El 9 nou 27-05-2024, p.29
El Ripollès 30-05-2024, p.22
Actes sobre els defensors de Ripoll durant el setge de 1839
PERIPÈCIES DEL CRANI DEL COMTE D’ESPAGNAC, TAMBÉ DIT D’ESPANYA
Divendres dia 24 presentem Les aventures i desventures del crani del Comte d’Espagnac
El Tatuatge de l’Escorpí, text complet
El mes de febrer de 1895 els rebels cubans s’havien revoltat novament, les quintes amenaçaven de nou en emportar-se tot el jovent cap a les colònies. Mentre Barcelona vivia una important transformació urbana enderrocant les muralles, el creixement de la ciutat feia possible que joves vinguts d’arreu, orfes de totes les guerres, sense família, desapareguts d’orfenats, i molts sense cèdula d’identificació o amb una de fraudulenta, visquessin més o menys al marge formant una tropa de buscavides que vivien vorejant la llei.
Així és com ens descriu un d’aquests nois la Barcelona còmica, almanac de 1895:
“Tenia setze anys, no obstant això, en representava vint: vivia a la riera: era un noi de carrer, sense ofici ni benefici, que vagava amb el pot de les burilles d’aquí cap allà, descalç, amb uns pantalons grisos amb grans pedaços multicolors al cul i als genolls, una brusa blava, esquinçada, bruta, i la gorra de seda negra encasquetada fins a les orelles … “
Entrar en una banda que falsifiqués moneda era un ascens dins aquest món. De tant en tant, però, els atrapava el sistema i a la cangrí acabaven de fer el mestratge en l’ofici.
El nostre personatge n’era un.
Episodi vint-i-tres i penúltim episodi del Tatuatge de l’Escorpí.
MELILLA (dimarts, tarda). M. Debrell ha publicat avui l’últim article de la sèrie que
ha dedicat a estudiar l’abast i transcendència de l’acció espanyola al Marroc.
Episodi vint-i-dos del Tatuatge de l’Escorpí
Les obres del port van endavant tot i la vaga que té enfrontats els carreters amb l’empresa Aixalà.
Episodi vint-i-unè del Tatuatge de l’Escorpí
La reforma de La Barcelona vella consistirà només en una part del projecte, es tracta de realitzar l’obertura d’un carrer de 20 metres d’ample, que posarà en comunicació la part nova de la ciutat amb el port. Tindrà més d’un qui lòmetre de llarg, dels quals estan ja oberts 297, per la seva obertura desapareixeran, completament, set carrerons i dues places: queden mutilades en les seves tres quartes parts 18, i en la seva meitat, 15, i dues places. El nombre de finques afectades no baixa de quatre-cen-tes cinquanta.
Divuitè episodi del Tatuatge de l’Escorpí
“Acabada la vaga de forners.
Ha quedat acabada la vaga d’obrers forners, per transigència d’aquests.
A les onze del matí d’avui, al carrer de Santa Bàrbara, de la Barceloneta, ha ocorregut una col·lisió entre un grup de vaguistes i uns esquirols que ocupaven els llocs d’aquells.
Els vaguistes van agredir amb ganivets als esquirols, resultant un d’ells mort i un altre greument ferit. Dels vaguistes agressors, dos van ser detinguts en el mateix lloc de l’esdeveniment.”
El quinzè i el setzè episodi del Tatuatge de l’escorpí
Quinzè episodi
13 d’agost
Ha començat la repatriació, els primers embarcats en el vapor de la Transatlàntica Alicante.
L’operació s’ha fet sota una pluja torrencial, que inundava completament les xalupes, en el fons de les quals s’havien col·locat matalassos per acomodar els ferits i malalts, que han estat conduïts al moll en lliteres pels soldats en més bones condicions, però als qui l’anèmia i els sofriments passats donaven un aspecte tan llastimós com el dels malalts que conduïen.
Inici del 5è capítol: Retorn a Barcelona. Les bombes i les vagues.
Catorzè episodi del Tatuatge de l’escorpí
18 de juliol
Ahir Santiago va capitular. Un dels punts de la capitulació és la repatriació dels defensors. Penso que puc tenir una oportunitat per sortir d’aquesta ratera.
Hauré de demanar de nou favors que es menjaran
una part d’allò que encara em queda.
La solució pot ser trobar una cèdula que pertanyi a un soldat mort d’un batalló, a poder ser que no estigués implicat en la defensa de Santiago. Ja m’inventaré una història plausible per la meva presència a dins la ciutat.
