De tota l’anterior relació dels successos de Ripoll resulta molt clar que el dany causat per l’agressió dels miquelets als edificis monacals no va tenir importància. Només va cremar l’interior del temple i l’arxiu i biblioteca. Els claustres i cases dels monjos, ni poc ni molt participar de foc; i fins i tot d’ell mateix temple només va cremar l’interior, com retaules i ornaments, ja que la volta va romandre intacta, i molt més la superior sostrada. Tan sencer va quedar l’edifici del temple que Don Eudald Raguer va aconseguir que de nou es pogués en ell dir Missa. La restauració era assumpte fàcil; i no obstant això, al cap d’alguns anys, el Monestir s’havia transformat en un rimer de ruïnes. Ara hem d’estudiar per quins camins es va arribar a tan fatal resultat.
La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll l’any del Senyor de 1835. IV
Entrats els miquelets al monestir, a poc va cremar primer l’arxiu, ja seguida la rosassa de la façana del temple va vomitar rabioses flames, procedents de l’incendi de l’orgue, el qual, situat sobre la porta principal, abastava amb la seva grandiositat tot l’ample de la nau. De l’orgue el voraç element es va propagar al restant del temple. Aquest, però, i l’arxiu van ser les úniques peces, bé que fartes, que van cremar.
La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll l’any del Senyor de 1835. III
Tots aquests fets havien de servir perquè els monjos vigilessin; i a no ser suficient aquests, es diu que rebien avisos de Barcelona, on s’havia ja perpetrat el crim. Després de l’incendi dels convents de Barcelona, l’agost de 1835, el capità general Llauder … Va arribar fugitiu cap a les onze de la nit a Ripoll, acompanyat de 700 u 800 homes, i es va allotjar a l’abadia … A les tres de la matinada va marxar en direcció a França, i la tropa abandonada pel seu general va tornar a Ripoll. El Comandant del regiment, que era Don Quirze, va avisar a la plaça a diversos monjos a fi que es guardessin. Així escriu un cronista ripollès, però omet dir-nos el dia del pas de Llauder per Ripoll. No obstant això, per documents emanats de la mà de Llauder sabem que el 5 era a Vic i el 8 a Puigcerdà, i pel mateix la seva estada a Ripoll es va efectuar en una de les tres nits que van des del 5 al 8 d’agost. Tinc dades per creure que va ser en la del 5 al 6. Són del monjo d’aquest cenobi Don Joaquim Xifré les següents paraules: Temps abans de la catàstrofe el Comandant d’armes de Ripoll em va encarregar digués als monjos la prudent conveniència que es retiressin del monestir, en raó a què disposava de poca força d’exèrcit, i que pel mateix li seria difícil contenir un atac si s’intentés. … I d’aquí sense dubte que alguns dels cenobites anessin a trobar al cap del batalló, el qual els va dir que un atemptat a vegades difícilment s’evita, i així que els aconsellava que posessin fora de perill quan poguessin. Per aquest avís sens dubte, i per altres repetits rebuts pels monjos, aquests van treure o posar fora de perill els seus objectes de valor i papers d’importància.
La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll l’any del Senyor de 1835. II
En la guerra civil d’aleshores Ripoll decididament es va abalançar cap al costat liberal, i va armar els seus homes amb el fusell de nacional o urbà. L’autoritat superior del Principat va fer de Vic centre d’operacions del batalló de miquelets Tiradors d’Isabel II, conegut vulgarment pel batalló de Montero, bé que llavors estaba comandat pel comandant Don Tomás Metzger. Aquest batalló va ser el primer que es va crear, ja l’any 1833, i estava compost de joves eixelebrats, gairebé tots de Barcelona. Constava de mil places i estenia les seves operacions per aquell costat de la muntanya catalana, recorrent els districtes de Ripoll, Berga, Alpens, etc.
Script 5
La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll extreta de “Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, por Cayetano Barraquer y Roviralta”, canonge xantre de la Catedral de Barcelona. Editada a Barcelona el 1915 amb llicència eclesiàstica.
Digitalitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona i publicada sota domini públic, sense restriccions d’ús.
L’autor Cayetano Barraquer confesa en la introducció que l’impuls que el va moure a ressenyar la memòria dels fets de 1835 no va ser altra que l’evidència que totes les històries ja escrites sobre la persecució de 1835 les trobava coixes i mentideres.
