Uniforme tropes d’Ultramar.

El llistat ha estat extret de la petició de devolució de l’uniforme d’un pròfug.

Zona de Reclutament de Manresa nº39.

“Habiendo faltado a la concentración ordenada para el 20 de Enero último el recluta por el cupo de ese pueblo y reemplazo de 1897 Ramon Espelt Alsina, espero merecer de su atención se sirva disponer que las prendas de vestuario y que se detallan al margen, que llevó el individuo al marchar a esa de licencia, se recojan de su casa paterna y sean remitidas a esta zona cuyo coste de conclusión debe ser cargo a los padres del mencionada recluta.”

  • Camisas………………………….2

  • cazonzillos………………………2

  • toallas…………………………….2

  • trages rayadillo………………..2

  • chaleco de Bayona……………1

  • Par borceguies………………….1

  • Bolsa aseo………………………..1

  • Par alpargatas……………………1

  • Gorro patio……………………….1

  • Manta……………………………….1

  • Par zapatos guagiros……………1

    Cuba 1898. Vestuari, equip i vida de soldat.

    Arxiu Comarcal del Ripollès

Contraguerrilla del Regiment de la Reina 1895-1898

( Grup de militars amb uniforme de campanya amb barret de palma, tots amb carabina, al centre un capità ajudant un pas endavant portant el bastó de comandament)

BNE

Baixes a les guerres de Cuba II

Extracte del article d’ALFONSO LLANOS a La ilustracion Española y americana 15 de maig de 1895

Un batallón de 500 plazas que entra en campaña queda reducido, antes de batirse, á 340 hombres para hacer fuego. Sus bajas naturales son las siguientes: músicos, tambores y cornetas, educandos, asistentes, ordenanzas, enfermos, cuarteleros, guardias de prevención, rebajados, camilleros, médico y capellán, y jefes y oficiales que se baten, pero no con fusil.

Cuando este batallón de plazas, en revista y 340 fusiles en campo de batalla procede de Europa y tiene que ir á Cuba, desde que sale de las costas de España hasta que llega al teatro de la guerra va dejando hombres por el camino. La navegación produce bajas: algunas veces el 7 por 100. El cambio de clima y el de alimentación envían también gente al hospital: y antes de romper el fuego, antes de padecer ninguna enfermedad endémica, el batallón pierde temporalmente del 15 al 20 por 100 de sus individuos. Redúcense, pues, á 280 fusiles los 340. En dos meses de campaña, el calor, la humedad, las lluvias torrenciales, las marchas y contramarchas rápidas, el relente y los frutos del país, merman la fuerza del batallón en un 30 por 100, y los 280 fusiles, ya no son más que 196. De suerte que, sin haber intervenido aún el plomo enemigo, ni el vòmito, ni el pasmo, el batallón de 500 plazas, á duras penas, suman 200 para batirse. Este cálculo no es de los más desfavorables; ya se han visto batallones enteros que, sin tener ni un hombre muerto, sólo reunían tres ó cuatro para pelear.

E1 clima y el terreno escogen sus victimas, y hecha rápida selección entre los fuertes, cada unidad de 500 soldados se convierte en un pelotón de 50 o 100 guerrilleros, admirables no menos por su resistencia que por su bizarría.”

BNE. La ilustracion Española y americana

Baixes a les guerres de Cuba

1.- Guerra dels 10 anys: 81.248 morts

2.- La Guerra «Chiquita»: 417 baixes confirmades, nº total desconegut

3.- La Guerra d’independència i la hispano-estadounidenca: 44.300 morts, 41.000 per malalties tropicals

Les baixes en l’exèrcit colonial es xifren en unes 81.248 en la guerra dels deu anys, en la Guerra “Chiquita” el número és desconegut però sembla baix. En canvi en la guerra d’independència i la hispano-estadounidenca el número de morts torna a ser molt elevat: 44.300 morts, 41.000 per malaltia.

El Ministerio de la Guerra contabilizaba, desde que empezara la campaña de Cuba del 95 y hasta enero de 1898, 38.137 bajas, de las cuales 37.105 eran soldados de tropa y, exceptuando 73 individuos «paisanos», el resto contaban como oficiales. Otro dato significativo es que de todos los fallecidos de tropa, 1.948 habían muerto en acción de guerra, 1.002 a causa de las heridas, y descontando los 68 soldados «desaparecidos», el resto habían sido baja por enfermedades o accidentes, de los cuales casi 20.000 fallecieron a causa de la fiebre amarilla.”

Bonifacio de Esteban Marfíl, quien da un total de 48.819 individuos fallecidos entre 1895 y 1898, contingente que hipotéticamente podría aumentarse en 2.000 soldados más, si se tienen en cuenta las carencias de las fuentes manejadas para elaborar el cómputo.

Del total obtenido por el autor habría que restar el contingente de voluntarios cubanos, con lo cual nos quedaría una cifra de 43.937 soldados y oficiales muertos en Cuba. De ellos un 55,58% murieron de enfermedades comunes, un 35,98% afectados de fiebre amarilla (es decir, algo más de un tercio de los fallecimientos) y al 5,23% les llegó la muerte en combate o por las heridas sufridas.”

