Projectes Culturals. Tecnologia i memòria.
L’any ha acabat entre vagues, a Barcelona se n’han comptabilitzat 21, majoritàriament al tèxtil, i comença amb explosions de dinamita i suspensió de les garanties constitucionals.
Es clausuren Centres, es detenen anarquistes i es decreta presó per uns i desterrament per altres. Els de la Lliga estan de brega i es volen escindir.
Si féssim cas dels diaris ens quedaria el dubte si acusats de complicitat en l’atemptat contra Alfons XIII hi ha els anarquistes en general, els germans Ferrer o l’Escola Moderna. Durant el procés l’Escola titllada d’antimilitarista i impia, se li ha retret donar suport a la secularització dels cementiris, a establir la llibertat religiosa i a laïcitzar l’ensenyança.
“Acabada la vaga de forners.
Ha quedat acabada la vaga d’obrers forners, per transigència d’aquests.
A les onze del matí d’avui, al carrer de Santa Bàrbara, de la Barceloneta, ha ocorregut una col·lisió entre un grup de vaguistes i uns esquirols que ocupaven els llocs d’aquells.
Els vaguistes van agredir amb ganivets als esquirols, resultant un d’ells mort i un altre greument ferit. Dels vaguistes agressors, dos van ser detinguts en el mateix lloc de l’esdeveniment.”
“I els governs no en surten gaire més ben parats, els sentiments de molts no estan precisament amb ells, uns per pobres, per haver d’enviar als seus fills a guerres que els hi són estranyes, altres per un sentiment de catalanitat que va creixent.”
Quinzè episodi
13 d’agost
Ha començat la repatriació, els primers embarcats en el vapor de la Transatlàntica Alicante.
L’operació s’ha fet sota una pluja torrencial, que inundava completament les xalupes, en el fons de les quals s’havien col·locat matalassos per acomodar els ferits i malalts, que han estat conduïts al moll en lliteres pels soldats en més bones condicions, però als qui l’anèmia i els sofriments passats donaven un aspecte tan llastimós com el dels malalts que conduïen.
Inici del 5è capítol: Retorn a Barcelona. Les bombes i les vagues.
18 de juliol
Ahir Santiago va capitular. Un dels punts de la capitulació és la repatriació dels defensors. Penso que puc tenir una oportunitat per sortir d’aquesta ratera.
Hauré de demanar de nou favors que es menjaran
una part d’allò que encara em queda.
La solució pot ser trobar una cèdula que pertanyi a un soldat mort d’un batalló, a poder ser que no estigués implicat en la defensa de Santiago. Ja m’inventaré una història plausible per la meva presència a dins la ciutat.
Tretzè episodi:
i els cranis van començar a remugar en llengües per mi desconegudes, bé no totes, n’hi havia una que si reconeixia:
“Por bailar las habas verdes, me llevaron prisionero…
“Sacré bleau. Ça c’est la merde, nous sommes tout le temps dans la boue”
…mira tú las habas verdes, caras habas me salieron.”
“Mille tonnerre. Bongré mal gré, allons-y”
Dotzè episodi
16 de juny.
Patim el cinquè bombardeig, des de principis de juny l’esquadra de Sampson ha castigat Santiago, i Santiago resisteix, bé de fet es queda quieta, emprant la tàctica espanyola d’esperar que algú resolgui el problema. Però ara ja són a terra, aquí al costat, a Guantánamo, i és cosa de dies que assetgin la ciutat.
Desè episodi, final del 3è capítol i inici del 4t capítol: El setge de Santiago i la febre groga.
La Iberia 23 d’abril de 1898
Armes pels rebels.
En diversos ports de la Florida s’estan allistant 6 expedicions d’armes i cartutxos per als insurrectes cubans.
També se’ls envia projectils de canó i molta dinamita.
Aniran en aquestes expedicions dos-cents rebels cubans.
4t capítol: El setge de Santiago i la febre groga.
El setè episodi ens arriba el mateix dia que l’any 1605 es publicava a Madrid la primera edició del Quixot i de la proclamació com a califa de Còrdova el 929 d’Abderraman I.
El Dia
Reclamacions yankees
S’assegura per la premsa nord-americana que el ministre dels Estats Units Mr. Woodford presentarà, entre altres, al Govern espanyol, la llista següent de reclamacions:
Joan Armengol 20.000 duros per detenció il·legal.
Pedro Jiménez Harris 10.000 pel mateix motiu.
Donad Galid 7.000 per la mateixa causa.
José González 50.000 duros per detenció arbitrària, i 110.000 per perjudicis soferts a les seves finques.