Així ens presenta el seu treball:
Durant molts dels lustres que van seguir al nefast 1835 gairebé res es va escriure en descripció dels convents, ni en relat circumstanciat del crim. Va ser necessari que transcorregués mig segle perquè els autors catòlics proferissin la veritat. En aquesta època, veient que encara vivien alguns dels homes d’aquell temps, vaig sentir vehements desitjos d’interrogar i d’escriure després els seus relats. Per això em vaig inclinar a escriure la descripció de les cases religioses d’homes de Catalunya, i la història verídica de les persecucions per elles sofertes en el meu segle XIX, que és la present.
I ens explica com va ser el seu pla de treball:
Convenia abans de res recollir aquelles dades que per moments s’escorrien d’entre els homes per estar guardats únicament en la memòria d’ancians testimonis; i així vaig acudir a interrogar els vells que van intervenir en les coses i en els fets, ja fossin religiosos, els seus enemics, o ja simples espectadors. A principiar de 1880 començava jo aquesta perquisició, és a dir, quaranta-cinc anys després del criminal fet. En segon lloc vaig acudir als arxius i biblioteques públics i privats. En tercer vaig visitar els monuments monacals que encara subsistien. Sense criteri preconcebut, o preocupació, apuntava totes les notícies que em venien a la mà, tant favorables com adverses als frares, deixant per al seu dia el treball de pesar-les i varolar-les amb bon criteri. Les persones interrogades arriben a centenars.
Desprès va venir la consulta d’arxius.
El lligall de la Capitania General de Catalunya, titulat: «Expedientes de las ocurrencias desde el 23 de julio hasta el Real decreto de amnistia de 25 de septiembre de 1835 ».
Els manuscrits procedents de monestirs i convents, custodiats a la sala de Monacals del Reial Arxiu de la Corona d’Aragó.
Els protocols de Notari d’Hisenda, o sigui de la desamortització, on es ressenyen nombrosos convents, les seves finques i drets.
L’Arxiu Notarial de Girona on hi han els protocols dels notaris d’Hisenda del temps de la desamortització.
Un cop acabada la perquisició de dades orals i dels manuscrits, vaig dedicar la meva atenció als diaris antics.
Aquest llibre és el resultat.
En el seu treball d’investigació, ampli i riguròs, es relacionen els fets a través de les cròniques i d’entrevistes amb testimonis, i podem trobar una relació exhaustiva de totes les compres-vendes, amb noms i cognoms. Ens dona una visió molt interessant, i en ocasions inèdita, del procés de desamortització dels béns de les ordes religioses, el context en el qual es van donar els fets de 1835.
Aquí presentem el text íntegre relacionat amb Ripoll i la destrucció de Santa Maria de Ripoll.
La relíquia
Avui pengem una nova novel·la gràfica, una ficció abrigada de fets reals, que comença amb la crema del monestir de Santa Maria de Ripoll el 1835, en plena primera guerra carlina. S’anomena La relíquia.
Àlbum trilogia del monestir (novel·la gràfica)
Tercera entrega de la trilogia del monestir ( novel·la gràfica)
Guerra hispano-estatunidenca. Testimonis i repatriats VI
La compañía Trasatlántica ha de tener el día 17 listos sus buques para trasladar los soldados rendidos de Santiago de Cuba. Las dificultades que han surgido son debidas á que en vez de 12.000 hombres que se dijo primero y los 16.000 que se declaró despues, son en números redondos 22.000 de ellos 1.700 oficiales.
La correspondencia de España 01/08/1898
Llistat dels ripollesos enviats a les guerres d’Ultramar, 1868-1898
Les dades han estat extretes dels documents de quintes (1868-1899), de les notificacions de defuncions per part de l’exercit, peticions d’exacció, ordres d’embarcament i notificacions del Govern militar, correspondència 1868-1899 custodiats a l’Arxiu Comarcal del Ripollès. Així com dels llistats de baixes i retornats publicats en el “Diario Oficial del Ministerio de la Guerra” i de les notificacions aparegudes al “Boletín Oficial de la Provincia de Gerona”
Possiblement van ser més dels que la llista dona a entendre però la llista correspon dels que específicament hem trobat documents de que han estat embarcats, retornats o morts a Ultramar.
Les (+) corresponen a les defuncions confirmades en el lloc d’origen, i (*) a una grafia incerta.
Antilles: Cuba i Puerto-Rico
Alsina Casals, José
Anglada Solanich, José
Anglada Tayant, Eudaldo
Arboix Aragon, Francisco (+) ( decés per malaltia comú el 21 de juliol de 1876 a l’Hospital Militar de Guantánamo)
Armengol Griful, José
Arqués i Arboix, Francisco (+) ( avís de decés a Cuba el 20 de juliol de 1878)
Arqués Puig, Eduardo (+) (decés per malaltia comú el 29 novembre 1896 a Batabanó l’Havana)
Aymerich Tubau, Ramon
Barberán Fuste, Jose
Beltran Font, Angel
Bosch Bruguera, Juan
Bosch Vila, Juan
Bosoms Carbonell, José
Bou Bover, Felipe
Bruch Danés, Francisco (+) (avís de decés en un acció de guerra el 6 d’agost de 1896)
Brusi Llongariu, José
Codina Fajula, Antonio
Campalans Torrent, Francisco (+) ( decés a l’Hospital Militar de Sant Embrossi de l’Havana el 22 de juny de 1883)
Camparés Martins, Ramon
Campí Bonet, Jaime
Camprubí Mateu, Clemente (+) (avís de decés a l’illa de Cuba el 27 setembre de 1898)
Camprubí Puigblanquer, Eduardo (+) ( decès per malalties comunes el 3 setembre de 1897 a Cienfuegos, Santa Clara)
Capdevila Oliver, Clemente (+) (decés a causa d’intermitents (febres) en el “Ingenio de Vapor, departamento de Santiago” el dia 5 d’octubre de 1879)
Carbonell Solà, Eduardo
Carbonell Soler, Juan
Carbonell Noguer, Mariano
Casadesús Vilaregut, Melchor
Casals Capdevila, Pio
Casamitjana Riera, Francisco (+) (decés el 24 de setembre de 1873 a l’Hospital Militar de Manzanillo )
Casas Boixader, Pedro (retornat per malaltia de Cuba 18 novembre 1897)
Casas Reixach, José ( retornat de Cuba març de 1898)
Casas Reixach, Pedro (retornat per malaltia de Cuba el 31 Octubre 1898)
Casello (*) Verdaguer, Amadeo
Caserra (*) Denar, Manuel
Castells Francàs, Eudaldo
Cifuentes Marqués, Jaime (+) (2on Tinent. Mort com a conseqüència d’una caiguda del cavall a Güines, L’Havana. 14 maig 1897)
Codina Fajula, Antonio
Colomer Camprubí, Juan (+) (retornat per malaltia de Cuba 10 setembre 1897 mort a l’hospital Militar a la Coruña abril 1898)
Colomer Oliver, Alfonso (+) ( decés a bord del vapor “Les Andes” el 14 de desembre de 1898)
Comas Coch, Juan
Comas Fumad, José (+) ( avís de decés a Cuba per enteritis infecciosa el març 1898)
Costa Masanes, Mariano
Cries Vergés, Carlos (retornat per malaltia de Cuba 27 setembre 1897)
Dach Grabulosa, Ramon
Desel Caballeria, Emilio
Díaz Muñíz, Severiano
Díaz Muñoz, Rafael
Espelt Alsina, Jaime (+) (dins un requeriment el 12 de gener de 1898 apareix la nota del decés a causa de asistòlica cardíaca a Cuba )
Fernandez Cervera, Francisco
Ferrer Ferrer, Juan
Ferret Prat, José
Francàs Carol, Juan
Guillamet Turalles, Carlos
Hernando Duque, Francisco
Mas Casademunt, Eudaldo
Mateu Angladas, Rafael
Nonó Vila, Jaime
Ordal Comellas, Francisco (+) (decés a l’infermeria de Sipiabo el 5 de setembre de 1877)
Oriol Coch, Julián (+) ( decés per malaltia comuna el 18 de juny del 1897 a Santiago de las Vegas, L’Havana)
Paul Cosme, Vicente
Peix Feu, Cosme
Peix Oliveras, Jaime
Peix Oliveras, José (+) ( avís de decés a causa de tret d’arma de foc el 22 de març de 1884)
