Aparegut en la secció anuncis del diari La Esperanza el dia 22 de març de 1873
Francesc Savalls, ideari polític
Razón de nuestro alzamiento.
La dinastía borbónica cayó porque debió caer: tenia un pecado de origen en su misma ilegitimidad, pues Isabel II subió al trono de San Fernando usurpando los derechos de Carlos V, augusto progenitor de Carlos VII, nuestro Rey y señor (q. D. g.); tenia ademas otro pecado, muchos pecados de escándalo, y por eso había escrito el dedo de Dios en su palacio el Thezel, Mane, Phares del festín de Babilonia. La justicia de Dios la derribó: no la voluntad de los hombres; los hombres de la revolución solo fueron instrumento de aquella gran justicia, pues Dios, en sus inescrutables juicios, se vale a veces de los malos para realizar sus fines siempre buenos.
Pero los hombres de Septiembre, ciegos en su soberbia, desconocieron esta verdad suprema; e inspirados siempre por su propio orgullo, se lanzaron ya sin freno en vías de perdición, atropellando la justicia, la moral, la Religión, todos los respetos divinos y humanos.
En efecto: luego que derribaron lo que existía, y crearon, si no un gobierno, una situación política, un medio en qué desarrollar las funestas teorías del llamado derecho moderno, antítesis y negación del verdadero derecho, que, siendo eterno, como su origen divino, no puede ser nuevo ni viejo; ellos, los hombres de Setiembre, renegaron de Dios y de su Iglesia, haciendo alarde de su impiedad, aun en pleno Parlamento, con escándalo de las conciencias dentro y fuera de España; relegaron a la befa de los incrédulos el culto de la Religión verdadera, y, halagando y protegiendo extraños cultos en el seno de la nación católica por excelencia, condenaron a la indigencia a los ministros del altar, que solo recibían por sueldo una indemnización de justicia, convenida en un solemne Concordato.
…..
.., hicieron una Constitución atea y hasta diabólica, pues hace de cada hombre un dios con sus derechos ilegislables, anteriores y superiores a toda autoridad. Y esa Constitución que sanciona el orgullo humano; que inspira y alienta todas las rebeliones; que en perversión lamentable y perniciosa toma el mal por bien y el bien por mal, y lo amargo por dulce, y lo dulce por amargo, según la frase de la Escritura; que consagra, en una palabra, el triunfo de Satanás… esa Constitución sacrílega es, por obra y gracia de ellos, la ley fundamental del Estado.
…….
Mas no pararon aquí los hombres de Setiembre. Despues de haberse atrevido a lo sagrado, a Dios y al alma, quisieron también llevar sus ideas revolucionarias, o más bien revolvedoras y disolventes, al seno de la familia, sagrada e inviolable también, aunque en orden inferior, y las llevaron efectivamente con un desenfado no menos escandaloso y aflictivo para las conciencias. Falsearon la base de la familia estableciendo el matrimonio civil, a pesar de las enérgicas protestas de los Rdos. Obispos, ……
…de publicaciones impías unas veces, otras indecentes, siempre inmorales; reconocieron el llamado derecho de asociación, en virtud del cual pueden reunirse los libres o licenciosos ciudadanos en criminal concilio para escogitar los medios más eficaces de atacar y destruir todo lo que respeta una sociedad bien organizada.
Manifest guardat i digitalitzat al British Museum
El claustre de Santa Maria de Ripoll III
Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen
Capitell de la galeria Nord-occidental del segle XII, romànica, bastida sota els abadiats dels abats: Pere Ramon, Gausfred i Ramón de Berga.
“….las sirenas, criaturas traidoras y feroces, cantan alegremente en la tempestad porque prevén que con el mal tiempo las naves se hundirán y los marineros morirán de forma que ellas tienen así comida abundante, mientras que con el buen tiempo lloran porque no obtendrán el botín deseado”
La tradición de los bestiarios franceses y su influencia en la península ibérica. Llúcia martín pascual ( Universidad de Alicante).
