El Tatuatge de l’Escorpí, text complet

El mes de febrer de 1895 els rebels cubans s’havien revoltat novament, les quintes amenaçaven de nou en emportar-se tot el jovent cap a les colònies. Mentre Barcelona vivia una important transformació urbana enderrocant les muralles, el creixement de la ciutat feia possible que joves vinguts d’arreu, orfes de totes les guerres, sense família, desapareguts d’orfenats, i molts sense cèdula d’identificació o amb una de fraudulenta, visquessin més o menys al marge formant una tropa de buscavides que vivien vorejant la llei.

Així és com ens descriu un d’aquests nois la Barcelona còmica, almanac de 1895:

Tenia setze anys, no obstant això, en representava vint: vivia a la riera: era un noi de carrer, sense ofici ni benefici, que vagava amb el pot de les burilles d’aquí cap allà, descalç, amb uns pantalons grisos amb grans pedaços multicolors al cul i als genolls, una brusa blava, esquinçada, bruta, i la gorra de seda negra encasquetada fins a les orelles …

Entrar en una banda que falsifiqués moneda era un ascens dins aquest món. De tant en tant, però, els atrapava el sistema i a la cangrí acabaven de fer el mestratge en l’ofici.

El nostre personatge n’era un.

Descarregar PDF

Episodi vint-i-unè del Tatuatge de l’Escorpí

La reforma de La Barcelona vella consistirà només en una part del projecte, es tracta de realitzar l’obertura d’un carrer de 20 metres d’ample, que posarà en comunicació la part nova de la ciutat amb el port. Tindrà més d’un qui lòmetre de llarg, dels quals estan ja oberts 297, per la seva obertura desapareixeran, completament, set carrerons i dues places: queden mutilades en les seves tres quartes parts 18, i en la seva meitat, 15, i dues places. El nombre de finques afectades no baixa de quatre-cen-tes cinquanta.

Descarregar PDF

Dinovè episodi del Tatuatge de l’Escorpí

Si féssim cas dels diaris ens quedaria el dubte si acusats de complicitat en l’atemptat contra Alfons XIII hi ha els anarquistes en general, els germans Ferrer o l’Escola Moderna. Durant el procés l’Escola titllada d’antimilitarista i impia, se li ha retret donar suport a la secularització dels cementiris, a establir la llibertat religiosa i a laïcitzar l’ensenyança.

Descarregar PDF