Perramon Surroca, Odón
Pigrau Coch, Luis
Pla Sola, Juan ( retornat per malaltia de Cuba, reincorporat el 27 d’abril de 1897)
Planas Puigbo, Ángel
Portell Icart, Juan (+) ( decés per malaltia comuna el 14 novembre 1896 a Guanès, Pinar del Rio)
Portell Tayant, Salvador
Pous Crego (*), Isidro
Prat Trepat, Pablo
Prat Trepat, Ramon (+)
Prats Comas, Ramon (+) ( avís de decés l’1 de desembre de 1871 a l’illa de Cuba)
Puichercos Sirera, Manuel
Puig Elias, Marcelino (+) ( avís de decés a Cuba el 26 de gener de 1900)
Puig, Eduardo
Puig Surroca, Simon
Puigcorbe Bruch, Juan
Pujol Ribas, Francisco
Pujol Rusiñol, Joaquin
Punset Castells, Antonio
Reixach Vilardell, Quirico
Riera Serrat, Vicente
Robira Solà, Juan
Rodriguez Díaz, Angel
Roca Mir, Juan
Rosa Quintana, Ramon (+)
Roura Pau, José ( retornat per malaltia de Cuba el 18 de març 1897)
Sadurni Ferret, Eudaldo
Sala Bisbe, Vicente
Sala Boixader, Juan (retornat per malaltia de Cuba, juliol-agost 1897)
Solà Coll, Agustin
Sala Serrat, Jaime
Salamó Casals, Antonio
Salvans Mercader, Juan
Sellas Romans, Jaime (+) ( decés per disenteria a l’Hospital militar de Nuevitas el 27 de juliol de 1874)
Serrat Masach, Martín
Solanich Casals, Antonio
Soler Carablés (*), Eloy
Soler Duran, Eudaldo
Subirana Casals, Marcos ( retornat de Cuba per malaltia el 7 març 1897, reclamada incorporació el 16 de juliol de 1897)
Surroca Pubill, Francisco
Ter Fort, Juan
Tolosa Masaguer, Joaquin
Turet Dot, José
Valle Barona, León
Ventura Soldevila, Amadeo
Vila Dorca, Francisco
Vila Oriol, Jaime ( Retornat de Puerto Rico el 27 de juliol de1896 per malaltia)
Vila Picart, Eudaldo
Vila Picart, Pedro (+) (decés per malaltia comuna el 3 de maig de 1898 a l’Hospital Militar de L’Havana)
Vila Ventura, Mateu
Viladecamps Casas, Juan
Vilageliu Palau, Pedro
Viñas Armengol, Pablo
Viñas Soler, Pedro (+) ( decés el dia 22 de setembre de 1876 a l’Hospital Militar de l’Havana)
Vives Carreras, Francisco ( retornat de Cuba per malaltia el 15 d’octubre de 1897)
Filipines:
Arias Borgés, Juan
Arqués Masdeu, José
Budesca (*) Planas, José
Burgarolas Ferret, Juan
Camprubí Alibés, Antonio (+) ( avís de decés a Filipines juliol 1900)
Camps Bosch, Juan
Corominas Fort, José
Martí Parés, Jaime (+) (decés per malaltia comú al 21 gener de 1898 a Malate Manila)
Mitjavila Jordà, Pedro
Pascal Costa, Francisco
Rius Planas, Esteban
Trias Borgés, Carlos (+) ( avís de decés a Filipines, febrer de 1898)
Trias Borgés, Ramon
Ripollesos als batallons de Les Antilles: 117
Ripollesos als batallons de Filipines: 13
Total : 130
Padró Ripoll 1860…………………………2385 veïns
Padró Ripoll 1900…………………………5037 veïns
Conceptes pels retornats ( el nº1 era el més habitual):
1. “A continuar por enfermos”.
2. Presunto inútil
3. Substituídos
4. Cumplidos del país
5. Recluta condicional
6. Exceptuado del servicio
7. A continuar con … meses de licencia
Pels decessos les categories eren:
“De enfermedades comunes o accidentes
Del vómito
De heridas recibidas
En el campo de batalla
Arxiu Comarcal del Ripollès
Boletín Oficial de la provincia de Gerona
Diario Oficial del Ministerio de la Guerra