Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen
Imposta de la galeria Sud-Oriental segon pis, primera meitat del segle XV, del taller de Tortosa, bastida sota els abadiats de Ramon Descatllar i Palasol ( 1387-1408), Marc de Vilalba (1408-1409), Berenguer de Rajadell i de Boixadors ( 1409-1410) i Dalmau de Castellà i Despon ( 1410-1439).
La lluita antifeudal dels habitants de Ripoll II
L’etapa de convulsions que somogué la societat catalana a partir de mitjans segle XIV tingué també un reflex puntual a la vila de Ripoll, en forma de protestes repetides contra el domini del monestir. Concretament, l’any 1353 els habitants reivindicaren novament la creació d’un municipi consular, i com a conseqüència dels avatars del conflicte una vintena de veïns caps de casa hagueren de fugir de la vila i anar a refugiar-se a Vic. La protesta es repetí a finals de segle, i l’any 1387 els veïns aconseguiren per segona vegada la constitució d’un municipi consular al marge del control monacal, en aquest cas per concessió del papa d’Avinyó Climent VII, iniciador del Cisma d’Occident i considerat com “antipapa”. La vigència d’aquest municipi consular fou també efímera, entre el 19 d’octubre de 1387 i el 12 de juny de 1388, ja que en aquesta data l’abat de Ripoll obtingué la ratificació plena de la seva jurisdicció sobre la vila per privilegi de Joan I l’any 1389. D’aquesta època daten també reivindicacions antibaronals dels veïns d’Olot, l’altra gran centre urbà sotmès a la jurisdicció del monestir de Ripoll, per obtenir municipi consular, la constitució del qual fou concedida per privilegi del rei Martí l’Humà el 15 de marc de l’any 1400. L’any 1560 es produí un nou plet dels veïns contra el monestir per obtenir la constitució d’un municipi consular, pretensió que fou novament denegada per sentencia de la Reial Audiència.
En els primers decennis del segle XVII les dissensions entre els habitants i el monestir entraren en una fase de forta conflictivitat, amb l’execució d’accions d’intimidació i de represàlia per part de l’abat contra els seus detractors a la població. Concretament sovintegen els testimonis sobre els actes delictius executats per l’abat Francesc de Pons contra els capdavanters de les reivindicacions dels veïns, i en aquestes actuacions hi podem advertir un transfons del clima de violència i d’inseguretat que ocasionava en aquelles contrades l’activitat de les quadrilles de bandolers. En aquest context l’abat Francesc de Pons fou acusat d’haver fet assassinar a Vicens Vazia, notari, i Lluís Vilallonga, així com d’haver ordenat l’execució de represàlies contra Francesc Laguna, al qual foren arrencats els arbres fruiters de les seves propietats, i la veu popular, de la qual es feia ressò l’acusació, assenyalava “que el dicho Abad era fautor de bandoleros. Aquest conjunt d’extra-limitacions i violències atribuïdes a l’abat portaren 165 veïns a incoar un plet perquè fos segrestada la jurisdicció del monestir, i la vila de Ripoll fou incorporada al domini reial, privilegi que ja havia estat obtingut anteriorment de mans d’Alfons el Magnànim l’any 1440. En el memorial redactat pels
veïns es fa una descripció pormenoritzada del clima de coacció i d’atemoriment a que estava sotmesa la vila, i s’insisteix en la connivència de l’abat amb les partides de bandolers, especialment amb la colla de Perot Rocaguinarda, els quals s’havien convertit en una especie de milicià particular al servei del monestir i contra les reivindicacions dels habitants.
“ Aproximació a l’estudi del domini baronal del Monestir de Ripoll (1266-1719) per Josep M. Torras i Ribé” dins el marc del Primer Congrès d’Història Moderna de Catalunya 1984.
Recepte extreta de « Arte de cozina, padsteleria, vizcocheria, y confiteria. Compuesta por Francisco Martinez Motiño, cocinero mayor del rey ( felipe III) nuestro señor» 1611
“Platillo” amb codonys
Aquests “platillos” podràs fer sense farcits; agafa un pollastre, o colomins a mig coure, i partint-los pel mig o a quarts, pose’ls en una cassola. Fregeix cansalada en daus ben menuts, fins que estigui ben fregida, aleshores tira-hi ceba ben picada i quant estigui fregida fes el mateix amb els codonys tallats a la juliana fins que els codonys estiguin tous. Quan estiguin s’han de tirar a sobre els pollastres o colomins de manera que quedin ben coberts. Assaona amb pebre, nou moscada , gingebre i canyella, afegiràs una mica de vi i de vinagre. De 170 a 200 grs de sucre i brou fins que cobreixi. Deixar bullir fins espesseir.
Servir sobre llesques de pa torrat, i acompanyo amb unes coquetes de Santa Teresa.