Servint els ous a la grippé s’inaugurava un dinar temàtic, un viatge al segle XIX. Tot plegat a partir de receptes de l’època de les carlinades. La taula servida a la russa, és a dir, trencant amb el que es feia fins llavors, a la francesa, en què el comensal es trobara amb tot alhora… amb un vi negre natural tal i com s’elaborava llavors… i amb una base històrica constrastada gràcies al receptari d’Agustí Cavalleria, testimoni del setge de Ripoll i que ha estat clau per fer possible aquest àpat de sensacions i viatge en el temps.
Context històric que emmarca la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll II

Antonio Pirala. Historia de la guerra civil y de los partidos liberal y carlista . 1856-58
Desprès del dinar el record
Servei a la “francesa” o a la “russa”
En l’època de Ferran VII s’estilava el servei de taula a la “francesa”. Els plats es col·locaven tots al mateix temps sobre la taula i els comensals es servien el que volien. El menjar solia acabar fred. A l’època isabelina es va introduir a Espanya el servei a la “russa”, que havia portat a França el 1809 el príncep Kouriakin, ambaixador del zar Alexandre I i de França passà a Espanya a mitjans de segle. En aquest estil, els servents van portant els diferents plats que es col·locaven davant cada comensal, tal com es fa avui dia. El servei a la russa implicava que hi havia un menú tancat. Les peces venien ja trinxades de la cuina mantenint-se sempre calentes. També apareixent les copes que es col·loquen a taula.
Al segle XIX, la burgesia opta per preparacions i menús opulents, sovint inspirats en la cuina francesa burgesa, que menyspreava les cuines tradicionals i casolanes com la catalana, la italiana i l’occitana. És en aquest segle quan apareix per primera vegada en una referència escrita el pa amb tomàquet.
Els burgesos de casa benestant tenien minyones i cuiners. Amb unes receptes més refinades que s’emmirallaven en la cuina francesa i italiana, considerades de prestigi, la qualitat es mesurava per l’exclusivitat i el preu del producte.
Les classes mitges que tenien una cuinera, eren rebutjades i mal vistes pels cuiners i gastrònoms. Es considerava que no només sabien cuinar pocs plats sinó que, a més, per qüestions físiques, no era bo que estiguessin tant de temps de peu a llocs tan calorosos. Així i tot els llibres de cuina es dedicaven majoritàriament a les dones, ja que eren les responsables d’aquest aspecte de la vida familiar i, encara que no cuinessin elles mateixes, havien de conèixer els diferents plats i com es cuinaven per assegurar que l’alimentació familiar fos la correcta i no es malgastaran aliments.
El Ripollès, 26 d’abril de 2018

El 9 nou, 23 d’abril de 2018

I avui l’àpat
Dinar al estil burgesia segle XIX
Acostant-se la celebració dels fets del 27 de maig i seguint el fil iniciat el camp de treball de l’estiu del 2017, l’associació conjuntament amb l’Arxiu i l’aula d’Hostaleria del Ripollès proposa un dinar estil segle XIX amb un menú fet amb plats d’època que surten directament del Receptari d’Agustí Cavalleria, testimoni del setge de Ripoll, notari i cronista, lligat al casal de Can Budallès per matrimoni. El manuscrit es conserva a l’Arxiu Comarcal del Ripollès i properament serà accessible a tothom gràcies a la seva digitalització complerta.

nadala

Esquema de les muralles de Ripoll el 1839

Esquema de les muralles de Ripoll durant el setge de 1839 en el transcurs de la primera guerra carlina