El cost humà d’una guerra

Superem els 125.000 morts, sense comptar els ferits i els morts diferits, malalts que van retornar a la península i que van morir per aquesta causa.

L’estudi realitzat per Raúl Izquierdo dóna a conèixer amb exactitud el nombre de catalans morts i la seva situació a l’illa.

Un investigador militar cubà, el coronel Raúl Izquierdo, ha realitzat un treball d’investigació a Cuba per conèixer amb exactitud el nombre de catalans morts, i la seva situació a l’illa.

L’estudi revela que, durant la Guerra de la Independència, un total de 746 gironins van perdre la vida a l’illa caribenya. Aquest estudi constitueix un valuós document sobre les defuncions espanyoles en la Guerra d’Independència de Cuba i, específicament, els més de tres mil catalans que van morir en aquest conflicte. L’estudi aporta dades per poder conèixer on podrien estar les restes dels difunts i quina va ser la causa de la seva mort, entre altres aspectes.

En el cens de defuncions militars procedents de Catalunya, es va registrar un total de 3.083 morts, que representen el 60 per cent del total dels efectius catalans enviats. D’ells, 307 van morir el 1895; 847 el 1896; 1.147 el 1897; i 782 el 1898. Per províncies, 1.090 (35,5 per cent) eren de Barcelona,746 (24,2 %) de Girona, 705 (23 %) de Lleida i 533 (17,3 %) de Tarragona.

Raúl Izquierdo Canosa: Evolución de la guerra de Cuba DE 1895-1898

Raúl Izquierdo Canosa: Voluntarios y guerrilleros en las guerras de Cuba.

Combatientes, muertos y prófugos del Ejército español en la guerra de independencia de Cuba ( 1895-1898)

El coste humano de la guerra de Cuba. Silvia sanchez

Nuestros soldados fallecidos y repatriados

Madrid i els presoners carlins

La Presa de El Pontón de la Oliva” ( Canal de Isabel II, Madrid. Inici 1851)

“Va ser una obra molt costosa per les dificultats orogràfiques del terreny i per la precarietat tècnica de l’època. Es van emprar presidiaris, presos carlins majoritàriament, per treballar sobre el terreny, en els tallers per fabricar estris i eines, a les pedreres pròximes d’on extreien la pedra, per llaurar els carreus, foradar i tallar la roca, etc. Per tot això, es van organitzar dos autèntics exèrcits, un de treballadors i un altre de soldats a la seva cura. Les pluges torrencials, les epidèmies, els accidents, les duríssimes condicions de treball, van agreujar el seriós problema de l’escassetat de mà d’obra que afectava en general a aquest tipus de construccions, arribant a paralitzar les feines en diverses ocasions. “

Més que aigua i pedra (Paloma Candela Soto)

L’experiència, a l’inici de les obres, en la realització de grans obres públiques era realment escassa. La manca de mà d’obra especialitzada era habitual, i es va decidir realitzar les obres més costoses amb presidiaris (emprant-hi prop de dos milers) que en la seva gran majoria eren carlins. Aquests presidiaris eren vigilats per soldats. Les dificultats existents eren degudes en part a diversos factors com l’escassa comunicació entre els diversos fronts d’obra (a cavall es trigava de vegades cinc hores), la dificultat per transportar materials….

Wikipedia

Crema i destrucció de registres per part de les tropes carlines durant la 3ª carlinada (Ripollès).

Boletín Oficial de la Província de Gerona (BOPG)

BOPG dimecres 14 de maig 1873

«Registro num 591.

«…Por el presente edicto cito, llamo emplazo á Eudaldo Parés, conocido por Andalet de Besora, gefe de una partida carlista y contra quien instruyo causa criminal de oficio por el delito de incendio de los libros y documentos del Registro civil de Vallfogona, para que en el término de nueve días á contar desde su insercion en …»

«Registro num 601.

«…Hallandome sumariando al paisano Narciso Bosch por el delito de haberse presentado con una partida carlista el veinte y ocho de Enero último en la villa de Castellón de Ampurias y el quince del de Febrero en San Pau, quemando en uno y otro los libros del registro civil, usando de la jurisdicción que el gobierno de la nación…»

BOPG dilluns 16 de juny 1873

«Registro núm. 710.

«…Por el presente edicto cito, llamo y emplazo al cabecilla carlista Saballs, contra quien instruyo sumaria por los delitos de incendio de los libros del Registro civil de Gombreny …»

BOPG dimecres 13 d’agost 1873

Registro núm. 916.

«…Por el presente edicto cito llamo y emplazo á Onofre Pérez gefe de una partida carlista y contra quien instruyo causa criminal de oficio por los delitos de incendio de los libros del Registro civil de Ribas y de intimidación grave á la Autoridad con ocasión de sus funciones, para que en el término de nueve días á contar desde su inserción en la Gaceta de Madrid…Dado en Puigcerdà á veinte y cuatro Mayo mil ochocientos setenta y tres. »

BOPG dilluns 01 de setembre 1873

«Registro num. 1023.

