Transpririnenc_2
Transpririnenc 1
A les envistes del centenari de la posada en funcionament del Transpirinenc el 1929, l’Associació Palimpsest conjuntament amb el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès i amb la col·laboració i suport de l’Arxiu Comarcal del Ripollès i de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya volem crear una espècie de full de ruta de les obres de la seva construcció basant-se en fotografies d’arxiu i retalls de premsa de l’època, en podríem dir una campanya de màrqueting que aniria acompanyant els altres treballs que s’estiguin realitzant. A aquest efecte, cada mes, sortiria un full informatiu (xarxes i web) generant en el seu conjunt un quadern de bitàcola de la construcció.
Script_ 17
Aquest script, el número 17, conté la tercera part d’hotels de la comarca, la Vall de Ribes.
script núm. 16
L’script 16, Hotels-2 és la història de l’hostaleria a Camprodon, fonamentalment l’Hotel Rigat i amb ell més o menys la història del cinema a Camprodon. Esperem que ho gaudiu.
script núm. 15
Avui pengem l’script núm. 15 dedicat als hotels històrics de la comarca. El primer script destinat als hotels el dedicarem a Ripoll i als tres grans hotels que hi havia: l’Hotel Monestir, l’Hotel Canaules i l’Hotel Continental.
Hem respectat la grafia de les publicacions que segurament trobareu prenormatiu, però això també és memòria.
Això no serà un llistat d’hotels, ni tampoc un intent de fer-ne la història, això és fruit de la curiositat i de l’atzar, neix d’una troballa a la Biblioteca Nacional de España (BNE) on vam trobar unes carpetes que aplegaven etiquetes d’hotels de la província de Girona, entre elles algunes del Ripollès. Aquestes són les que ens han servit per fer memòria i buscar alguna ressenya a la premsa de l’època.
El Tatuatge de l’Escorpí, text complet
El mes de febrer de 1895 els rebels cubans s’havien revoltat novament, les quintes amenaçaven de nou en emportar-se tot el jovent cap a les colònies. Mentre Barcelona vivia una important transformació urbana enderrocant les muralles, el creixement de la ciutat feia possible que joves vinguts d’arreu, orfes de totes les guerres, sense família, desapareguts d’orfenats, i molts sense cèdula d’identificació o amb una de fraudulenta, visquessin més o menys al marge formant una tropa de buscavides que vivien vorejant la llei.
Així és com ens descriu un d’aquests nois la Barcelona còmica, almanac de 1895:
“Tenia setze anys, no obstant això, en representava vint: vivia a la riera: era un noi de carrer, sense ofici ni benefici, que vagava amb el pot de les burilles d’aquí cap allà, descalç, amb uns pantalons grisos amb grans pedaços multicolors al cul i als genolls, una brusa blava, esquinçada, bruta, i la gorra de seda negra encasquetada fins a les orelles … “
Entrar en una banda que falsifiqués moneda era un ascens dins aquest món. De tant en tant, però, els atrapava el sistema i a la cangrí acabaven de fer el mestratge en l’ofici.
El nostre personatge n’era un.
Últim episodi. Episodi vint-i-quatre del Tatuatge de l’Escorpí.
Fa uns dies que no surt la premsa a Barcelona, però les notícies rodolen pels carrers empeses pels cavalls. Una de les notícies que corren és que ha tornat el General Weyler, i del monstre de Cuba res de bo es pot esperar.
Episodi vint-i-dos del Tatuatge de l’Escorpí
Les obres del port van endavant tot i la vaga que té enfrontats els carreters amb l’empresa Aixalà.
Episodi vint-i-unè del Tatuatge de l’Escorpí
La reforma de La Barcelona vella consistirà només en una part del projecte, es tracta de realitzar l’obertura d’un carrer de 20 metres d’ample, que posarà en comunicació la part nova de la ciutat amb el port. Tindrà més d’un qui lòmetre de llarg, dels quals estan ja oberts 297, per la seva obertura desapareixeran, completament, set carrerons i dues places: queden mutilades en les seves tres quartes parts 18, i en la seva meitat, 15, i dues places. El nombre de finques afectades no baixa de quatre-cen-tes cinquanta.