Madrid i els presoners carlins

La Presa de El Pontón de la Oliva” ( Canal de Isabel II, Madrid. Inici 1851)

“Va ser una obra molt costosa per les dificultats orogràfiques del terreny i per la precarietat tècnica de l’època. Es van emprar presidiaris, presos carlins majoritàriament, per treballar sobre el terreny, en els tallers per fabricar estris i eines, a les pedreres pròximes d’on extreien la pedra, per llaurar els carreus, foradar i tallar la roca, etc. Per tot això, es van organitzar dos autèntics exèrcits, un de treballadors i un altre de soldats a la seva cura. Les pluges torrencials, les epidèmies, els accidents, les duríssimes condicions de treball, van agreujar el seriós problema de l’escassetat de mà d’obra que afectava en general a aquest tipus de construccions, arribant a paralitzar les feines en diverses ocasions. “

Més que aigua i pedra (Paloma Candela Soto)

L’experiència, a l’inici de les obres, en la realització de grans obres públiques era realment escassa. La manca de mà d’obra especialitzada era habitual, i es va decidir realitzar les obres més costoses amb presidiaris (emprant-hi prop de dos milers) que en la seva gran majoria eren carlins. Aquests presidiaris eren vigilats per soldats. Les dificultats existents eren degudes en part a diversos factors com l’escassa comunicació entre els diversos fronts d’obra (a cavall es trigava de vegades cinc hores), la dificultat per transportar materials….

Wikipedia