recull 1

Els números dels scripts publicats fins ara i els índexs corresponents.

script 1:
– Hi ha una quarta bíblia de Ripoll?
– Una tarda de toros (cartell, diari, imatges…)
– Retrofotografia (complement de les Rutes per Ripoll)
– 180 aniversari de la caiguda de Ripoll el 27 de maig de 1839 (material a disposició, unitat, annexos, còmic, etc.)
– Receptaris: receptari carlí, Les receptes del claustre.

script 2:
– Els zuaus pontificis
– La tercera guerra carlina
– Les pedres expliquen les històries que els teus dibuixen
– Les fotografies de Francesc Xavier Ducloux
– Retrofotografia. Àlbum.

script 3:
– Monogràfic sobre les guerres de Cuba
– Ripollesos a les guerres d’Ultramar

script 4:
– Monogràfic sobre la bomba del Liceu.

script 5:
– La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll.

script 6 (Duplicitats, repeticions i suplantacions):
– Camins cap a l’error. D’herois i altres afers.
– Reflexions sobre el setge de 1839, el preu de l’heroisme.
– El palimpsest del Cid.
– Dos sopars de pedra i una taula.
– El nom de Ripoll i la pena de mort.

script 7:
-. L’inici de la primera guerra carlina vista per un lector del “Diario de Barcelona” des de Ripoll.
– Comunicats de la Capitania general de l’exèrcit i Principat de Catalunya (1833-1835) publicats al “Diario de Barcelona”.
– Apèndix-1: Notes sobre els religiosos apressats o executats en els enfrontaments amb les tropes liberals a Catalunya i Aragó. (1833-1835)
– Apèndix-2: Les bullangues i la crema del vapor de la Bonaplata. Els fets de l’estiu de 1835 a Barcelona.

Els presoners afusellats de la batalla de Toix III, Llaes, Ripoll

Arribats els primers als voltants del cementiri de Llaés, parròquia corresponent al districte municipal de Parròquia de Ripoll, se’ls va intimar que anaven a morir. Se’ls va lligar dos a dos, i com els botxins eren en menor nombre que les víctimes, els feien entrar en aquest cementiri per escamots de 8, 10 i 12 i se’ls afusellava. Vuitanta presoners, entre ells un oficial del mateix cos, casats i amb fills la major part, van ser els morts i enterrats al cementiri de Llaés.”

Biblioteca Nacional de España, La Época. 18/08/1874 nº7976

Llista dels carrabiners afusellats:

Alférez: Saturnino García Valenciano

Segunda compañia:

Soldados:

  • Benito Gonzalez Martí, casado;

  • Isidro Buchaca Pujol, casado;

  • Domingo Pau Gonzalez, soltero;

  • Leonardo Barcia Zamora, casado;

  • Manuel Alvarez Gonzalez, soltero;

  • Silvestre Rigall Pairo, soltero;

  • Manuel Davila Ledo, soltero;

  • Emeterio Vila Palmada, soltero;

  • Jacinto Bello Laurido, soltero;

  • Juan Fernandez Garcia, soltero;

  • Dimas Camps Soira, soltero;

  • Clemente Cadavit Gómez, casado;

  • Pedro Marull Oliver, casado;

  • Estéban Fita incógnito, soltero;

  • Antonio Alvarez Otero, soltero;

  • Silvestre Gratacós Agustí, soltero;

  • Antonio Belerán Brescos, soltero;

  • Antonio Nouva Travieso, soltero;

  • Andrés Emperador Seiqués, casado;

  • Pelegrin Tuburi Irigoyen, casado;

  • Francisco Bors lberes, sóltero.

Tercera compañia:

Sargento 2º: Benito Félix Carcaba, soltero.

Cabos 1º: Jaime Juliá Salgueda, casado; Manuel Rey Palomon, soltero; Antonio Iglesias Correa, casado.

Carabineros :

