Projectes Culturals. Tecnologia i memòria.
PLAÇA DE BOUS.-7a funció en celebritat dels dies de S. M. La REINA Mare Governadora la Senyora Donya MARIA CRISTINA DE BORBON. – Pel dissabte 25 de juliol de 1835.- Amb superior permís.- L’empresa de la plaça de bous, ha disposat donar la setena funció en el dia d’avui (si el temps ho permet) amb el plausible motiu de la celebració dels dies de S. M. la REINA Governadora,
Els números dels scripts publicats fins ara i els índexs corresponents.
script 1:
– Hi ha una quarta bíblia de Ripoll?
– Una tarda de toros (cartell, diari, imatges…)
– Retrofotografia (complement de les Rutes per Ripoll)
– 180 aniversari de la caiguda de Ripoll el 27 de maig de 1839 (material a disposició, unitat, annexos, còmic, etc.)
– Receptaris: receptari carlí, Les receptes del claustre.
script 2:
– Els zuaus pontificis
– La tercera guerra carlina
– Les pedres expliquen les històries que els teus dibuixen
– Les fotografies de Francesc Xavier Ducloux
– Retrofotografia. Àlbum.
script 3:
– Monogràfic sobre les guerres de Cuba
– Ripollesos a les guerres d’Ultramar
script 4:
– Monogràfic sobre la bomba del Liceu.
script 5:
– La verdadera història de la destrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll.
script 6 (Duplicitats, repeticions i suplantacions):
– Camins cap a l’error. D’herois i altres afers.
– Reflexions sobre el setge de 1839, el preu de l’heroisme.
– El palimpsest del Cid.
– Dos sopars de pedra i una taula.
– El nom de Ripoll i la pena de mort.
script 7:
-. L’inici de la primera guerra carlina vista per un lector del “Diario de Barcelona” des de Ripoll.
– Comunicats de la Capitania general de l’exèrcit i Principat de Catalunya (1833-1835) publicats al “Diario de Barcelona”.
– Apèndix-1: Notes sobre els religiosos apressats o executats en els enfrontaments amb les tropes liberals a Catalunya i Aragó. (1833-1835)
– Apèndix-2: Les bullangues i la crema del vapor de la Bonaplata. Els fets de l’estiu de 1835 a Barcelona.
L’inici de la primera guerra carlina vista per un lector del “Diario de Barcelona” des de Ripoll.
Totes les visions són esbiaixades i aquesta no en serà menys, reproduïm els comunicats de la Capitania General de l’exèrcit i Principat de Catalunya que publicada el “Diario de Barcelona”, pensant que podria ser la imatge que tindria des de Ripoll un lector del diari de l’època. La temporalització dels articles ens en donen una determinada visió.
La majoria de publicacions donen el dos d’octubre de 1833 com a tret de sortida de la primera guerra carlina. Al mig de proclames d’adhesió a la reina i a la regent se succeeixen aixecaments al País Basc, a l’Aragó, a Castella la Vella. A Prats del Lluçanès l’intent de desafecció és l’11 d’octubre de 1833 amb l’aixecament de Galcerán desarticulat el 12. La primera noticia d’una certa importància serà la batuda del mes de febrer del 1834, quan cauen els escamots de Galceran , Tey i Targarona. A Barcelona mentrestant, la vida ciutadana seguia igual, amb les seves funcions religioses, les seves estrenes teatrals, més preocupada per la borsa de comerç i pel tràfec de mercaderies del port, on els vaixells carregaven i descarregaven alimentant el ventre de la ciutat. Barcelona vivia al marge de la revolta, com si no tingues res a veure amb ella.
Duplicitats, repeticions i suplantacions:
– Camins cap a l’error. D’herois i altres afers.
– Reflexions sobre el setge de 1839, el preu de l’heroisme.
– El palimpsest del Cid.
– Dos sopars de pedra i una taula.
– El nom de Ripoll i la pena de mort.
Les setze llistes publicades al “Diario de Barcelona” fins al mes d’octubre de 1835 donen un total de més d’un miler de deportats a Cuba i només tres (0,3%) pertanyen al Ripollès. Els ripollesos o eren terriblement hàbils fent-se els escàpols o se n’havien mantingut al marge essent pocs els implicats en l’aixecament carlí. A les poques llistes de presentats o d’afusellats tampoc apareixen ripollesos, sabem que no són xifres exhaustives, però.
Des del mes de maig de 1834 el “Diario de Barcelona” comença a publicar llistes de presoners carlins deportats a Cuba pel servei de les armes, anotant estat, procedència i facció, entre altres llistes de presidiaris amb el mateix destí.
La que correspon al diari del dilluns 22 de juny de 1835 (la desena) apareix per primera vegada un habitant de la comarca.
