Projectes Culturals. Tecnologia i memòria.
Per Cap d’Any encetem el segon Capítol amb l’episodi cinquè del Tatuatge de l’Escorpí: Filibusters i intervencionistes:
CONTRABAN A L’HAVANA
El Noticiero Universal, de Barcelona, denuncia un contraban de farines que se suposa realitzat al port de l’Havana. Atenint-se a informes que té per certs, diu que han entrat grans partides de farines procedents dels Estats Units, fent-les passar com segó, i devent, per tant, 10 rals per sac, en lloc de 20 pessetes que havien de pagar.
Per Sant Esteve el quart episodi del Tatuatge de l’escorpí:
Heus aquí, segons l’Hamburger Correspondence, la forma en què es realitza a mansalva i amb perfecta regularitat el contraban de guerra des de les costes americanes a l’illa de Cuba.
Descarregar PDF
Les nits les vaig passar sobre una màrfega que van instal·lar al passadís d’estribord, davant de la cabina del capità.
A principis de 1896 a la província de l’Havana les forces insurrectes, sostenien innombrables combats amb les forces espanyoles, continuaven avançant cap a Pineda de Rio, i Màntua, a l’extrem occidental de Cuba. Davant l’evident fracàs de la política del General Martínez Campos,…
Avui comencem a publicar juntament amb la biblioteca Lambert Mata de Ripoll, el primer episodi de la novel·la gràfica El Tatuatge de l’escorpí,
que parla de la Cuba de les últimes guerres d’independència, la fi del segle XIX fins a la Barcelona de la Setmana Tràgica, seguint el periple d’un personatge de ficció, del que només sabem els àlies, que ens serveix de fil conductor per recórrer aquests escenaris.
Una novel·la gràfica pot ser un document històric o només pura ficció? El mètode de treball seguit per construir-la ens pot oferir alguna resposta. La idea inicial parteix d’una recerca sobre el final de segle XIX a l’hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya. De la lectura, pacient i per rigorós ordre cronològic, de les principals capçaleres de la premsa espanyola entre 1896 i 1909 van apareixent les situacions que viu el personatge i alhora el relat periodístic que van poder viure els lectors de diaris de l’època i ara de la novel·la gràfica.
Un escrupolós respecte per les fonts primàries fa que la major part dels textos siguin retalls íntegres de la premsa i també fa que les mateixes aventures del personatge segueixin el ritme de les notícies. El protagonista real de la novel·la gràfica és el lector dels diaris que ens apropa a les fonts primàries que està llegint.
Estèticament, la mixtura entre les imatges 3D i els esplèndids gravats de l’època, fruit d’una segona recerca, permet marcar la línia que separa la ficció de les fonts històriques. També el color assenyala que és ficció i ho separa de les fonts primàries en blanc i negre. Altra vegada el protagonisme el tenen les capçaleres dels diaris i els gravats i primeres fotografies que permetien als lectors apropar-se al que succeïa en aquells moments.
La realitat sempre supera la ficció i en una novel·la gràfica hi han d’haver aventures. Així és a “El Tatuatge de l’Escorpí” on el personatge passa de recluta espanyol a contrabandista pels rebels cubans, viu el setge i la batalla de Santiago de Cuba, els camps de presoners i al final retorna a la Barcelona de la Rosa de foc i la Setmana Tràgica.
El Tatuatge de l’Escorpí consta de 345 pàgines que estan dividides en 6 capítols:
Aquests capítols es dividiran en episodis i se’n publicarà un per setmana. Cada episodi constarà de 10 a 15 pàgines i es penjaran els dilluns fins a acomplir el total del relat.
El bloc de referència on es publicaran és: el tatuatge de l’escorpí
1r Capítol: De delinqüent barceloní a filibuster caribeny.
1r. Episodi:
El mes de febrer de 1895 els rebels cubans s’havien revoltat novament, les quintes amenaçaven de nou en emportar-se tot el jovent cap a les colònies. Mentre Barcelona vivia una important transformació urbana enderrocant les muralles, el creixement de la ciutat feia possible que joves vinguts d’arreu, orfes de totes les guerres, sense família, desapareguts d’orfenats, i molts sense cèdula d’identificació o amb una de fraudulenta, visquessin més o menys al marge formant una tropa de buscavides que vivien vorejant la llei.
Així és com ens descriu un d’aquests nois la Barcelona còmica, almanac de 1895…
Esperem que gaudiu tant llegint-la com nosaltres fent-la.
