Els zuaus pontificis

S’ha parlat abastament de la pertinència de Savalls als zuaus pontificis junt al germà del pretendent, com a lloctinent o ajudant, però en les memòries de Alfonso Carlos sobre la seva pertinença al cos de zuaus i la defensa de Roma no hi és esmentat cap vegada.

Tot i així trobem el seu nom en la llista dels enrolats, Savalls Francesco resident a Vicolo della Campanella nº 6 a Roma.

Imatge de zuau pontifici, 1865. Wikipedia

El claustre de Santa Maria de Ripoll XXIII

Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen

Imposta galeria sud-oriental segle XIV. Obrada pel taller de Jordi de Déu sota l’abadiat de l’abat Ramon Descatllar i de Palasol ( gener 1387 – setembre 1408)

(…) Ripoll tornà a una certa normalitat política i institucional fins que esclatà la guerra de Successió al Principat. No són gaires les dades que tenim d’aquesta època. No obstant això, sí són suficients per poder afirmar que durant els anys que va durar la guerra, els homes de la vila van practicar una indefinició calculada entre ambdós bàndols com a tàctica per obtenir un consell de govern propi independent de l’abat: donar suport a l’arxiduc Carles o al duc d’Anjou sols era qüestió del que aquests podien fer per la seva causa local. Més que mai cobra força la hipòtesi d’en Joaquim Albareda per la qual afirma que el problema polític existent a Catalunya durant els anys de la guerra de Successió, per als homes de Ripoll, tenia poca importància enfront del conflicte quotidià de la vila, que influïa a l’hora de alinear-se amb els Borbons o amb els Àustries. Un cop més, veiem com l’oportunitat venia donada pel desgavell i el fet bèl·lic.
Per aquesta època trobem dos documents sobre la formació d’un govern consular, similars però amb alguns trets diferenciats. Ambdós corresponen a privilegis d’insaculació municipal per la vila de Ripoll, però, mentre que l’un correspon a l’atorgat per l’arxiduc Carles el 1707, i que va restar vigent fins al final de la guerra, l’altre correspon al duc Felip d’Anjou. Però… quan va atorgar el Borbó un privilegi municipal a la vila de Ripoll? Fins a l’actualitat aquest fet ens és completament desconegut.
…..

Així, el 14 de juny de 1707, i després de pagar una quantitat a canvi superior als mil doblons, la vila de Ripoll s’erigeix oficialment amb l’estatut jurídic d’universitat amb un Consell de Govern i tres cònsols a l’església de Sant Pere de Ripoll, davant el veguer de Vic, per ordre reial i privilegi de Carles III a la vila de Ripoll. No obstant això, s’ha de dir que la vila no va passar a jurisdicció reial, sinó que continuava depenent de l’abat del monestir de Santa Maria, a qui els cònsols havien de jurar fidelitat en ser escollits i havien de demanar llicència per reunir-se. Aquesta última sol·licitud, però, era més simbòlica que reial, atès que si l’abat denegava aquest ajuntament, els cònsols i Consell podien igualment ajuntar-se a so de trompeta o de campana. A més, havien de prometre que, en l’exercici del seu càrrec, no promourien cap plet de reversió a la Corona ni contra la jurisdicció de l’abat sobre la vila.

Finalment, el 8 de març de 1715 es va portar a terme un decret de la Reial Junta Superior del Govern que, a instància de l’abat Fèlix de Vilaplana, ordenà que passés un ministre del rei Felip V per la vila de Ripoll per reintegra-la a l’obediència del monestir i abat de Santa Maria de Ripoll, anul·lant la forma de govern consular. Aquesta anul·lació tingué lloc el 25 de març de 1715.

Una vila menestral sota el règim feudal. Ripoll i la seva
lluita contra el monestir (1678-1719)

El segle XVIII va començar amb la guerra de successió i va acabar amb la guerra Gran. Per Ripoll, una gran fàbrica d’armes, va ser un dels segles esplendorosos.