  • Teodoro Martinez Amor, casado ;
  • Francisco Camps Gadal, casado;
  • Joaquin Garcia Casanova, soltero;
  • Jacinto Alcarde serra, viudo;
  • Buenaventura Marquez Rius, casado;
  • Joaquin Camps Moner, casado;
  • Jose Beiro Vidal, soltero;
  • Juan Rivera Pujol, soltero;
  • Domingo Incógnito Dayanova, casado;
  • Rafael Jabato Congregado, soltero;
  • Antonio Castro Juarez, soltero;
  • Antonio Ortigosa Cuenca, casado;
  • Juan Rodriguez Alvarez, casado;
  • Ramon Rius Llausana, soltero;
  • Jose Ducedas Torrent, casado;
  • Ramon Rodriguez Feijó, soltero;
  • Jaime Mniocó Ferrer, casado;
  • Juan Garcia Garcia, casado;
  • Diego Arrojo Rodriguez, casado;
  • José Gispert Olliver, soltero;
  • José Prieto Beltran, casado;
  • Miguel Vilarrasa Seguí, casado;
  • Juan Gusi Bavert, soltero;
  • Juan Martí Ripoce, casado;
  • Rafael Pi Serra, soltero;
  • José Mariano Antonio, casado;
  • Pedro B1anch Abelí , soltero;
  • Vicente Gadea Perez , soltero;
  • Antonio Bernaus Estay , casado;
  • Juan Isern Perpiñan , casado;
  • Juan Ferreron Batllori, casado;
  • Isidro Rodriguez Serrano, soltero;
  • Miguel Guitar Armengol, soltero;
  • Pedro Luscar Saguer, soltero;
  • Antonio Rueda Bascena, soltero;
  • José Cifuentes Marqués, soltero;
  • Ginés Ferrer VilIar, soltero;
  • Antonio Rodríguez Caras, casado;
  • Eduardo Gimenez Arias, soltero.

    Cuarta compañía.

    Sargentos 2º: Agustin Ramon Ferrer, casado, y Tomás Arnoll Puvill, casado.

  • Carabineros:

  • Manuel Feijóo Gonzalez, casado;

  • Generoso Pagés Saez, casado;

  • Juan Oliveras Puigdemunt, soltero;

  • Francisco Casademun Pairo, soltero;

  • Juan Andres Lazara, soltero;

  • Francisco Suarez Mendez, soltero;

  • Juan Coderch Dorca, soltero;

  • Jaime Sancho Lloreras, casado;

  • Antonio Estevez Casanova, casado;

  • Martín Simon Fabrellas, casado;

  • Aniceto Mir Font, casado;

  • Raimundo Sala Ponset, casado;

  • José Serra Mateo, soltero.

    Llista extreta de : “El drama de S. Juan de las Abadesas (fusilamiento de los prisioneros de Olot, Tomo II) de Juan Botella Carbonell i contrastada amb les làpides del monòlit de Sant Joan de les Abadesses

    Resum dels presoners afusellats :

    Militars: 116 (Sant Joan de les Abadesses)

    Carabiners: 80 (Llaès, Ripoll)

    Lluitadors per la llibertat: 33 ? (Besalú)

    Total: 229 presoners

Els presoners afusellats de la batalla de Toix II, Sant Joan de les Abadesses

 

El 17 de juliol de 1874 els carlins varen afusellar a 116 soldats i oficials de tropa en el lloc anomenat actualment els Afusellats, a poc més d’un km de la vila, per sota la carretera d’Olot.

LLista dels afusellats:

Regimiento Infante de Borbón nº17 antes Cádiz

  • Comandante: D. José Muñoz Giménez
  • Capitán: D. Juan Sánchez Melgar
  • Teniente: D: Tomás Borja Gómez
  • Alférez: D. Juan Sánchez Burgueño
  • Abanderado: D. Ángel Pérez González
  • Médico 2º: D. Braulio Ruiz Giménez
  • Sargento 2º: D.José HernándezPérez
  • Sargento 2º: D. Vicente garcía Fernández
  • Soldados: Antonio Villalva Vázquez, José Alvarez Martínez, Diego Gómez Becerra, Cristobal Castro Serrano, Francisco Saavedra Almagro, Francisco Caballero Sindones, Geronimo Ario Serrano, Manuel Blanco Fernández, Manuel Vaquero, Antonio Rodríguez, José Fernández, Manuel Giménez Luque, Manuel Torres González, Manuel Romero Asensio, Antonio García Santamaria, Juan Manuel Rapela, Francisco Trujillo Aguilar, Domingo Flores Lopera, Alfonso López Gener, Rafael Díaz Gil, Antonio Marín, Vicente Cuesta.

Batallón Cazadores Arapiles nº9

  • Capitán: D.Jose Blanco Gelfú
  • Alferez: D. Ramon Alvarado
  • Sargento 2º: Hilario Gabarí Alfaro
  • Soldados: Ambrosio Ramírez Rodriguez, Bernabe Blanco Martin, Joaquin Galindo Pardo, Salvador Berbel Carrillo, Bartolome Colaro Maldonado, Jose Tardio Montano, Bruno Macias Pascual, Tomas Carmona Pérez, Eugenio Martín Cuadrado, Francisco Castaño López, Felipe Galal González, Álvaro Nieto Izquierdo, Ramon Gutierrez Carrasco, Juan Bermejo García, Juan Rodríguez Gea, Jose Lobo Díaz.