Els successos de Granollers van ser força originals. Va funcionar en la població una Comissió Revolucionaria que va procurar mantenir la tranquil·litat. No bstant no va poder evitar-se l’incendi del convent dels Pares Franciscans. En canvi, alguns maristes i frares van ser tancats a la presó només per salvaguardar-los d’alguna malvestat. L’arribada d’un tren amb forces de la
benemèrita va ser suficient per retornar a la normalitat.
Els números dels scripts publicats fins ara i els índexs corresponents.
script 1:
– Hi ha una quarta bíblia de Ripoll?
– Una tarda de toros (cartell, diari, imatges…)
– Retrofotografia (complement de les Rutes per Ripoll)
– 180 aniversari de la caiguda de Ripoll el 27 de maig de 1839 (material a disposició, unitat, annexos, còmic, etc.)
– Receptaris: receptari carlí, Les receptes del claustre.
script 2:
– Els zuaus pontificis
– La tercera guerra carlina
– Les pedres expliquen les històries que els teus dibuixen
– Les fotografies de Francesc Xavier Ducloux
– Retrofotografia. Àlbum.
script 3:
– Monogràfic sobre les guerres de Cuba
– Ripollesos a les guerres d’Ultramar
script 4:
– Monogràfic sobre la bomba del Liceu.
script 5:
– La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll.
script 6 (Duplicitats, repeticions i suplantacions):
– Camins cap a l’error. D’herois i altres afers.
– Reflexions sobre el setge de 1839, el preu de l’heroisme.
– El palimpsest del Cid.
– Dos sopars de pedra i una taula.
– El nom de Ripoll i la pena de mort.
script 7:
-. L’inici de la primera guerra carlina vista per un lector del “Diario de Barcelona” des de Ripoll.
– Comunicats de la Capitania general de l’exèrcit i Principat de Catalunya (1833-1835) publicats al “Diario de Barcelona”.
– Apèndix-1: Notes sobre els religiosos apressats o executats en els enfrontaments amb les tropes liberals a Catalunya i Aragó. (1833-1835)
– Apèndix-2: Les bullangues i la crema del vapor de la Bonaplata. Els fets de l’estiu de 1835 a Barcelona.
“Diario de Barcelona”, dimecres 1 de gener de 1834.
Havent-se absentat de la vila de Prats de Llusanés els veïns Josep Galcerán; Isidre Casadesus (a) Tudó; Joan Vilardaga (a) Posallocas; Antoni Boy de Cal Portella; Joan Esmerats y Novel; Josep Cicera del xich Manuel; Joan Vila del xich Dauradó; Narcís Vilageriu del Josep Catalá, Benet Parera del Manuel Pega; Josep Janer mosso de Sorribas; Manuel Boy de cal Portella; Bernard Refart (a) Guixatou; Josep Boatella colon de la Viña; Ramon Roca del Sort Ductó; Jaume Casas (a) Jaume Basas; Isidre Vars (a) Sidro de les Catrangas; Joan Boy de cal Portella; Francesc Fábregas (a) Fringuela; Marià Plans (a) Pó de la Teresa; Francesc Galobardas (a) Xich Sarinadó; Marc Serra del Noy Climent; Josep Soldevila del Riaya; Ramon Barbut (a) Ramon de la Quica; Adjutori Sala mosso de Baratel; Pau Barniol del Bobaret; Vicens Magem (a) Met; Segismon Magem del Met; Joan Magem del Met; Joan Paradell; Marià Fañer de cal Tané; Joan Vila y Burgués (a) Joan de la Tarraya; Benet Monblanc del Samsó; Francesc Bilalta (a) Biosca; Martí Ribulleda; i també Josep Montaner veï de Berga, i Pere Muntades y Boralleras que ho és de San Martí Marlés, als que estic processant per la rebel·lió que van formar la nit del 5 d’octubre últim en dita vila de Prats de Lluçanès acabdillats pel capitost citat Josep Galcerán; usant de la jurisdicció que la REINA nostra Senyora té concedida en aquests casos per les seves Reials ordenances als oficials del seu exèrcit; pel present cito, crido i emplaço per primer edicte o pregó als expressats reus, assenyalant les Reials presons d’aquesta ciutat on hauran de presentar-se personalment dins el terme de nou dies que es compten des del de la data a donar els seus descàrrecs i defenses; i de no comparèixer en el referit termini, es continuarà la causa i se sentenciarà en rebel·lia, per la Comissió militar, sense més citar-los, cridar-los, ni emplaçar per ser aquesta la voluntat de S.M. Fixeu i publiqueu aquest edicte en el Diari d’aquesta Capital perquè sigui de coneixement de tots.
Donat a Barcelona a trenta-u de desembre de mil vuit-cents Trenta-tres. = Ramon Dominguez. = Pel seu mandat. =. Joan Nepomuceno Klein, secretari.
Tota la documentació (script_7)