Projectes Culturals. Tecnologia i memòria.
Per Sant Esteve el quart episodi del Tatuatge de l’escorpí:
Heus aquí, segons l’Hamburger Correspondence, la forma en què es realitza a mansalva i amb perfecta regularitat el contraban de guerra des de les costes americanes a l’illa de Cuba.
Descarregar PDF
Les nits les vaig passar sobre una màrfega que van instal·lar al passadís d’estribord, davant de la cabina del capità.
A principis de 1896 a la província de l’Havana les forces insurrectes, sostenien innombrables combats amb les forces espanyoles, continuaven avançant cap a Pineda de Rio, i Màntua, a l’extrem occidental de Cuba. Davant l’evident fracàs de la política del General Martínez Campos,…
Avui comencem a publicar juntament amb la biblioteca Lambert Mata de Ripoll, el primer episodi de la novel·la gràfica El Tatuatge de l’escorpí,
que parla de la Cuba de les últimes guerres d’independència, la fi del segle XIX fins a la Barcelona de la Setmana Tràgica, seguint el periple d’un personatge de ficció, del que només sabem els àlies, que ens serveix de fil conductor per recórrer aquests escenaris.
Una novel·la gràfica pot ser un document històric o només pura ficció? El mètode de treball seguit per construir-la ens pot oferir alguna resposta. La idea inicial parteix d’una recerca sobre el final de segle XIX a l’hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya. De la lectura, pacient i per rigorós ordre cronològic, de les principals capçaleres de la premsa espanyola entre 1896 i 1909 van apareixent les situacions que viu el personatge i alhora el relat periodístic que van poder viure els lectors de diaris de l’època i ara de la novel·la gràfica.
Un escrupolós respecte per les fonts primàries fa que la major part dels textos siguin retalls íntegres de la premsa i també fa que les mateixes aventures del personatge segueixin el ritme de les notícies. El protagonista real de la novel·la gràfica és el lector dels diaris que ens apropa a les fonts primàries que està llegint.
Estèticament, la mixtura entre les imatges 3D i els esplèndids gravats de l’època, fruit d’una segona recerca, permet marcar la línia que separa la ficció de les fonts històriques. També el color assenyala que és ficció i ho separa de les fonts primàries en blanc i negre. Altra vegada el protagonisme el tenen les capçaleres dels diaris i els gravats i primeres fotografies que permetien als lectors apropar-se al que succeïa en aquells moments.
La realitat sempre supera la ficció i en una novel·la gràfica hi han d’haver aventures. Així és a “El Tatuatge de l’Escorpí” on el personatge passa de recluta espanyol a contrabandista pels rebels cubans, viu el setge i la batalla de Santiago de Cuba, els camps de presoners i al final retorna a la Barcelona de la Rosa de foc i la Setmana Tràgica.
El Tatuatge de l’Escorpí consta de 345 pàgines que estan dividides en 6 capítols:
Aquests capítols es dividiran en episodis i se’n publicarà un per setmana. Cada episodi constarà de 10 a 15 pàgines i es penjaran els dilluns fins a acomplir el total del relat.
El bloc de referència on es publicaran és: el tatuatge de l’escorpí
1r Capítol: De delinqüent barceloní a filibuster caribeny.
1r. Episodi:
El mes de febrer de 1895 els rebels cubans s’havien revoltat novament, les quintes amenaçaven de nou en emportar-se tot el jovent cap a les colònies. Mentre Barcelona vivia una important transformació urbana enderrocant les muralles, el creixement de la ciutat feia possible que joves vinguts d’arreu, orfes de totes les guerres, sense família, desapareguts d’orfenats, i molts sense cèdula d’identificació o amb una de fraudulenta, visquessin més o menys al marge formant una tropa de buscavides que vivien vorejant la llei.
Així és com ens descriu un d’aquests nois la Barcelona còmica, almanac de 1895…
Esperem que gaudiu tant llegint-la com nosaltres fent-la.
L’execució
Arribà al fossat el reu escortat convenientment.
