L’execució
Arribà al fossat el reu escortat convenientment.
Anaven darrere seu dos Hermanos de la Paz y Caridad, als quals els va correspondre en sorteig, i un sacerdot al seu costat.
Sembla que en notar-ne la presència, el reu li va dir cortès, però energèticament, que es retirés, ja que no el necessitava. El sacerdot es va negar a això, dient que complia una missió i que era la seva obligació romandre al costat d’ell.
En arribar al lloc indicat per a l’execució, va demanar el reu que no se li venguessin els ulls ni se l’obligués a agenollar-se.
Després de breu consulta, s’hi va accedir.
Ferrer, de cara al piquet encarregat d’executar-lo, amb els braços plegats sobre el pit, el cos una mica tombat i coberts els ulls, va esperar al peu ferm la fatal descàrrega.
Van acostar-se els soldats, i abans que fes l’oficial el senyal amb l’espasa Ferrer va dir en alta veu als soldats: Soc innocent! Visca l’Escola Moderna!
En aquell moment va sonar la descàrrega.
Eren les nou i un minut. Ferrer, que estava dret i de cara al piquet, va caure mort. Tres bales li havien destrossat el cervell. Una altra bala li havia travessat la gola. El cos de l’afusellat fou col·locat immediatament al taüt ja disposat.
Les tropes van desfilar seguidament, entrant al castell, del qual van sortir al cap de poca estona, primer les de cavalleria i després les d’infanteria, dirigint-se als seus allotjaments.
Van sortir també el jutge instructor de la causa, Sr. Raso Negrini; el defensor, Sr. Galcerán, i els confrares de la Paz y de los Desamparados.
Els curiosos que estaven apostats a la carretera i als berenadors de la falda de la muntanya, van tornar també a Barcelona, comentant les escasses notícies que havien pogut obtenir dels que havien presenciat l’execució de Ferrer Guàrdia.
