Els arancini, una herència àrab

El arancino (arancinu o arancina en sicilià, segons la regió, i en plural arancini o arancine respectivament.
Van ser els àrabs, de fet, qui van introduir a Sicília les diferents espècies utilitzades en la condimentació de les receptes illenques, com el sucre, els cítrics, la canyella o el safrà, a més de l’arròs tan present en les receptes dels arancini (bola d’arròs plena de ragú de carn o pèsols o de pernil i formatge) emblema de la cuina siciliana. El seu origen es troba en el període de l’Emirat de Sicília, entre els anys 965 i 1072, quan es va introduir la tradició de menjar arròs condimentat amb safrà, herbes, espècies i carn. Palerm va esdevenir la capital del nou emirat de Sicília, i durant dos segles es va transformar en una de les ciutats més belles del món àrab, un refugi cultural i comercial l’única rival de Còrdova.