«… Usando de las facultades que me conceden las Reales órdenanzas del ejército, por el presente cito llamo y emplazo por primer edicto y pregon á D. Francisco Saballs y Masot, cabecilla carlista que vaga por esta provincia, para que dentro del término de treinta dias á contar desde la fecha, se presente en esta fiscalia sita én la calle de la Libertad num. ocho, á responder á los cargos que contra el resultan en causa que en la misma se sigue sobre destrucción de los libros y demás documentos del Registro Civil del pueblo de Caralps apercibiéndole de que si no comparecíese dentro del término…»

BOPG dilluns 22 desembre 1873

«Registro núm. 1515.

«… Usando de las facultades que me conceden las reales ordenanzas del ejercito, por el presente, cito, llamo y emplazo, por primer edicto al cabecilla carlista José Falera natural de S. Pablo, de esta provincia avecindado en Seguries, para que dentro del término de treinta dias á contar desde esta fecha se presente en la cárcel pública de esta villa, á responder à los cargos que contra el resultan, en causa que contra el mismo estoy instruyendo, acusado del delito de la quema de los libros del registro civil del Pueblo de Pardinas, apercibiéndole de que si no compareciese…»

Les guerres de Cuba

Les guerres de Cuba van durar des del 1868 fins al 1898. En podem contar quatre de guerres de Cuba: la Guerra dels deu anys, 1868-1878, la Guerra Chiquita, 1879-1880, un interludi de 15 anys on hi ha molt poc moviment de tropes i desprès les dues últimes, la dita d’independència 1895-1898 i la Guerra hispano-estatunidenca de 1898, 25 abril – 12 d’agost.

També podríem diferenciar tres nivells de conflicte: la d’independència entre l’Orient nacionalista i l’Occident legitimista, la socio-política entre criolls i peninsulars d’Occident contra la petita i mitjana burgesia més les classes empobrides d’Orient, i la diplomàtica entre Espanya i Estats Units.

Trobem ripollesos en les guerres de Cuba des de primera hora en la, dita, guerra dels deu anys, fins a la darrera , en la guerra hispano-estatunidenca del 1898, amb la definitiva pèrdua de Cuba, on va lluitar el que seria president dels Estats Units Theodore Roosevelt al front dels Rough Riders.

Les guerres de Cuba

El setge de 1873 durant la 3ª carlinada

Aquesta publicació de l’Associació Palimpsest sobre la 3a Guerra Carlina (1872-1876), continuació de la proposta «El Setge» de Ripoll, vol aportar una nova visió a través de la lectura directa de textos de l’època. La selecció de textos es centra en com Ripoll i rodalies va viure aquesta nova guerra civil, amb una nova ocupació carlina (1873), quan encara no s’havia refet de la destrucció imposada el maig de 1839.

Els textos que presentem són tots fonts primàries, amb tota la seva subjectivitat, entre les que podreu trobar partes militars, notícies de mitjans periodístics d’ambdós bàndols, cròniques dels protagonistes (com les memòries de Maria de las Nieves de Braganza y Borbón) i transcripcions de diversos documents inèdits manuscrits, custodiats a l’Arxiu Comarcal del Ripollès.

Un dels protagonistes més destacats d’aquells fets va ser Francesc Savalls, per a uns un general i un heroi i per altres un capitost autoritari i sanguinari. Savalls ja havia participat en la primera i segona guerres carlines però és en aquesta tercera que el seu nom serà conegut arreu i font de gran controvèrsia, inclús dins del bàndol carlí. En alguns dels textos es posa de manifest la falta d’escrúpols i de respecte per les incipients normes de codificació internacional de les normes de la guerra.

No pretenem jutjar el personatge, ho podeu fer vosaltres mateixos, sinó rescatar les notícies de l’època que parlen dels seus actes militars, com la batalla de Toix, i també l’espant que causaven, entre els seus contemporanis, les notícies dels afusellaments indiscriminats (encara presents en els monòlits de Llaés i Sant Joan de les Abadesses, reproduïm els llistats dels oficials i soldats morts).

També podeu observar vosaltres mateixos la guerra de desinformació a la que els dos bàndols jugaven amb notícies i rumors falsos publicats en la premsa. Aquest retrat de Francesc Savalls es conclou amb articles ja de la segona meitat del segle XX en que se’l considera de nou un heroi, en uns textos que relacionen la Guerra civil (1936-39) i sobretot els seus vencedors amb les anteriors guerres civils del segle XIX.

Des de l’Associació Palimpsest no pretenem fer un anàlisi dels fets sinó facilitar un apropament als fets des de la subjectivitat dels textos i fonts primàries. Creiem que d’aquesta manera fem més propers aquests fets i que una nova lectura de textos de l’època ajuda a generar interès i a submergir-se en aquell convuls segle XIX.

Ripoll 1873. La 3ª carlinada