Publicat a

Transpririnenc 1

A les envistes del centenari de la posada en funcionament del Transpirinenc el 1929, l’Associació Palimpsest conjuntament amb el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès i amb la col·laboració i suport de l’Arxiu Comarcal del Ripollès i de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya volem crear una espècie de full de ruta de les obres de la seva construcció basant-se en fotografies d’arxiu i retalls de premsa de l’època, en podríem dir una campanya de màrqueting que aniria acompanyant els altres treballs que s’estiguin realitzant. A aquest efecte, cada mes, sortiria un full informatiu (xarxes i web) generant en el seu conjunt un quadern de bitàcola de la construcció.

Publicat a

Formes d’interpretar un mite

Claustre de Ripoll. Reflexions de nit a la galeria de migjorn.

Cada any em fan el mateix. Quan acaben de passejar-me, marejat i sanguinolent, desprès que el cavaller de llauna em fereixi i alliberi a la bleda assolellada de la donzella, em tanquen en un racó fins l’altra any sense pensar més en mi. Ni als de la lliga animalista tinc a favor. No hi ha com ser un mite per tenir molts coneguts i cap amic.

Signat: El drac.

De tant en tant arriba un cavaller vestit de llauna i em mata la mascota. Ara ja no els hi poso ni nom procurant no agafar-los-hi massa afecte.

El cavaller:

Com cada any em toca matar aquella bestiola, que no m’ha fet res i com cada any la donzella s’enfadarà i em dirà de tot. I no puc deixar de fer-ho perquè si no ho faig desapareixeré.

És avorrit això de ser un mite.

Publicat a

DE Toix a Llaés

Avui publiquem un monogràfic recollint totes les informacions que tenim sobre els fets posteriors a la batalla de Toix que van acabar a Llaés i la posterior caiguda del general Savalls fins al seu retiro a Niça com a comerciant de vins.

Descarregar PDF

Publicat a

El mestre de Ripoll III

Si us va agradar la novel·la gràfica o us vau quedar amb ganes de saber-ne més, ara, a més de l’exemplar de la biblioteca Lambert Mata de Ripoll gràcies a la família que ens ha facilitat alguns exemplars, n’hi ha un a la biblioteca Josep Picola de Sant Joan de les Abadesses i un exemplar a l’Arxiu comarcal del Ripollès.

Descarregar PDF

Si sou aficionats a l’art romànic, i més concretament a l’escultura romànica us recomanem la seva lectura.

Publicat a

Després del 27 de maig, el 1840 … II

La primera guerra carlina s’acaba amb l’anomenat Conveni de Bergara el 29 d’agost de 1839. L’armistici, però, no fou acceptat a Catalunya fins al juliol de 1840.

Però en data tan tardana com l’octubre de 1846, arriba aquest comunicat a l’Ajuntament de Ripoll:

Reservado

El Comisario de seguridad pública de Puigcerdà me avisa haberles dado parte de que el cabecilla carlista, Caballeria, recorre esa comarca llamando a la revelión procurando levantar algunas partidas contra el Gobierno de S.M. (Q.D.G.)

Esta notícia necesita el celo y la lealtad de V y ella me hace esperar seguir vigilando de cerca las maquinaciones de los enemigos de S.M. la reina (Q.D.G.) afin de que puedan …oportunamente desbaratarlos, librando con ello al pais de los males, que en otro caso sentiria. V interesado en la conservacion de la paz, y …

Gerona 8 octubre de 1846

Carlos Llauder

Publicat a

Després del 27 de maig, el 1840 …

El Padró de 1840 ens parla dels primers indrets que van ser habilitats per reviure Ripoll, es
trobaven a la zona de l’Almoina, el molí, el Prat, la Farga i el carrer del Valls, Donya Estasia, la
Plaça Nova i el Mercadal. En total van ser 111 famílies les que van començar a aixecar de nou el
poble.
Progressió de la demografia de Ripoll fins a 1900:
1840…………………………..901 veïns, aproximadament un 50% homes i un 50% de dones
1841…………………………1054 veïns
1842…………………………..805 veïns
1845…………………………..908 veïns
1846…………………………..895 veïns
1854…………………………1729 veïns
1857…………………………2424 veïns
1860…………………………2385 veïns
1877…………………………2680 veïns
1887…………………………3584 veïns
1900…………………………5037 veïns
Dades extretes dels padrons i censos conservats a l’Arxiu Comarcal del Ripollès
En el cens de 1854 trobem:
• 6 armers
• 1 quincaller
• 3 llauners
• 10 ferrers
• 12 fargaires
• 1 fabricant de llimes
• 3 serrallers
Sobre una població de 1729 habitants: en total 48 treballadors d’oficis del ferro, 12 capellans, 7
monges i un organista
En el cens d’habitants (possiblement 1843) trobem a:
• Miguel Anfruns (ferrer, c/Sant Pere, raval de Sant Pere)
• Eudaldo Anfruns (serraler, c/Sant Pere, raval de Sant Pere)
• Eudaldo Sala (clavetaire, c/Sant Pere, raval de Sant Pere)
• Jose Illas (clavetaire, c/Sant Pere, raval de Sant Pere)
• Eudaldo Campalans (clavetaire)
• Eudaldo Mola (serraler)
• Juan Sadurní ( clavetaire)