Madrid i els presoners carlins

La Presa de El Pontón de la Oliva” ( Canal de Isabel II, Madrid. Inici 1851)

“Va ser una obra molt costosa per les dificultats orogràfiques del terreny i per la precarietat tècnica de l’època. Es van emprar presidiaris, presos carlins majoritàriament, per treballar sobre el terreny, en els tallers per fabricar estris i eines, a les pedreres pròximes d’on extreien la pedra, per llaurar els carreus, foradar i tallar la roca, etc. Per tot això, es van organitzar dos autèntics exèrcits, un de treballadors i un altre de soldats a la seva cura. Les pluges torrencials, les epidèmies, els accidents, les duríssimes condicions de treball, van agreujar el seriós problema de l’escassetat de mà d’obra que afectava en general a aquest tipus de construccions, arribant a paralitzar les feines en diverses ocasions. “

Més que aigua i pedra (Paloma Candela Soto)

L’experiència, a l’inici de les obres, en la realització de grans obres públiques era realment escassa. La manca de mà d’obra especialitzada era habitual, i es va decidir realitzar les obres més costoses amb presidiaris (emprant-hi prop de dos milers) que en la seva gran majoria eren carlins. Aquests presidiaris eren vigilats per soldats. Les dificultats existents eren degudes en part a diversos factors com l’escassa comunicació entre els diversos fronts d’obra (a cavall es trigava de vegades cinc hores), la dificultat per transportar materials….

Wikipedia

Crema i destrucció de registres per part de les tropes carlines durant la 3ª carlinada (Ripollès).

Boletín Oficial de la Província de Gerona (BOPG)

BOPG dimecres 14 de maig 1873

«Registro num 591.

«…Por el presente edicto cito, llamo emplazo á Eudaldo Parés, conocido por Andalet de Besora, gefe de una partida carlista y contra quien instruyo causa criminal de oficio por el delito de incendio de los libros y documentos del Registro civil de Vallfogona, para que en el término de nueve días á contar desde su insercion en …»

«Registro num 601.

«…Hallandome sumariando al paisano Narciso Bosch por el delito de haberse presentado con una partida carlista el veinte y ocho de Enero último en la villa de Castellón de Ampurias y el quince del de Febrero en San Pau, quemando en uno y otro los libros del registro civil, usando de la jurisdicción que el gobierno de la nación…»

BOPG dilluns 16 de juny 1873

«Registro núm. 710.

«…Por el presente edicto cito, llamo y emplazo al cabecilla carlista Saballs, contra quien instruyo sumaria por los delitos de incendio de los libros del Registro civil de Gombreny …»

BOPG dimecres 13 d’agost 1873

Registro núm. 916.

«…Por el presente edicto cito llamo y emplazo á Onofre Pérez gefe de una partida carlista y contra quien instruyo causa criminal de oficio por los delitos de incendio de los libros del Registro civil de Ribas y de intimidación grave á la Autoridad con ocasión de sus funciones, para que en el término de nueve días á contar desde su inserción en la Gaceta de Madrid…Dado en Puigcerdà á veinte y cuatro Mayo mil ochocientos setenta y tres. »

BOPG dilluns 01 de setembre 1873

«Registro num. 1023.

«… Usando de las facultades que me conceden las Reales órdenanzas del ejército, por el presente cito llamo y emplazo por primer edicto y pregon á D. Francisco Saballs y Masot, cabecilla carlista que vaga por esta provincia, para que dentro del término de treinta dias á contar desde la fecha, se presente en esta fiscalia sita én la calle de la Libertad num. ocho, á responder á los cargos que contra el resultan en causa que en la misma se sigue sobre destrucción de los libros y demás documentos del Registro Civil del pueblo de Caralps apercibiéndole de que si no comparecíese dentro del término…»

BOPG dilluns 22 desembre 1873

«Registro núm. 1515.

«… Usando de las facultades que me conceden las reales ordenanzas del ejercito, por el presente, cito, llamo y emplazo, por primer edicto al cabecilla carlista José Falera natural de S. Pablo, de esta provincia avecindado en Seguries, para que dentro del término de treinta dias á contar desde esta fecha se presente en la cárcel pública de esta villa, á responder à los cargos que contra el resultan, en causa que contra el mismo estoy instruyendo, acusado del delito de la quema de los libros del registro civil del Pueblo de Pardinas, apercibiéndole de que si no compareciese…»

Les guerres de Cuba

Les guerres de Cuba van durar des del 1868 fins al 1898. En podem contar quatre de guerres de Cuba: la Guerra dels deu anys, 1868-1878, la Guerra Chiquita, 1879-1880, un interludi de 15 anys on hi ha molt poc moviment de tropes i desprès les dues últimes, la dita d’independència 1895-1898 i la Guerra hispano-estatunidenca de 1898, 25 abril – 12 d’agost.

També podríem diferenciar tres nivells de conflicte: la d’independència entre l’Orient nacionalista i l’Occident legitimista, la socio-política entre criolls i peninsulars d’Occident contra la petita i mitjana burgesia més les classes empobrides d’Orient, i la diplomàtica entre Espanya i Estats Units.

Trobem ripollesos en les guerres de Cuba des de primera hora en la, dita, guerra dels deu anys, fins a la darrera , en la guerra hispano-estatunidenca del 1898, amb la definitiva pèrdua de Cuba, on va lluitar el que seria president dels Estats Units Theodore Roosevelt al front dels Rough Riders.

Les guerres de Cuba