Dinar a l’Aula d’Hostaleria del Ripollès: “La ruta dels manuscrits”
script 7
L’inici de la primera guerra carlina vista per un lector del “Diario de Barcelona” des de Ripoll.
Totes les visions són esbiaixades i aquesta no en serà menys, reproduïm els comunicats de la Capitania General de l’exèrcit i Principat de Catalunya que publicada el “Diario de Barcelona”, pensant que podria ser la imatge que tindria des de Ripoll un lector del diari de l’època. La temporalització dels articles ens en donen una determinada visió.
La majoria de publicacions donen el dos d’octubre de 1833 com a tret de sortida de la primera guerra carlina. Al mig de proclames d’adhesió a la reina i a la regent se succeeixen aixecaments al País Basc, a l’Aragó, a Castella la Vella. A Prats del Lluçanès l’intent de desafecció és l’11 d’octubre de 1833 amb l’aixecament de Galcerán desarticulat el 12. La primera noticia d’una certa importància serà la batuda del mes de febrer del 1834, quan cauen els escamots de Galceran , Tey i Targarona. A Barcelona mentrestant, la vida ciutadana seguia igual, amb les seves funcions religioses, les seves estrenes teatrals, més preocupada per la borsa de comerç i pel tràfec de mercaderies del port, on els vaixells carregaven i descarregaven alimentant el ventre de la ciutat. Barcelona vivia al marge de la revolta, com si no tingues res a veure amb ella.
script 6
Duplicitats, repeticions i suplantacions:
– Camins cap a l’error. D’herois i altres afers.
– Reflexions sobre el setge de 1839, el preu de l’heroisme.
– El palimpsest del Cid.
– Dos sopars de pedra i una taula.
– El nom de Ripoll i la pena de mort.
Carlins a Cuba 3
Les setze llistes publicades al “Diario de Barcelona” fins al mes d’octubre de 1835 donen un total de més d’un miler de deportats a Cuba i només tres (0,3%) pertanyen al Ripollès. Els ripollesos o eren terriblement hàbils fent-se els escàpols o se n’havien mantingut al marge essent pocs els implicats en l’aixecament carlí. A les poques llistes de presentats o d’afusellats tampoc apareixen ripollesos, sabem que no són xifres exhaustives, però.
Carlins a Cuba 2
Carlins a Cuba 1
Des del mes de maig de 1834 el “Diario de Barcelona” comença a publicar llistes de presoners carlins deportats a Cuba pel servei de les armes, anotant estat, procedència i facció, entre altres llistes de presidiaris amb el mateix destí.
La que correspon al diari del dilluns 22 de juny de 1835 (la desena) apareix per primera vegada un habitant de la comarca.
La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll l’any del Senyor de 1835. VI
Quan, acabada la guerra, els ripollesos es van afanyar a reconstruir i restaurar la seva població, van acudir sense escrúpol als edificis monasterials, i com si fossin pedrera comuna, amb els seus materials van procurar edificar les seves cases. Si el monestir va quedar desolat, escriu el ripollès Pare Portusach, per l’incendi, molt més es va deteriorar per les destrosses i robatoris que consecutivament executaven els naturals de la vila. Entre d’altres un murri que servia a classe d’hospitaler, (l’hospital estava) situat en les estances menys ruïnoses del monestir, s’ocupava de nit a serrar els extrems de les bigues o biguetes dels claustres per fer que caiguessin a poc a poc, i aprofitar-se’n.
La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll l’any del Senyor de 1835. V
De tota l’anterior relació dels successos de Ripoll resulta molt clar que el dany causat per l’agressió dels miquelets als edificis monacals no va tenir importància. Només va cremar l’interior del temple i l’arxiu i biblioteca. Els claustres i cases dels monjos, ni poc ni molt participar de foc; i fins i tot d’ell mateix temple només va cremar l’interior, com retaules i ornaments, ja que la volta va romandre intacta, i molt més la superior sostrada. Tan sencer va quedar l’edifici del temple que Don Eudald Raguer va aconseguir que de nou es pogués en ell dir Missa. La restauració era assumpte fàcil; i no obstant això, al cap d’alguns anys, el Monestir s’havia transformat en un rimer de ruïnes. Ara hem d’estudiar per quins camins es va arribar a tan fatal resultat.
La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll l’any del Senyor de 1835. IV
Entrats els miquelets al monestir, a poc va cremar primer l’arxiu, ja seguida la rosassa de la façana del temple va vomitar rabioses flames, procedents de l’incendi de l’orgue, el qual, situat sobre la porta principal, abastava amb la seva grandiositat tot l’ample de la nau. De l’orgue el voraç element es va propagar al restant del temple. Aquest, però, i l’arxiu van ser les úniques peces, bé que fartes, que van cremar.