Presoners carlins o no

Boletin Oficial de la Provincia de Gerona

Dijous 10 d’octubre de 1839

N.° 537.

El Excmo. Sr. General encargado del despacho de la Capitanía general de Cataluña con fecha 30 del próximo pasado me dice lo que copio:

« El Sr. Secretario de Estado y del Despacho de la Guerra en 18 del actual me dice lo que sigue.— Excmo. Sr. — Habiéndose manifestado por el Ministerio de Estado al de mi cargo que el Cónsul de S. M. en el Havre habia socorrido con 40 francos á D. Juan Bautista de Aguilar y Cordova , Teniente del 2.° batallón franco de Castilla la Nueva que decia haber naufragado en la costa de la Florida al regresar á España después de haber conducido á la Isla de Cuba unos prisioneros carlistas , tuvo á bien S. M. mandar que el Capitán general de esta provincia informe sobre la identidad de Aguilar así como acerca de su empleo y certeza de la comision que llevó á la Habana, y habiéndolo verificado y resultado ser falso no solamente lo dicho por Aguilar acerca de su comisión, sino hasta que existiese oficial alguno de este nombre en los batallones francos de la provincia de su mando, lo que vino á confirmar una manifestación del Capitán general de la Isla de Cuba comunicada por el Ministro plenipotenciario de S. M. en Filadèlfia, se ha servido resolver que disponga V. E. lo conveniente para que si el individuo de que se trata se presentase en algun punto del distrito de su mando se proceda á su prisión dando cuenta á este Ministerio en el caso de que llegue á verificarse, y de Real orden lo digo á V. E. para su inteligencia y con el indicado objeto. — Lo que traslado á V. S. á fin de que se sirva disponer que en el caso de presentarse el Teniente de que se trata en la provincia de su cargo , sea capturado y remitido á mi disposición.»

Lo que traslado á los Alcaldes constilucionales de los pueblos de esta provincia á fin de que si se presenta el citado Aguilar, en el término de su jurisdicción, procedan inmediatamente á su captura, dándome en seguida parte.

Gerona 9 de Octubre de 1839.—Dionisio Valdés.

*El fet que el relat del pretès oficial D. Juan Bautista de Aguilar i Cordova es donés per cert, fins que una posterior comprovació de dades el demostrés fals, ens fa pensar que el fet de portar presoners carlins a Cuba no era ni rar ni infreqüent.

Madrid i els presoners carlins

La Presa de El Pontón de la Oliva” ( Canal de Isabel II, Madrid. Inici 1851)

“Va ser una obra molt costosa per les dificultats orogràfiques del terreny i per la precarietat tècnica de l’època. Es van emprar presidiaris, presos carlins majoritàriament, per treballar sobre el terreny, en els tallers per fabricar estris i eines, a les pedreres pròximes d’on extreien la pedra, per llaurar els carreus, foradar i tallar la roca, etc. Per tot això, es van organitzar dos autèntics exèrcits, un de treballadors i un altre de soldats a la seva cura. Les pluges torrencials, les epidèmies, els accidents, les duríssimes condicions de treball, van agreujar el seriós problema de l’escassetat de mà d’obra que afectava en general a aquest tipus de construccions, arribant a paralitzar les feines en diverses ocasions. “

Més que aigua i pedra (Paloma Candela Soto)

L’experiència, a l’inici de les obres, en la realització de grans obres públiques era realment escassa. La manca de mà d’obra especialitzada era habitual, i es va decidir realitzar les obres més costoses amb presidiaris (emprant-hi prop de dos milers) que en la seva gran majoria eren carlins. Aquests presidiaris eren vigilats per soldats. Les dificultats existents eren degudes en part a diversos factors com l’escassa comunicació entre els diversos fronts d’obra (a cavall es trigava de vegades cinc hores), la dificultat per transportar materials….

Wikipedia

Recull de “El claustre de Santa Maria de Ripoll. Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen”

La publicació, que a continuació presentem, és la suma del seguit d’articles publicats sota el nom de “El claustre de Santa Maria de Ripoll. Les pedres expliquen les històries que els teus ulls dibuixen” a la web de l’Associació Palimpsest entre el mes d’abril de 2018 i el gener de 2019. Aquesta sèrie d’articles fa un recorregut cronològic per diferents històries inspirades en els capitells i les impostes del claustre de Santa Maria, que a la vegada es converteix en un recorregut per la història del monestir de Ripoll des del segle XII fins a la seva destrucció a partir de 1835.

Llibre PDF