Recull de “El claustre de Santa Maria de Ripoll. Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen”

La publicació, que a continuació presentem, és la suma del seguit d’articles publicats sota el nom de “El claustre de Santa Maria de Ripoll. Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen” a la web de l’Associació Palimpsest entre el mes d’abril de 2018 i el gener de 2019. Aquesta sèrie d’articles fa un recorregut cronològic per diferents històries inspirades en els capitells i les impostes del claustre de Santa Maria, que a la vegada es converteix en un recorregut per la història del monestir de Ripoll des del segle XII fins a la seva destrucció a partir de 1835.

Llibre PDF

El setge de 1873 durant la 3ª carlinada

Aquesta publicació de l’Associació Palimpsest sobre la 3a Guerra Carlina (1872-1876), continuació de la proposta «El Setge» de Ripoll, vol aportar una nova visió a través de la lectura directa de textos de l’època. La selecció de textos es centra en com Ripoll i rodalies va viure aquesta nova guerra civil, amb una nova ocupació carlina (1873), quan encara no s’havia refet de la destrucció imposada el maig de 1839.

Els textos que presentem són tots fonts primàries, amb tota la seva subjectivitat, entre les que podreu trobar partes militars, notícies de mitjans periodístics d’ambdós bàndols, cròniques dels protagonistes (com les memòries de Maria de las Nieves de Braganza y Borbón) i transcripcions de diversos documents inèdits manuscrits, custodiats a l’Arxiu Comarcal del Ripollès.

Un dels protagonistes més destacats d’aquells fets va ser Francesc Savalls, per a uns un general i un heroi i per altres un capitost autoritari i sanguinari. Savalls ja havia participat en la primera i segona guerres carlines però és en aquesta tercera que el seu nom serà conegut arreu i font de gran controvèrsia, inclús dins del bàndol carlí. En alguns dels textos es posa de manifest la falta d’escrúpols i de respecte per les incipients normes de codificació internacional de les normes de la guerra.

No pretenem jutjar el personatge, ho podeu fer vosaltres mateixos, sinó rescatar les notícies de l’època que parlen dels seus actes militars, com la batalla de Toix, i també l’espant que causaven, entre els seus contemporanis, les notícies dels afusellaments indiscriminats (encara presents en els monòlits de Llaés i Sant Joan de les Abadesses, reproduïm els llistats dels oficials i soldats morts).

També podeu observar vosaltres mateixos la guerra de desinformació a la que els dos bàndols jugaven amb notícies i rumors falsos publicats en la premsa. Aquest retrat de Francesc Savalls es conclou amb articles ja de la segona meitat del segle XX en que se’l considera de nou un heroi, en uns textos que relacionen la Guerra civil (1936-39) i sobretot els seus vencedors amb les anteriors guerres civils del segle XIX.

Des de l’Associació Palimpsest no pretenem fer un anàlisi dels fets sinó facilitar un apropament als fets des de la subjectivitat dels textos i fonts primàries. Creiem que d’aquesta manera fem més propers aquests fets i que una nova lectura de textos de l’època ajuda a generar interès i a submergir-se en aquell convuls segle XIX.

Ripoll 1873. La 3ª carlinada

Els zuaus pontificis

S’ha parlat abastament de la pertinència de Savalls als zuaus pontificis junt al germà del pretendent, com a lloctinent o ajudant, però en les memòries de Alfonso Carlos sobre la seva pertinença al cos de zuaus i la defensa de Roma no hi és esmentat cap vegada.

Tot i així trobem el seu nom en la llista dels enrolats, Savalls Francesco resident a Vicolo della Campanella nº 6 a Roma.

Imatge de zuau pontifici, 1865. Wikipedia