Avui comencem a publicar juntament amb la biblioteca Lambert Mata de Ripoll, el primer episodi de la novel·la gràfica El Tatuatge de l’escorpí,
que parla de la Cuba de les últimes guerres d’independència, la fi del segle XIX fins a la Barcelona de la Setmana Tràgica, seguint el periple d’un personatge de ficció, del que només sabem els àlies, que ens serveix de fil conductor per recórrer aquests escenaris.
Una novel·la gràfica pot ser un document històric o només pura ficció? El mètode de treball seguit per construir-la ens pot oferir alguna resposta. La idea inicial parteix d’una recerca sobre el final de segle XIX a l’hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya. De la lectura, pacient i per rigorós ordre cronològic, de les principals capçaleres de la premsa espanyola entre 1896 i 1909 van apareixent les situacions que viu el personatge i alhora el relat periodístic que van poder viure els lectors de diaris de l’època i ara de la novel·la gràfica.
Un escrupolós respecte per les fonts primàries fa que la major part dels textos siguin retalls íntegres de la premsa i també fa que les mateixes aventures del personatge segueixin el ritme de les notícies. El protagonista real de la novel·la gràfica és el lector dels diaris que ens apropa a les fonts primàries que està llegint.
Estèticament, la mixtura entre les imatges 3D i els esplèndids gravats de l’època, fruit d’una segona recerca, permet marcar la línia que separa la ficció de les fonts històriques. També el color assenyala que és ficció i ho separa de les fonts primàries en blanc i negre. Altra vegada el protagonisme el tenen les capçaleres dels diaris i els gravats i primeres fotografies que permetien als lectors apropar-se al que succeïa en aquells moments.
La realitat sempre supera la ficció i en una novel·la gràfica hi han d’haver aventures. Així és a “El Tatuatge de l’Escorpí” on el personatge passa de recluta espanyol a contrabandista pels rebels cubans, viu el setge i la batalla de Santiago de Cuba, els camps de presoners i al final retorna a la Barcelona de la Rosa de foc i la Setmana Tràgica.
El Tatuatge de l’Escorpí consta de 345 pàgines que estan dividides en 6 capítols:
- 1r capítol: De delinqüent barceloní a filibuster caribeny
- 2n capítol: Filibusters i intervencionistes.
- 3r capítol: L’ensorrament d’un imperi.
- 4rt capítol: El setge de Santiago i la febre groga
- 5è capítol: Retorn a Barcelona. Les bombes i les vagues.
- 6è capítol: La reinvenció de Barcelona i la Setmana Tràgica. La ciutat en flames.
Aquests capítols es dividiran en episodis i se’n publicarà un per setmana. Cada episodi constarà de 10 a 15 pàgines i es penjaran els dilluns fins a acomplir el total del relat.
El bloc de referència on es publicaran és: el tatuatge de l’escorpí
1r Capítol: De delinqüent barceloní a filibuster caribeny.
1r. Episodi:
El mes de febrer de 1895 els rebels cubans s’havien revoltat novament, les quintes amenaçaven de nou en emportar-se tot el jovent cap a les colònies. Mentre Barcelona vivia una important transformació urbana enderrocant les muralles, el creixement de la ciutat feia possible que joves vinguts d’arreu, orfes de totes les guerres, sense família, desapareguts d’orfenats, i molts sense cèdula d’identificació o amb una de fraudulenta, visquessin més o menys al marge formant una tropa de buscavides que vivien vorejant la llei.
Així és com ens descriu un d’aquests nois la Barcelona còmica, almanac de 1895…
Descarregar PDF
Esperem que gaudiu tant llegint-la com nosaltres fent-la.
