Allò que podia haver passat, que va passar o no.


El mes de febrer de 1895 els rebels cubans s’havien revoltat novament, les quintes amenaçaven de nou en emportar-se tot el jovent cap a les colònies. Mentre Barcelona vivia una important transformació urbana enderrocant les muralles, el creixement de la ciutat feia possible que joves vinguts d’arreu, orfes de totes les guerres, sense família, desapareguts d’orfenats, i molts sense cèdula d’identificació o amb una de fraudulenta, visquessin més o menys al marge formant una tropa de buscavides que vivien vorejant la llei.
Així és com ens descriu un d’aquests nois la Barcelona còmica, almanac de 1895:
“Tenia setze anys, no obstant això, en representava vint: vivia a la riera: era un noi de carrer, sense ofici ni benefici, que vagava amb el pot de les burilles d’aquí cap allà, descalç, amb uns pantalons grisos amb grans pedaços multicolors al cul i als genolls, una brusa blava, esquinçada, bruta, i la gorra de seda negra encasquetada fins a les orelles … “
Entrar en una banda que falsifiqués moneda era un ascens dins aquest món. De tant en tant, però, els atrapava el sistema i a la cangrí acabaven de fer el mestratge en l’ofici.
El nostre personatge n’era un.
Fa uns dies que no surt la premsa a Barcelona, però les notícies rodolen pels carrers empeses pels cavalls. Una de les notícies que corren és que ha tornat el General Weyler, i del monstre de Cuba res de bo es pot esperar.


MELILLA (dimarts, tarda). M. Debrell ha publicat avui l’últim article de la sèrie que
ha dedicat a estudiar l’abast i transcendència de l’acció espanyola al Marroc.

Les obres del port van endavant tot i la vaga que té enfrontats els carreters amb l’empresa Aixalà.

La reforma de La Barcelona vella consistirà només en una part del projecte, es tracta de realitzar l’obertura d’un carrer de 20 metres d’ample, que posarà en comunicació la part nova de la ciutat amb el port. Tindrà més d’un qui lòmetre de llarg, dels quals estan ja oberts 297, per la seva obertura desapareixeran, completament, set carrerons i dues places: queden mutilades en les seves tres quartes parts 18, i en la seva meitat, 15, i dues places. El nombre de finques afectades no baixa de quatre-cen-tes cinquanta.
L’any ha acabat entre vagues, a Barcelona se n’han comptabilitzat 21, majoritàriament al tèxtil, i comença amb explosions de dinamita i suspensió de les garanties constitucionals.
Es clausuren Centres, es detenen anarquistes i es decreta presó per uns i desterrament per altres. Els de la Lliga estan de brega i es volen escindir.


Si féssim cas dels diaris ens quedaria el dubte si acusats de complicitat en l’atemptat contra Alfons XIII hi ha els anarquistes en general, els germans Ferrer o l’Escola Moderna. Durant el procés l’Escola titllada d’antimilitarista i impia, se li ha retret donar suport a la secularització dels cementiris, a establir la llibertat religiosa i a laïcitzar l’ensenyança.

“Acabada la vaga de forners.
Ha quedat acabada la vaga d’obrers forners, per transigència d’aquests.
A les onze del matí d’avui, al carrer de Santa Bàrbara, de la Barceloneta, ha ocorregut una col·lisió entre un grup de vaguistes i uns esquirols que ocupaven els llocs d’aquells.
Els vaguistes van agredir amb ganivets als esquirols, resultant un d’ells mort i un altre greument ferit. Dels vaguistes agressors, dos van ser detinguts en el mateix lloc de l’esdeveniment.”

“I els governs no en surten gaire més ben parats, els sentiments de molts no estan precisament amb ells, uns per pobres, per haver d’enviar als seus fills a guerres que els hi són estranyes, altres per un sentiment de catalanitat que va creixent.”