Panada d’anguiles
per la massa:
- 500 grs de farina de força
- 25 grs de llevat
- tassa d’aigua
- oli
- sal
pel farcit:
- 1 kg i ½ d’anguiles de riu
- 6 dents d’all
- julivert
- oli d’oliva
- safrà
- sal
Mentre deixem créixer la massa, prepararem les anguiles: Començarem per treure’ls tota la viscositat que les recobreix, després les obrirem i netejarem el seu interior, també tallarem el cap. Les amanirem amb l’all, el julivert, la sal i el safrà i les regarem generosament amb oli. Amb una mica més de la meitat de la massa fem la base de l’empanada, posem les anguiles senceres formant un cercle. Cobrim amb l’altra part de la massa ben estirada i tanquem tot al voltant fent una vora. Li farem un forat al centre perquè surti el vapor i l’adornarem al nostre gust.
Es menja aixecant la tapa.
El llibre de Sent Soví ens ofereix una recepte de panada de Lampresa.
Sent Soví ( 1324). Receptari medieval d’autor anònim redactat en català, el primer receptari conegut de cuina catalana i un dels receptaris europeus més antics escrits en una llengua diferent del llatí.
El claustre de Santa Maria de Ripoll II
Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen
Imposta d’un capitell de la galeria sud-oriental que mostra un pastor amb un ramat, segle XIV. Galeria del taller de Jordi de Dèu bastida durant l’abadiat de l’abat Ramon Descatllar i de Palasol ( gener 1387 – setembre 1408).
Els monestirs de muntanya tenien dificultats per fer pasturar el bestiar a l’hivern degut a la neu permanent, i els monestirs de la plana no podien fer pasturar el bestiar a l’estiu degut a l’alta fertilitat de les terres i el seu conseqüent conreu. Degut amb això, la preocupació principal dels territoris del Prepirineu català, a través dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses, va recaure en la creació d’una xarxa de camins, estable i segura, que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. D’aquesta manera, es consolida la xarxa de camins ramaders catalana i s’estabilitza una activitat econòmica que es mantindria molt potent fins a les darreries de l’edat mitjana.
( Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Eduard Trepat i Anna Vilaseca, Fundació del Món Rural)
Espatla de moltó farcida
Recepte extreta del llibre de Sent Soví ( 1324), receptari medieval d’autor anònim redactat en català, és el primer receptari conegut de cuina catalana i un dels receptaris europeus més antics escrits en una llengua diferent del llatí.
Text original:
Traducció i ajustament de la recepta ( http://www.sentsovi.cat):
Aquesta espatlla de moltó farcida, és una recepta amb un farcit interessant de carn amb alls cuits, panses i espècies. A més, el procés d’elaboració que s’explica en el Sent Soví és un “farcit” que embolica l’os de l’espatlla i que es lliga amb tela de moltó i posteriorment es travessa amb un ast i es cou al foc.
Ingredients:
1 espatlla de xai d’1 kg
100 g de cansalada fresca
25 g de julivert
Farigola
1 ou
6 grans d’alls
40 g de panses
Sal
2 claus d’olor
6 grans de pebre negre
Canyella en pols
El primer pas és desossar l’espatlla de xai. Ho podem fer nosaltres o demanar-ho al carnisser. Una vegada tenim la carn sense os, agafem parts de les puntes o parts que no ens ajudin a embolicar després el farcit i els posem a coure amb aigua freda juntament amb la cansalada i les herbes. Ho coem a foc suau durant 1h i, quan faltin 20 minuts, afegim els alls pelats. Traiem la carn de l’olla i els alls i ho deixem temperar.
Piquem les carns amb un ganivet i ho posem en un bol amb els alls tallats, les panses, el julivert que hem cuit picat, l’ou batut i les espècies. Barregem i corregim de sal.
Estirem sobre el marbre l’espatlla i la salem. Posem a sobre el farcit i ho lliguem bé amb fil de cuina.
Coem l’espatlla a 200 ºC al forn durant una hora o, si tenim termòmetre de sonda, fins que aquest arribi als 65 ºC.