Anaven darrere seu dos Hermanos de la Paz y Caridad, als quals els va correspondre en sorteig, i un sacerdot al seu costat.
Sembla que en notar-ne la presència, el reu li va dir cortès, però energèticament, que es retirés, ja que no el necessitava. El sacerdot es va negar a això, dient que complia una missió i que era la seva obligació romandre al costat d’ell.
En arribar al lloc indicat per a l’execució, va demanar el reu que no se li venguessin els ulls ni se l’obligués a agenollar-se.
Després de breu consulta, s’hi va accedir.
Ferrer, de cara al piquet encarregat d’executar-lo, amb els braços plegats sobre el pit, el cos una mica tombat i coberts els ulls, va esperar al peu ferm la fatal descàrrega.
Van acostar-se els soldats, i abans que fes l’oficial el senyal amb l’espasa Ferrer va dir en alta veu als soldats: Soc innocent! Visca l’Escola Moderna!
En aquell moment va sonar la descàrrega.
Eren les nou i un minut. Ferrer, que estava dret i de cara al piquet, va caure mort. Tres bales li havien destrossat el cervell. Una altra bala li havia travessat la gola. El cos de l’afusellat fou col·locat immediatament al taüt ja disposat.
Les tropes van desfilar seguidament, entrant al castell, del qual van sortir al cap de poca estona, primer les de cavalleria i després les d’infanteria, dirigint-se als seus allotjaments.
Van sortir també el jutge instructor de la causa, Sr. Raso Negrini; el defensor, Sr. Galcerán, i els confrares de la Paz y de los Desamparados.
Els curiosos que estaven apostats a la carretera i als berenadors de la falda de la muntanya, van tornar també a Barcelona, comentant les escasses notícies que havien pogut obtenir dels que havien presenciat l’execució de Ferrer Guàrdia.
Última entrega de les notícies aparegudes a la premsa de l’època dels fets de la Setmana Tràgica.
El Imparcial 01-10-1909
Després de la sedició (per telèfon del nostre corresponsal)
Barcelona 30
El governador ha decretat l’estranyament de 14 individus més. Tots ells hauran d’anar a la província de Huesca.
La Publicidad sol·licita avui una amnistia per als presos pels successos del juliol en celebració del triomf de les armes espanyoles a Àfrica.
Davant el comandant D. Vicente Levina ha prestat declaració el senador D. Odón de Buen, sobre les manifestacions que va fer arran de la setmana tràgica.
Es diu que està acabat el sumari de la causa seguida contra Ferrer i que pugui elevar-se a plenari per a la celebració del consell de guerra.
L’acusat Ferrer triarà demà defensor.
La setmana passada la policia va detenir a Manresa tres dones que retenien objectes robats als convents.
Un guàrdia municipal de Manresa havia abans detingut i alliberat a aquestes dones.
S’ha aixecat la incomunicació al regidor Sr. Valenti.
El govern ha despatxat amb un vist l’expedient del reu de mort darrerament condemnat per la justícia militar de Barcelona.
Al domicili del cap del govern van estar ahir a la tarda els ministres, excepte els d’Hisenda, Guerra i Marina.
El de Gràcia i Justícia es va dirigir des d’allà al seu departament i poc després va tornar a casa del Sr. Maura. Sembla que la seva presència a Gràcia i Justícia va obeir a la consulta d’uns antecedents a la Direcció dels Registres.
Es tracta de reposar els arxius destruïts pels sediciosos de Catalunya.
Els fets de Barcelona
(informació telefònica)
Segueixen les detencions. – Presó de la «Herbolària». – Les presons atestades. – Congrés municipal.
Barcelona 31 (6,15 t.)—Acusada d’haver acabdillat els revolucionaris al Camp de Galvany i d’haver pres part en el saqueig i incendi del convent allà situat, ha estat detinguda Consolación Teyra, anomenada l’Herbolaria.
Per confidència es digué a les autoritats que estava acollida a la casa d’uns parents seus. Enregistrada la casa, no va ser trobada. Avui es va presentar espontàniament a les autoritats. Va ser enviada a la presó.
