“Diario de Barcelona”, dilluns 16 de decembre de 1833.
Encoratjats els enemics de l’ordre, i del Tron de la legitimitat per l’ocupació i permanència dels revoltats a Morella, així com els seus corifeus a la vista d’aquell perniciós exemple i per altres intrigues i auxilis pecuniaris que m’anunciaven, han tractat en aquests últims dies de consumar els seus perversos designis per al que s’ha emprat 1a més sol·licita activitat. En efecte, els avisos i notícies que de tantes parts rebia no presentaven símptomes que posesin al descobert les seves trames, tot i que donaven senyals evidents de conats quasi generalitzats a tots els Corregiments, i repetits fets particulars han donat mostres convincents que es caminava precipitadament a trastornar el públic repòs, i alterar la tranquil·litat que mal que els pesi als enemics coneguts de la nostra innocent REINA i de la nostra prosperitat, ha estat i continuarà sent l’enveja d’altres Províncies no tan afortunades: enmig de tots els meus naturals desitjos em portaven a les fronteres de València per impulsar l’aviat extermini dels que havien gosat fer tremolar la bandera de la revolució a Morella; però em va retenir el meu deure i primer interès que és mantenir il·lesos i pacifica la meritòria i bella Província posada a la meva cura la tranquil·litat veia aviat amenaçada i l’imminent perill no m’era desconegut majorment si l’acolliment de l’Autoritat se separava del centre que li convenia conservar: convençut d’aquesta necessitat vaig deixar la meva primera inclinació auxiliant aquella Província amb una columna escollida i em vaig dedicar a dictar totes les providències que vaig creure conduents a la conservació de la tranquil·litat que es gaudeix i a l’aviat escarment dels malèvols, si a pesar de tota previsió i dels meus incansables esforços aconseguien posar en pràctica els seus conats, i així ha succeït efectivament amb els 17 il·lusos que van gosar armar-se als voltants de Vic i que l’esvalotament va existir solament tres o quatre hores, al cap de les quals, eren ja presa de 1a més constant vigilància i coneguda activitat nou d’ells, que sotmesos als tràmits del judici legal, patiran el rigor de les lleis vigents, quedant els altres dispersos i fugitius implorant el perdó, i que probablement vindran a patir la mateixa sort que els
primers. Aquest esdeveniment que ha estat conclòs amb major velocitat que els del Tey i Galceràn, i els continus avisos que he rebut de la velocitat amb què de tot arreu marxaven forces contra aquest grapat d’il·lusos, proven que aquests gens poden fer en la il·lustrada i fidel Catalunya en la qual s’estavellaven totes les temptatives no obstant això com pesa sobre meu cor la sort dels extraviats per pocs que siguin, i com abundo en el principi que val més prevenir que castigar, em dirigeixo a V.S. perquè faci conèixer a tots els seus subordinats quan impotents són en aquesta província les mesquines branques dels malvats, i quan satisfactori em seria que convençuts tots d’aquesta veritat i dedicant-se a les seves tasques sota un Govern il·lustrat i de pura protecció, deixessin aïllats als seductors, i pogués jo congratular-me en veure reduïts a aquests a la seva veritable impotència i als meus dignes compatriotes, assegurats en el seu repòs inalterable i confiats en el seu futur feliç, que és a tot el que s’estén la meva ambició.
Però perquè aquests béns no siguin contrariats pels incauts o pels malvats, que en tots temps cal tenir subjectes i continguts, farà V.S. al mateix temps les prevencions més adequades i precises a totes les Autoritats als que competeixi perquè estiguin disposades les mesures més pròpies a destruir els primers passos qualsevol moviment, comptant amb tota seguretat amb què volaran a qualsevol punt que s’hagués de menester noves forces que destruiran tota esperança d’assajar en aquesta província els desordres, que tan temeràriament es volguessin repetir = Déu guardi a V. molts anys. Barcelona 15 de desembre de 1833. = Manuel Llauder.
