Projectes Culturals. Tecnologia i memòria.
Per commemorar els 180 anys del setge i destrucció de Ripoll a mans de les tropes carlines, el proper dia 23 de maig presentem, a l’Arxiu Comarcal del Ripollès la historieta gràfica per mainada sobre El Setge. En Carlinàs i en Carbonet expliquen el setge als més petits.
El arancino (arancinu o arancina en sicilià, segons la regió, i en plural arancini o arancine respectivament.
Van ser els àrabs, de fet, qui van introduir a Sicília les diferents espècies utilitzades en la condimentació de les receptes illenques, com el sucre, els cítrics, la canyella o el safrà, a més de l’arròs tan present en les receptes dels arancini (bola d’arròs plena de ragú de carn o pèsols o de pernil i formatge) emblema de la cuina siciliana. El seu origen es troba en el període de l’Emirat de Sicília, entre els anys 965 i 1072, quan es va introduir la tradició de menjar arròs condimentat amb safrà, herbes, espècies i carn. Palerm va esdevenir la capital del nou emirat de Sicília, i durant dos segles es va transformar en una de les ciutats més belles del món àrab, un refugi cultural i comercial l’única rival de Còrdova.
L’actual Ajuntament sota una imatge de ripollesos a la plaça l’any 1924.
El pont de Macià Bonaplta actual sota una imatge del mateix i del Casino, 1919-1924. Fotografia J.Mauri
Farem un viatge explorant l’estreta relació entre la gastronomia i la novel·la negra al Mediterrani. Podrem degustar receptes presents a les novel·les de Camilleri, Izzo, Markaris, Batya Gur o Donna Leon, mentre n’escoltem fragments en que els protagonistes també gaudeixen del menjar.
Tota una generació de detectius i comissaris mediterranis són descendents del gran detectiu i gastrònom Carvalho, de Vázquez Montalbán. Montale i Montalbano, inclús amb el nom, però també Brunetti, Kharitos i Ohayon.
El retrat crític de la societat on viuen aquests personatges de ficció tan reals, també inclou la cultura culinària i des de l’Aula d’Hostaleria i l’Associació Palimpsest hi volem afegir l’experiència gastronòmica.
Hem endegat un nou projecte en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal del Ripollès, és tracta de la retrofotografia. Un projecte basat en imatges antigues situades sobre el mateix lloc en la actualitat. Podríem definir la retrofotografia com un palimpsest fotogràfic, una invocació al passat, una esgarrapada al tel de la realitat per fer més viva la memòria.
“‘Hi ha altres mons, però són en aquest”, Paul Éluard.
S’ha parlat abastament de la pertinència de Savalls als zuaus pontificis junt al germà del pretendent, com a lloctinent o ajudant, però en les memòries de Alfonso Carlos sobre la seva pertinença al cos de zuaus i la defensa de Roma no hi és esmentat cap vegada.
Tot i així trobem el seu nom en la llista dels enrolats, Savalls Francesco resident a Vicolo della Campanella nº 6 a Roma.
Imatge de zuau pontifici, 1865. Wikipedia