Els presoners afusellats de la batalla de Toix III, Llaes, Ripoll
“Arribats els primers als voltants del cementiri de Llaés, parròquia corresponent al districte municipal de Parròquia de Ripoll, se’ls va intimar que anaven a morir. Se’ls va lligar dos a dos, i com els botxins eren en menor nombre que les víctimes, els feien entrar en aquest cementiri per escamots de 8, 10 i 12 i se’ls afusellava. Vuitanta presoners, entre ells un oficial del mateix cos, casats i amb fills la major part, van ser els morts i enterrats al cementiri de Llaés.”
Biblioteca Nacional de España, La Época. 18/08/1874 nº7976
Llista dels carrabiners afusellats:
Alférez: Saturnino García Valenciano
Segunda compañia:
Soldados:
-
Benito Gonzalez Martí, casado;
-
Isidro Buchaca Pujol, casado;
-
Domingo Pau Gonzalez, soltero;
-
Leonardo Barcia Zamora, casado;
-
Manuel Alvarez Gonzalez, soltero;
-
Silvestre Rigall Pairo, soltero;
-
Manuel Davila Ledo, soltero;
-
Emeterio Vila Palmada, soltero;
-
Jacinto Bello Laurido, soltero;
-
Juan Fernandez Garcia, soltero;
-
Dimas Camps Soira, soltero;
-
Clemente Cadavit Gómez, casado;
-
Pedro Marull Oliver, casado;
-
Estéban Fita incógnito, soltero;
-
Antonio Alvarez Otero, soltero;
-
Silvestre Gratacós Agustí, soltero;
-
Antonio Belerán Brescos, soltero;
-
Antonio Nouva Travieso, soltero;
-
Andrés Emperador Seiqués, casado;
-
Pelegrin Tuburi Irigoyen, casado;
-
Francisco Bors lberes, sóltero.
Tercera compañia:
Sargento 2º: Benito Félix Carcaba, soltero.
Cabos 1º: Jaime Juliá Salgueda, casado; Manuel Rey Palomon, soltero; Antonio Iglesias Correa, casado.
Carabineros :
- Teodoro Martinez Amor, casado ;
- Francisco Camps Gadal, casado;
- Joaquin Garcia Casanova, soltero;
- Jacinto Alcarde serra, viudo;
- Buenaventura Marquez Rius, casado;
- Joaquin Camps Moner, casado;
- Jose Beiro Vidal, soltero;
- Juan Rivera Pujol, soltero;
- Domingo Incógnito Dayanova, casado;
- Rafael Jabato Congregado, soltero;
- Antonio Castro Juarez, soltero;
- Antonio Ortigosa Cuenca, casado;
- Juan Rodriguez Alvarez, casado;
- Ramon Rius Llausana, soltero;
- Jose Ducedas Torrent, casado;
- Ramon Rodriguez Feijó, soltero;
- Jaime Mniocó Ferrer, casado;
- Juan Garcia Garcia, casado;
- Diego Arrojo Rodriguez, casado;
- José Gispert Olliver, soltero;
- José Prieto Beltran, casado;
- Miguel Vilarrasa Seguí, casado;
- Juan Gusi Bavert, soltero;
- Juan Martí Ripoce, casado;
- Rafael Pi Serra, soltero;
- José Mariano Antonio, casado;
- Pedro B1anch Abelí , soltero;
- Vicente Gadea Perez , soltero;
- Antonio Bernaus Estay , casado;
- Juan Isern Perpiñan , casado;
- Juan Ferreron Batllori, casado;
- Isidro Rodriguez Serrano, soltero;
- Miguel Guitar Armengol, soltero;
- Pedro Luscar Saguer, soltero;
- Antonio Rueda Bascena, soltero;
- José Cifuentes Marqués, soltero;
- Ginés Ferrer VilIar, soltero;
- Antonio Rodríguez Caras, casado;
- Eduardo Gimenez Arias, soltero.
Cuarta compañía.
Sargentos 2º: Agustin Ramon Ferrer, casado, y Tomás Arnoll Puvill, casado.
