El claustre de Santa Maria de Ripoll XVIII

Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen

Imposta de la galeria Sud-Oriental segon pis, primera meitat del segle XV, del taller de Tortosa, bastida sota els abadiats de Ramon Descatllar i Palasol ( 1387-1408), Marc de Vilalba (1408-1409), Berenguer de Rajadell i de Boixadors ( 1409-1410) i Dalmau de Castellà i Despon ( 1410-1439).

El gall de Santa Caterina

La lluita antifeudal dels habitants de Ripoll

A partir d’aquesta descripció sumaria dels drets que gaudia el monestir, podem deduir perfectament la duresa del règim baronial imposat a Ripoll, i la indefensió a que eren sotmesos els seus habitants des del mateix moment de la fundació de la vila. No ens ha d’estranyar, doncs, que els indicis de conflictivitat generats per aquest domini abusiu siguin nombrosos al llarg dels segles. El primer testimoni conegut sobre les dissensions entre l’abat i els habitants de Ripoll es remunta a l’any 1266, en que els veïns incoaren un plet contra la jurisdicció que exercia l’abat sobre la població. A finals segle XIII rebrota novament el conflicte entre la població i el monestir, i en aquest cas s’obtingué per primera vegada la constitució d’un municipi consular, encara que el seu funcionament degué ésser molt efímer, ja que l’any 1297 fou concertada una transacció entre l’abat i els habitants, per la qual aquests renunciaven – podem suposar que sota coaccions diverses- a l’elecció de cònsols. Malgrat que les noticies sobre aquests esdeveniments siguin escasses les repercussions a la població degueren ésser importants, ja que el seu record perdura en el temps en forma d’una celebració tradicional, coneguda com la festa del Gall de Santa Caterina. En el seu transcurs, i durant segles, el poble matava un gall a bastonades, essent el gall el símbol abacial (derivat de l’etimologia popular de Rivi-pullo), i amb aquesta matança es representava la lluita contra l’opressió del monestir sobre la població. Un cerimonial de característiques semblants fou executat igualment en el cas d’Olot l’any 1400 per simbolitzar també l’alliberament de la vila del domini de l’abat de Ripoll, per privilegi de Martí l’Humà. En aquest cas es construïren dos castells de fusta al·lusius a la jurisdicció de l’abat, els quals foren enderrocats solemnement a cops de destral en presencia del procurador reial i dels habitants de la població.

“ Aproximació a l’estudi del domini baronal del Monestir de Ripoll (1266-1719) per Josep M. Torras i Ribé” dins el marc del Primer Congrès d’Història Moderna de Catalunya 1984.

Sopa de pollastre i canyella

Per a aquesta altra recepta medieval necessitarem el següent:
ingredients:
Quatre cuixes de pollastre
gingebre
Claus d’olor
vi negre
pebre
Canyella en branca
sal
ametlles pelades
Greix de porc

Primer vam prendre una cassola amb aigua, li posem les cuixes de pollastre i el vi negre, es condimenta amb sal i pebre, i ho fem bullir durant 45 min, després retirem el pollastre i es guarda tot. Agafem una altra cassola i l’escalfem amb el greix de porc, fins que es fongui per complet, després anem a prendre les cuixes de pollastre i els fregim en el greix de porc fins que es daurin  completament vam dues tasses del brou que vam fer en primera instància, col·loquem branques de canyella, gingebre i claus d’olor al gust, molem les ametlles en un morter i es col·loca, es deixa bullir i que espesseixi i a gaudir aquesta sopa de pollastre amb canyella.

Receptes medievals

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest