Full del diari La Vanguardia del dia 31 d’Agost de 1892 on es relata la historia del crani del comte d’España

Full del diari La Vanguardia del dia 31 d’Agost de 1892 on es relata la historia del crani del comte d’España


Entre 1833 i 1839 neixen:
el 21 d’octubre de 1833 a Stocolm Alfred Bernhard Nobel
el 24 de març de 1834 a Walthamstow ( Angleterra) William Morris
el 19 de juliol de 1834 a Paris Edgar Degas
el 30 de novembre de 1835 a Florida Mark Twain
el 17 de febrer de 1836 a Sevilla Gustavo Adolfo Becquer
el 24 de febrer de 1837 a Santiago de Compostela Rosalía de Castro
l’11 de juny de 1838 a Reus Marià Fortuny i Marsal
el 8 de juliol de 1838 a Constanza Ferdinand von Zeppelin
el 19 de gener de 1839 a Aix en Provence Paul Cézanne
el 21 de març de 1839 a Pskov ( Rússia) Modest Músorgski

document existent a la BNE
Entre els acords presos en sessió de 6 de juliol de 1896 hi figura el de que, en vista d’una sol·licitud presentada pels Srs. Jgnasi Arqués i Eudald Illa que tracten d’erigir per subscripció pública i a la placa de la Constitucíó un monument a la memòria dels ripollesos que el día 27 de maig de l’any 1839 sucumbíren heroícament defensant la Víla en l’atac i en entrada en ella de les forces carlistes, es subscriu l’Ajuntament per 300 ptes. per tal de contri-buir a la realització de l’objecte esmentat.
El día 27 de maig d’aquell mateix any es posà la primera pedra i en igual data de l’any següent, 1897, s’inaugurà el monument, celebrant-se amb tal motíu varíes festes populars. No havent alcançat la subscripció a cubrir les despeses de l’obra, a prec de la Comissió, acordà l’Ajuntament, en sessió de 18 març de 1897, pagar les 1.500 ptes. que faltaven, i a 11 de juny de 1906 acordà construir el reixat que el tanca.
El monument és original de l’arquitecte N’Alfons Bonells i fos tot ell en lo fundició de ferro que en aquella data tenia aquí En Josep Buíxó.
Tomás Raguer
Scriptorium nº11 Novembre 1923
Els anys trenta viuen alhora el romanticisme ple i alguns autors que comencen a abandonar per gastats aquests codis. Cal destacar la figura del poeta polonès Juliusz Słowacki o de Bonaventura Carles Aribau, el qual amb el seu poema Oda a la Pàtria introdueix les qüestions romàntiques i nacionals a la literatura catalana després de segles de persecució lingüística. Altres poetes romàntics destacables són José de Espronceda, autor de El estudiante de Salamanca (1837), on l’heroi té comportaments diabòlics o Goethe, que publica el seu Faust íntegre, i on també apareix el dimoni. Karel Hynek Mácha, amb el seu poema Maig, introduí el romanticisme a la literatura txeca, però fou mal comprès pels seus coetanis. El poeta nacional rus, Aleksandr Puixkin escrigué Eugeni Oneguin, un llarg poema narratiu amb els cànons romàntics i s’aprecia l’empremta romàntica en les obres de Victor Hugo, com Nostra Senyora de París o en alguns dels contes de Hans Christian Andersen.
Al mateix temps, però, França i Anglaterra comencen a acostar-se al realisme. El roig i el negre de Stendhal es pot considerar una novel·la de transició però les obres d’Honoré de Balzac ja són plenament realistes. Si bé apareix l’amor, l’interès principal dels autors és retratar de manera fidel la realitat i els diferents grups socials de la seva època i no d’altres segles. Les novel·les de Charles Dickens, com Oliver Twist, responen a aquesta voluntat malgrat continuï present un fort sentimentalisme.
Viquipèdia dixit