Escudella de Carbassa

Entre les diverses receptes d’escudelles i sopes de carbassa, aquesta, molt substanciosa, procedeix d’Andorra i de les comarques del Pirineu, i s’assembla a les sopes de carbassa que feien els monjos. El cuiner fra Francesc del Santíssim Sagrament ens proposa una escudella de meló i una de carbassa, amb arròs, amb el meló o la carbassa passats «per lo molinet».

Ingredients

400 g de carbassa
1 ceba
1 patata
un grapat de mongetes cuites (uns 50 g)
1 os de porc salat
1 tros de cansalada
un grapat d’arròs (uns 50 g)
25 g de fideus
2 L d’aigua
sal

Elaboració

Poseu a bullir l’aigua amb els ossos, la cansalada i la ceba. Deixeu-ho bullir unes 2 hores a foc lent, escumant-ho. Tot seguit, afegiu-hi la carbassa tallada a trossos, sense pell ni granes. A continuació, poseu-hi la patata tallada a daus i seguidament l’arròs i els fideus. Deixeu-ho coure uns 15 o 20 minuts. Rectifiqueu-ho de sal i deixeu-ho reposar un quart abans de servir-ho.
També podeu fer bullir les mongetes amb els ossos. Hi podeu posar brot de pit, braó, gallina, així com una pilota (com la de l’escudella i carn d’olla) o botifarra negra. També s’hi sol posar una bola de sagí o cansalada rància, que es deixa desfer en el brou una mitja hora abans de treure’l del foc.
Igualment, se’n pot fer una versió vegetal, com la que fa fra Francesc del Santíssim Sagrament, tot i que hi afegeix llet d’ametlles i sucre, tal com es feia en la cuina medieval i del barroc.

La cuina de 1714. Història i receptes. Jaume Fàbrega

Fragment de l’enquesta dels fets

Declaración 1ª

Si la noche del día 22 de Marzo último, en que los carlistas estaban atacando la espresada villa se presentaron en comisión al comandante militar de la misma à ultimarle la rendición, porque causa y que les contestó el expresado gefe.

Contestación

Que no formó parte de comisión ni llevó intimidación alguna, sino que habiendo presenciado la triste suerte que cupo a los individuos que defendían el puesto de la torre de San Eudaldo y habiendo oído que iban à ser pasados por las armas fué al fuerte y como particular y sin significación política ofreció al comandante militar sus servicios en todo lo que se dirigiera à la salvación de aquellos infelices; y después de mostrarles su agradecimiento por este acto, añadió que su deber era resistirse y eso es lo que haría en caso de que se le atacase.

Declaración 2ª

Pregunta 1ª

¿Que dia fué atacada la villa por los carlistas, à que numero ascendian estos y de que pertrechos de guerra se valieron para ello?

Contestación

Que según voz pública eran de 500 à 600 y que se valieron de fusiles, petroleo y un cañon.

Pregunta 2ª

Si se presentaron en comisión al comandante militar de la espresada villa para tratar de la rendición y porqué causa.

Contestación

Que como dice en su anterior declaración, no fue al fuerte comisionado; sino que habiendo presenciado la suerte que cupo à los individuos que defendían el puesto de la torre de San Eudaldo (1) fue al fuerte (2) haciendo notar ante todo al comandante del mismo, que no iba con carácter político, sino como simple particular que deseoso tan solo de la salvación de la vida de los prisioneros iba à ponerse à sus órdenes, por si creia conveniente utilizar sus servicios al indicado objeto.
(1) y habiendo oído iban à ser pasados por las armas
(2) cerca las seis horas de la tarde

Pregunta 3ª

¿Si aconsejaron al capitán se rindiese y en que se fundaron para ello?

Contestación

Que refirió todo lo que había presenciado y oído y no dió consejo.

Pregunta 4ª

¿Que tiempo duró el ataque y que el cese de defensa hizo la guarnición allí acantonada?

Contestación

Que el fuego duró unas 20 horas, que solo puede declarar de la guarnición de S. Eudaldo la cual hizo una resistencia muy grande.

 
Manuscrito Arxiu Comarcal del Ripollès