El Tatuatge de l’Escorpí 7è episodi

El setè episodi ens arriba el mateix dia que l’any 1605 es publicava a Madrid la primera edició del Quixot i de la proclamació com a califa de Còrdova el 929 d’Abderraman I.

El Dia

Reclamacions yankees

S’assegura per la premsa nord-americana que el ministre dels Estats Units Mr. Woodford presentarà, entre altres, al Govern espanyol, la llista següent de reclamacions:

Joan Armengol 20.000 duros per detenció il·legal.

Pedro Jiménez Harris 10.000 pel mateix motiu.

Donad Galid 7.000 per la mateixa causa.

José González 50.000 duros per detenció arbitrària, i 110.000 per perjudicis soferts a les seves finques.

Descarregar PDF

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest

El Tatuatge de l’Escorpí, 6è episodi.

Els reis ens han portat el sisè episodi del Tatuatge de l’Escorpí.

La Unión Católica

Fàbriques d’armes.

En elles hi ha un nombre suficient d’oficials mecànics encarregats de fer les reparacions en els fusells i en la construcció de cartutxos.

A les muntanyes de la Siguanea han aconseguit fabricar els rebels dos canons de bronze, fonent les eines d’aquest metall que es van apoderar en diversos enginys, en començar el moviment revolucionari.

Descarregar PDF

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest

El tatuatge de l’escorpí, 5e episodi

Per Cap d’Any encetem el segon Capítol amb l’episodi cinquè del Tatuatge de l’Escorpí: Filibusters i intervencionistes:

CONTRABAN A L’HAVANA

El Noticiero Universal, de Barcelona, denuncia un contraban de farines que se suposa realitzat al port de l’Havana. Atenint-se a informes que té per certs, diu que han entrat grans partides de farines procedents dels Estats Units, fent-les passar com segó, i devent, per tant, 10 rals per sac, en lloc de 20 pessetes que havien de pagar.

Descarregar PDF

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest

El tatuatge de l’escorpí. Episodi 1r.

Avui comencem a publicar juntament amb la biblioteca Lambert Mata de Ripoll, el primer episodi de la novel·la gràfica El Tatuatge de l’escorpí,

que parla de la Cuba de les últimes guerres d’independència, la fi del segle XIX fins a la Barcelona de la Setmana Tràgica, seguint el periple d’un personatge de ficció, del que només sabem els àlies, que ens serveix de fil conductor per recórrer aquests escenaris.

Una novel·la gràfica pot ser un document històric o només pura ficció? El mètode de treball seguit per construir-la ens pot oferir alguna resposta. La idea inicial parteix d’una recerca sobre el final de segle XIX a l’hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya. De la lectura, pacient i per rigorós ordre cronològic, de les principals capçaleres de la premsa espanyola entre 1896 i 1909 van apareixent les situacions que viu el personatge i alhora el relat periodístic que van poder viure els lectors de diaris de l’època i ara de la novel·la gràfica.

Un escrupolós respecte per les fonts primàries fa que la major part dels textos siguin retalls íntegres de la premsa i també fa que les mateixes aventures del personatge segueixin el ritme de les notícies. El protagonista real de la novel·la gràfica és el lector dels diaris que ens apropa a les fonts primàries que està llegint.

Estèticament, la mixtura entre les imatges 3D i els esplèndids gravats de l’època, fruit d’una segona recerca, permet marcar la línia que separa la ficció de les fonts històriques. També el color assenyala que és ficció i ho separa de les fonts primàries en blanc i negre. Altra vegada el protagonisme el tenen les capçaleres dels diaris i els gravats i primeres fotografies que permetien als lectors apropar-se al que succeïa en aquells moments.

La realitat sempre supera la ficció i en una novel·la gràfica hi han d’haver aventures. Així és a “El Tatuatge de l’Escorpí” on el personatge passa de recluta espanyol a contrabandista pels rebels cubans, viu el setge i la batalla de Santiago de Cuba, els camps de presoners i al final retorna a la Barcelona de la Rosa de foc i la Setmana Tràgica.

El Tatuatge de l’Escorpí consta de 345 pàgines que estan dividides en 6 capítols:

  • 1r capítol: De delinqüent barceloní a filibuster caribeny
  • 2n capítol: Filibusters i intervencionistes.
  • 3r capítol: L’ensorrament d’un imperi.
  • 4rt capítol: El setge de Santiago i la febre groga
  • 5è capítol: Retorn a Barcelona. Les bombes i les vagues.
  • 6è capítol: La reinvenció de Barcelona i la Setmana Tràgica. La ciutat en flames.

Aquests capítols es dividiran en episodis i se’n publicarà un per setmana. Cada episodi constarà de 10 a 15 pàgines i es penjaran els dilluns fins a acomplir el total del relat.

El bloc de referència on es publicaran és: el tatuatge de l’escorpí

1r Capítol: De delinqüent barceloní a filibuster caribeny.

1r. Episodi:

El mes de febrer de 1895 els rebels cubans s’havien revoltat novament, les quintes amenaçaven de nou en emportar-se tot el jovent cap a les colònies. Mentre Barcelona vivia una important transformació urbana enderrocant les muralles, el creixement de la ciutat feia possible que joves vinguts d’arreu, orfes de totes les guerres, sense família, desapareguts d’orfenats, i molts sense cèdula d’identificació o amb una de fraudulenta, visquessin més o menys al marge formant una tropa de buscavides que vivien vorejant la llei.

Així és com ens descriu un d’aquests nois la Barcelona còmica, almanac de 1895…

Descarregar PDF

Esperem que gaudiu tant llegint-la com nosaltres fent-la.

 

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest

L’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia. El Liberal 13-10-1909

L’execució

Arribà al fossat el reu escortat convenientment.

Anaven darrere seu dos Hermanos de la Paz y Caridad, als quals els va correspondre en sorteig, i un sacerdot al seu costat.

Sembla que en notar-ne la presència, el reu li va dir cortès, però energèticament, que es retirés, ja que no el necessitava. El sacerdot es va negar a això, dient que complia una missió i que era la seva obligació romandre al costat d’ell.

En arribar al lloc indicat per a l’execució, va demanar el reu que no se li venguessin els ulls ni se l’obligués a agenollar-se.

Després de breu consulta, s’hi va accedir.

Ferrer, de cara al piquet encarregat d’executar-lo, amb els braços plegats sobre el pit, el cos una mica tombat i coberts els ulls, va esperar al peu ferm la fatal descàrrega.

Van acostar-se els soldats, i abans que fes l’oficial el senyal amb l’espasa Ferrer va dir en alta veu als soldats: Soc innocent! Visca l’Escola Moderna!

En aquell moment va sonar la descàrrega.

Eren les nou i un minut. Ferrer, que estava dret i de cara al piquet, va caure mort. Tres bales li havien destrossat el cervell. Una altra bala li havia travessat la gola. El cos de l’afusellat fou col·locat immediatament al taüt ja disposat.

Les tropes van desfilar seguidament, entrant al castell, del qual van sortir al cap de poca estona, primer les de cavalleria i després les d’infanteria, dirigint-se als seus allotjaments.

Van sortir també el jutge instructor de la causa, Sr. Raso Negrini; el defensor, Sr. Galcerán, i els confrares de la Paz y de los Desamparados.

Els curiosos que estaven apostats a la carretera i als berenadors de la falda de la muntanya, van tornar també a Barcelona, comentant les escasses notícies que havien pogut obtenir dels que havien presenciat l’execució de Ferrer Guàrdia.

Desacarregar textos complets

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest