòria i bella Província posada a la meva cura la tranquil·litat veia aviat amenaçada i l’imminent perill no m’era desconegut majorment si l’acolliment de l’Autoritat se separava del centre que li convenia conservar: convençut d’aquesta necessitat vaig deixar la meva primera inclinació auxiliant aquella Província amb una columna escollida i em vaig dedicar a dictar totes les providències que vaig creure conduents a la conservació de la tranquil·litat que es gaudeix i a l’aviat escarment dels malèvols, si a pesar de tota previsió i dels meus incansables esforços aconseguien posar en pràctica els seus conats, i així ha succeït efectivament amb els 17 il·lusos que van gosar armar-se als voltants de Vic i que l’esvalotament va existir solament tres o quatre hores, al cap de les quals, eren ja presa de 1a més constant vigilància i coneguda activitat nou d’ells, que sotmesos als tràmits del judici legal, patiran el rigor de les lleis vigents, quedant els altres dispersos i fugitius implorant el perdó, i que probablement vindran a patir la mateixa sort que els

primers. Aquest esdeveniment que ha estat conclòs amb major velocitat que els del Tey i Galceràn, i els continus avisos que he rebut de la velocitat amb què de tot arreu marxaven forces contra aquest grapat d’il·lusos, proven que aquests gens poden fer en la il·lustrada i fidel Catalunya en la qual s’estavellaven totes les temptatives no obstant això com pesa sobre meu cor la sort dels extraviats per pocs que siguin, i com abundo en el principi que val més prevenir que castigar, em dirigeixo a V.S. perquè faci conèixer a tots els seus subordinats quan impotents són en aquesta província les mesquines branques dels malvats, i quan satisfactori em seria que convençuts tots d’aquesta veritat i dedicant-se a les seves tasques sota un Govern il·lustrat i de pura protecció, deixessin aïllats als seductors, i pogués jo congratular-me en veure reduïts a aquests a la seva veritable impotència i als meus dignes compatriotes, assegurats en el seu repòs inalterable i confiats en el seu futur feliç, que és a tot el que s’estén la meva ambició.

Però perquè aquests béns no siguin contrariats pels incauts o pels malvats, que en tots temps cal tenir subjectes i continguts, farà V.S. al mateix temps les prevencions més adequades i precises a totes les Autoritats als que competeixi perquè estiguin disposades les mesures més pròpies a destruir els primers passos qualsevol moviment, comptant amb tota seguretat amb què volaran a qualsevol punt que s’hagués de menester noves forces que destruiran tota esperança d’assajar en aquesta província els desordres, que tan temeràriament es volguessin repetir = Déu guardi a V. molts anys. Barcelona 15 de desembre de 1833. = Manuel Llauder.

Diario de Barcelona