“Diario de Barcelona”, divendres 11 d’octubre de 1833.
L’Excm. Sr. Capità General d’aquesta Província ha rebut ja les contestacions dels Governadors, i altres autoritats, als Reials decrets de S. M. la REINA Governadora del Regne de 29 de l’anterior, manifestant unànimement els mateixos sentiments que van demostrar els lleials habitants d’aquesta capital.
Un sol incident s’ha conegut en aquesta assenyalada ocasió, el desafecte d’alguns partidaris de la il·legitimitat. Reunit a la vila de Prats de Lluçanès el capità graduat de tinent coronel D. Josef Galceràn amb els anomenats Montaner, de Berga, i Casadesus (a) Tudó, tots dos acabts de venir del presidi de Ceuta, on van ser confinats per la rebel·lió de l’any 1827, amb notícia anticipada que van tenir de la mort del Rei, van sorprendre aquells habitants, abans que haguessin pogut rebre el missatge en què s’anunciava la defunció de SM, i van proclamar Carlos 5º, la religió i la Inquisició; van apressar els membres de Justícia, van exigir quatre-cents duros al veïnat, i van dirigir una circular a diversos pobles demanant cert nombre d’armes i homes socorreguts per vuit dies.
A la matinada del 6 va tenir avís el Governador de Vic de l’atemptat de Galceran, i reunint de seguida alguns veïns que va armar, va marxar amb ells i la Ronda Volant de Coll de Tenas sobre els facciosos, mentre de Manresa va sortir també una columna en la seva persecució. La del Fluvià que des de 24 del passat tenia ordre per marxar des de Tortellà, per Ripoll a Prats de Lluçanès, s’havia retardat el seu moviment, a causa de les contínues pluges i riuades, es trobava per fi a Ripoll el dia 7 per seguir als revoltats. Però aquests que en el mateix acte de cometre la traïció van començar a tremolar per la seva seguretat, van sortir fora de la vila, i van marxar l’endemà en nombre de 42 per Sagàs, havent caigut tres d’ells en poder de les Rondes Volants que portava d’avantguarda el Governador de Vic; i que els seguien de prop. Tal és l’estat d’aquest desagradable esdeveniment fins al dia 7 de l’actual, mentre que les tropes de Ripoll i els carrabiners s’avançaven per la vall de Ribes per impedir la fugida d’aquests lladres.
Els governadors de Vic, Manresa, Berga i Cardona donen part que lluny d’obtemperar cap poble a les ordres dels rebels, les han menyspreat, remetent els seus escrits a les autoritats, aprestant-se per rebutjar-los, i per aquesta fi han anat reunint les escopetes dels que tenien llicències per caçar, sabres i armes amb què poder defensar-se.
Els habitants de la muntanya, han donat a conèixer en aquesta ocasió, el seu bon esperit, i el que estimen la pau que gaudeixen, així com l’intent del Tey al març últim, va provar les mateixes sanes idees i la mateixa lleialtat; en els habitants de la part baixa del Principat.
A més de les eficaces i actives disposicions dictades per l’extermini d’aquests i qualssevol altres pertorbadors de l’ordre, s’han enviat executar instantàniament els Reials decrets de 17 i 21 d’agost de 1825, renovats en el de 1r d’octubre de 1830, els quals preveuen, que no es doni més temps als rebels que s’apressin amb les armes a la mà, que el necessari perquè es preparin a morir com a cristians.
Que tremolin els que directament o indirectament abusin amb insidiosos i ocultes maneres de la moderació que no mereixen, excitant el descontentament i la sedició per extraviar als més senzills i precipitar-los en la seva ruïna, perquè la seva sort està irrevocablement fixada, i no quedaran impunes els mals que causin, i les víctimes que sacrifiquin a la seva ambició.