Batallón Cazadores de Barcelona nº3

  • Teniente: D. Luis Aguirre Echagüe
  • Alferez: D. Gregorio Fuentes Carbonell
  • Sargento 1º: D. Anselmo Escoin Solsona
  • Sargento 2º: D. Gabriel Morales Rrelimpio
  • Cabo 2º: D. Paulino Ceballos Ayllon
  • Corneta: Ruperto Abad Quintana
  • Soldados: Brigido Pacheco Figueras, Emilio Fernández Fernández, Emilio Carean Pérez, Lucas Martin Gimenez, Claudio Martin Barroso, Geronimo Machado Alvarez, Mariano Vallarino Cascau, Jose Fandellos, Severino Díaz, Vicente Rojo Vicente, Isidro Lopez Diaz, Manuel Sanz Pascual, Antonio García Eguiluz, Meliton Diaz Alonso, Evaristo Santa Maria, Jose Martínez Ros, Tomas Tisell Nolla, Juan Pandete Díaz.

Regimiento de infanteria de Navarra nº25

  • Teniente: D. Manuel Alvarez Rodriguez
  • Abanderado: D. Domingo Caballero Soto
  • Soldados: Mariano Gómez Conesa, Antonio Santa Maria, Francisco Ortiz Garcia, Francisco Vázquez Ortiz, José Gimenez Gonzalez, Juan Romeu Torres, José Núñez Núñez, Pio Casimiro González, Manuel Ledesma Contreras, Melchor San Martín, Rafael Moreno Sanchez, Zoilo Avilés Garcia, Salvador Calvente Tirador, Lorenzo Vega Candorelles.

Regimiento infanteria de Extremadura nº15

  • Cabo 1º: Crispin Ochoa

  • Soldados: Manuel Tortanete, Marcos Martínez

Regimiento de caballeria de Almansa nº13

  • Teniente: D.José Pastrana
  • Sargento 2º: Idelfonso Sedano
  • Cabo 2º: Mariano Ortega
  • Soldados: Loreto Lucas , Basilio Álvarez

Regimiento de caballeria de Alcántara nº 14

  • Sargento 1º: Víctor Aparicio Martínez
  • Sargento 2º: Tomás Pérez Sánchez
  • Soldados: Francisco Sánchez Sánchez, Antonio Sáez Marín, Julián Martínez Martín, Salvador Salvador Andrés, Telésforo Zamora Martín, Vicente Parejo García, Sebastán Tous, José Rubiales Villanueva.

1er Regimiento de Artilleria de Montaña

  • Artilleros: Buenaventura Carrató Sebastiá, José Bermejo Molinas, Miguel Flotach Minores, Andrés Barrio Carales.

De ignorada procedencia:

  • Soldados: José Pacheco, Ramón Gutierrez, Vicente Valls, Torcuato Tresent, Miguel Yutrense, Antonio Malleu.

    Llista extreta de : “El drama de S. Juan de las Abadesas (fusilamiento de los prisioneros de Olot, Tomo II) de Juan Botella Carbonell i contrastada amb les làpides del monòlit de Sant Joan de les Abadesses

Els presoners afusellats de la batalla de Toix I, els camps del Candell

El mes de març de 1874 Savalls expulsà la Milícia de Besalú i va començar a enderrocar l’abadia. J. de Mir concreta que el 19 de març els carlins cremaren la casa de l’abadia. El mateix dia Savalls va fer afusellar a Besalú 33 Voluntaris de la Llibertat de Tortellà que havia fet presoners al Toix.

El punt on executaren els 33 republicans fou al costat del camí que va de Besalú a Sant Ferriol, a la sortida de la vila, sota del mas Candell.

Encara ara s’hi conserva una creu commemorativa, a la base de la qual hi ha una inscripció que diu: “Gloria a los 33 liberales fusilados por las huestes carlistas el 19 de marzo de 1874. ” Abans de la Guerra Civil s’hi celebrava anualment un acte de commemoració. Segons el llibre de registres i defuncions de la parròquia de Besalú, dels 33 afusellats, només en moriren 27 a l’acte. Els altres sis, tot i quedar ferits de més o menys gravetat, foren indultats.

Del toix als camps del Candell (1874). restes testimonials del conflicte carlí

Xavier Valeri

Text Complert

Els monòlits

 

Anys més tard a Llaers es va aixecar un monòlit commemoratiu. Es tracta d’un monument neoclàssic, curiós per la seva ubicació i proporcions -6 metres d’alçada-, inaugurat el 18 de febrer de 1879 i relacionat amb un luctuós episodi històric de la guerra dels Carlins que commemora l’afusellament en aquell indret de 72 carrabiners el 17 de juliol de 1874.