-
Carabineros:
-
Manuel Feijóo Gonzalez, casado;
-
Generoso Pagés Saez, casado;
-
Juan Oliveras Puigdemunt, soltero;
-
Francisco Casademun Pairo, soltero;
-
Juan Andres Lazara, soltero;
-
Francisco Suarez Mendez, soltero;
-
Juan Coderch Dorca, soltero;
-
Jaime Sancho Lloreras, casado;
-
Antonio Estevez Casanova, casado;
-
Martín Simon Fabrellas, casado;
-
Aniceto Mir Font, casado;
-
Raimundo Sala Ponset, casado;
-
José Serra Mateo, soltero.
Llista extreta de : “El drama de S. Juan de las Abadesas (fusilamiento de los prisioneros de Olot, Tomo II) de Juan Botella Carbonell i contrastada amb les làpides del monòlit de Sant Joan de les Abadesses
Resum dels presoners afusellats :
Militars: 116 (Sant Joan de les Abadesses)
Carabiners: 80 (Llaès, Ripoll)
Lluitadors per la llibertat: 33 ? (Besalú)
Total: 229 presoners
Els presoners afusellats de la batalla de Toix I, els camps del Candell
El mes de març de 1874 Savalls expulsà la Milícia de Besalú i va començar a enderrocar l’abadia. J. de Mir concreta que el 19 de març els carlins cremaren la casa de l’abadia. El mateix dia Savalls va fer afusellar a Besalú 33 Voluntaris de la Llibertat de Tortellà que havia fet presoners al Toix.
El punt on executaren els 33 republicans fou al costat del camí que va de Besalú a Sant Ferriol, a la sortida de la vila, sota del mas Candell.
Encara ara s’hi conserva una creu commemorativa, a la base de la qual hi ha una inscripció que diu: “Gloria a los 33 liberales fusilados por las huestes carlistas el 19 de marzo de 1874. ” Abans de la Guerra Civil s’hi celebrava anualment un acte de commemoració. Segons el llibre de registres i defuncions de la parròquia de Besalú, dels 33 afusellats, només en moriren 27 a l’acte. Els altres sis, tot i quedar ferits de més o menys gravetat, foren indultats.
Del toix als camps del Candell (1874). restes testimonials del conflicte carlí
Xavier Valeri
El crani del comte d’España III
El claustre de Santa Maria de Ripoll I
Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen.
Sopar de Sant Benet i Santa Escolàstica, capitell situat a la galeria nord-oriental obrada pel taller del mestre Colí de Marville, segle XIV, sota l’abadiat de Ramon Descatllar i de Palasol. ( gener 1387 – setembre 1408).
Els monestirs, sense excepció, consumien importants quantitats de peixos de riu. Tots ells, i des d’èpoques primerenques, havien anat instal·lant pesqueres en els llits dels rius que travessaven les seves terres. La difusió del molí d’aigua, la resclosa del qual s’emprava com a viver , va contribuir a estimular el consum de peix, abundaven l’anguila, la truita i el barb que apareixen a taula fresques, salades o fumades.
Altres formes de consum eren les panades (peixos fets “en pa”) i els escabetxos, importats de la cuina musulmana. La primera recepte d’escabetx ens la serveix el metge sevillà del segle XII Zuhr-Avenzoar, que recomana preparar així l’escabetx: s’escalda el peix en aigua calenta, tot seguit es posa en una cassola de terrissa o de pisa vidriada amb una mica d’oli. Quan ja estigui cuit es deixa a foc lent i se li afegeix un brou preparat amb vinagre i gingebre.
La truita de riu era uns dels peixos que més es consumia, truita escabetxada:
Ingredients (per a 4 persones):
- 4 truites del país de bona mida
- 1 got d’oli
- 1 got de vinagre
- 4 grans d’all
- Clavell, sàlvia, timó, orenga, pebre en gra o altres herbes aromàtiques
- Farina
- Sal
- Oli per fregir
La batalla de Toix, mapa
Situació geogràfica de la batalla de Toix.
