Projectes Culturals. Tecnologia i memòria.
Desè episodi, final del 3è capítol i inici del 4t capítol: El setge de Santiago i la febre groga.
La Iberia 23 d’abril de 1898
Armes pels rebels.
En diversos ports de la Florida s’estan allistant 6 expedicions d’armes i cartutxos per als insurrectes cubans.
També se’ls envia projectils de canó i molta dinamita.
Aniran en aquestes expedicions dos-cents rebels cubans.
4t capítol: El setge de Santiago i la febre groga.
El setè episodi ens arriba el mateix dia que l’any 1605 es publicava a Madrid la primera edició del Quixot i de la proclamació com a califa de Còrdova el 929 d’Abderraman I.
El Dia
Reclamacions yankees
S’assegura per la premsa nord-americana que el ministre dels Estats Units Mr. Woodford presentarà, entre altres, al Govern espanyol, la llista següent de reclamacions:
Joan Armengol 20.000 duros per detenció il·legal.
Pedro Jiménez Harris 10.000 pel mateix motiu.
Donad Galid 7.000 per la mateixa causa.
José González 50.000 duros per detenció arbitrària, i 110.000 per perjudicis soferts a les seves finques.
Els reis ens han portat el sisè episodi del Tatuatge de l’Escorpí.
La Unión Católica
Fàbriques d’armes.
En elles hi ha un nombre suficient d’oficials mecànics encarregats de fer les reparacions en els fusells i en la construcció de cartutxos.
A les muntanyes de la Siguanea han aconseguit fabricar els rebels dos canons de bronze, fonent les eines d’aquest metall que es van apoderar en diversos enginys, en començar el moviment revolucionari.
Per Cap d’Any encetem el segon Capítol amb l’episodi cinquè del Tatuatge de l’Escorpí: Filibusters i intervencionistes:
CONTRABAN A L’HAVANA
El Noticiero Universal, de Barcelona, denuncia un contraban de farines que se suposa realitzat al port de l’Havana. Atenint-se a informes que té per certs, diu que han entrat grans partides de farines procedents dels Estats Units, fent-les passar com segó, i devent, per tant, 10 rals per sac, en lloc de 20 pessetes que havien de pagar.
Per Sant Esteve el quart episodi del Tatuatge de l’escorpí:
Heus aquí, segons l’Hamburger Correspondence, la forma en què es realitza a mansalva i amb perfecta regularitat el contraban de guerra des de les costes americanes a l’illa de Cuba.
Descarregar PDF
Les nits les vaig passar sobre una màrfega que van instal·lar al passadís d’estribord, davant de la cabina del capità.
A principis de 1896 a la província de l’Havana les forces insurrectes, sostenien innombrables combats amb les forces espanyoles, continuaven avançant cap a Pineda de Rio, i Màntua, a l’extrem occidental de Cuba. Davant l’evident fracàs de la política del General Martínez Campos,…
L’execució
Arribà al fossat el reu escortat convenientment.
Anaven darrere seu dos Hermanos de la Paz y Caridad, als quals els va correspondre en sorteig, i un sacerdot al seu costat.
Sembla que en notar-ne la presència, el reu li va dir cortès, però energèticament, que es retirés, ja que no el necessitava. El sacerdot es va negar a això, dient que complia una missió i que era la seva obligació romandre al costat d’ell.
En arribar al lloc indicat per a l’execució, va demanar el reu que no se li venguessin els ulls ni se l’obligués a agenollar-se.
Després de breu consulta, s’hi va accedir.
Ferrer, de cara al piquet encarregat d’executar-lo, amb els braços plegats sobre el pit, el cos una mica tombat i coberts els ulls, va esperar al peu ferm la fatal descàrrega.
Van acostar-se els soldats, i abans que fes l’oficial el senyal amb l’espasa Ferrer va dir en alta veu als soldats: Soc innocent! Visca l’Escola Moderna!
En aquell moment va sonar la descàrrega.
Eren les nou i un minut. Ferrer, que estava dret i de cara al piquet, va caure mort. Tres bales li havien destrossat el cervell. Una altra bala li havia travessat la gola. El cos de l’afusellat fou col·locat immediatament al taüt ja disposat.
Les tropes van desfilar seguidament, entrant al castell, del qual van sortir al cap de poca estona, primer les de cavalleria i després les d’infanteria, dirigint-se als seus allotjaments.
Van sortir també el jutge instructor de la causa, Sr. Raso Negrini; el defensor, Sr. Galcerán, i els confrares de la Paz y de los Desamparados.
Els curiosos que estaven apostats a la carretera i als berenadors de la falda de la muntanya, van tornar també a Barcelona, comentant les escasses notícies que havien pogut obtenir dels que havien presenciat l’execució de Ferrer Guàrdia.