El trobarem indicat a Llaés, a mig camí de la pista que va de Santa Maria de Besora a Ripoll. Just a sota el castell de Llaés.

Monòlit de Llaers

A Sant Joan  de les Abadesses

el 17 de juliol de 1874 els carlins varen afusellar a 118 soldats i oficials de tropa en el lloc anomenat actualment els Afusellats, a poc més d’un km de la vila, per sota la carretera d’Olot. Van ser enterrats al cementiri vell el 18 de juliol del mateix any. El 1885 s’inaugurà el cementiri actual i el 1890 s’erigí el monument als afusellats. Es pot llegir el nom de tots els assassinats a les quatre cares del mausoleu.

La crònica d’aquells fets

“La Ilustración Hispano-Americana” nº 532, 11 enero 1891, l’Exemplar complert es troba a la BNE

La batalla de Toix

A inicis de l’any 1874, les tropes carlines dirigides per Rafael Tristany van iniciar una ofensiva a la Catalunya interior i van conquerir successivament Vic i Manresa. Això va suposar controlar una extensa i rica zona de l’interior del país que permetia el manteniment de la tropa. Després de la caiguda d’aquestes ciutats, els carlins van fixar-se com a objectiu la conquesta d’Olot. Els carlins, sota el comandament de Francesc Savalls, assetjaven Olot des del mes de desembre de 1873 i al ser una vila prou important i prop de la frontera, les tropes governamentals van intentar realitzar algun moviment per mantenir-la. Per aquesta raó, el general Nouvilas fa formar una columna per auxiliar aquesta ciutat i lliurar-la del setge. La columna que va sortir de Girona pel pont de l’Onyar estava formada per 2500 homes; repartits en dos batallons de caçadors Arapiles i Barcelona; dos batallons del Regiment de Cadis i de Navarra, un esquadró de cavalleria d’Alcantara i tres companyies de carrabiners. La columna va fer nit a la població d’Argelaguer el dia 13 de març. Aquell vespre, el general Nouvilas va saber que els carlins havien fortificat el pas de Castellfollit de la Roca i per tal d’evitar la topada va decidir fer marrada per Tortellà per anar tot seguit cap al pont del Llierca, la muntanya de Santa Bàrbara i la serra del Toix i arribar a Olot per Sant Joan les Fonts. Quan la columna va passar per Tortellà se li van afegir 120 voluntaris de la Llibertat d’aquesta vila, ja que tenien comptes pendents amb Savalls que, un any abans, havia atacat el poble i intentat incendiar-lo.

El carlins però van saber de l’arribada de la columna i la seva ruta i van preparar una emboscada agafant posicions a la serra del Toix, Montpetit, Montmajor, les serres de la Creu, Puig de Vivers, Canadell i les altures del Cos. Savalls va enviar Galceran de Sadernes arreplegar totes les seves forces de la zona de Castellfollit amb alguns reforços de partides de Mieres i de Santa Pau. També van recórrer les cases de pagès de la zona per avisar-los que tanquessin el bestiar i s’estiguessin dins de les cases. Quan a mitja tarda la columna lliberal, cansada del camí va arribar al Toix i va començar a baixar per la falda de la muntanya, els carlins que els envoltaven van començar a disparar. Es van veure sorpresos per un foc enemic molt intens en una zona que aleshores estava sense la protecció del bosc. Algunes forces governamentals van aconseguir arribar un altre cop al cim del Toix i carregar els quatre moderns canons Krupp que duien però van ser reduïts després d’una càrrega de baioneta. Quan va saber del combat, l’alcalde d’Olot va sortir de la ciutat amb dos-cents voluntaris per afegir-se a la lluita, però a la serra de Vivers va trobar-se amb una gran quantitat de carlins i va haver de tornar a la ciutat. Prop d’allí, des de la torre de Canadell el general Savalls va assegurar que aquella nit soparia amb el general Nouvilas. La lluita fou acarnissada i va durar fins a la nit, moment en què el gruix de les tropes, uns 1000 soldats, junt amb el seu general i el seu fill es van rendir. Alguns soldats van poder fugir camí de França o van poder arribar a Olot. Van morir-hi 200 soldats i els carlins van aconseguir un botí de 4 canons, 150 cavalls, 2000 fusells, munició i una caixa de 70.000 duros. Van acabar fent 1800 presoners. Els 33 voluntaris de la Llibertat de Tortellà capturats foren afusellats al camp del Candell, prop de Besalú. Els soldats morts i nus foren carregats amb carretes i traslladats al cementiri de Montagut, on varen sepultar-los en una fossa comuna.

 

Viquipèdia

Relat de la batalla de Toix

Ministerio de Cultura