Projectes Culturals. Tecnologia i memòria.
“Acabada la vaga de forners.
Ha quedat acabada la vaga d’obrers forners, per transigència d’aquests.
A les onze del matí d’avui, al carrer de Santa Bàrbara, de la Barceloneta, ha ocorregut una col·lisió entre un grup de vaguistes i uns esquirols que ocupaven els llocs d’aquells.
Els vaguistes van agredir amb ganivets als esquirols, resultant un d’ells mort i un altre greument ferit. Dels vaguistes agressors, dos van ser detinguts en el mateix lloc de l’esdeveniment.”
“I els governs no en surten gaire més ben parats, els sentiments de molts no estan precisament amb ells, uns per pobres, per haver d’enviar als seus fills a guerres que els hi són estranyes, altres per un sentiment de catalanitat que va creixent.”
18 de juliol
Ahir Santiago va capitular. Un dels punts de la capitulació és la repatriació dels defensors. Penso que puc tenir una oportunitat per sortir d’aquesta ratera.
Hauré de demanar de nou favors que es menjaran
una part d’allò que encara em queda.
La solució pot ser trobar una cèdula que pertanyi a un soldat mort d’un batalló, a poder ser que no estigués implicat en la defensa de Santiago. Ja m’inventaré una història plausible per la meva presència a dins la ciutat.
Tretzè episodi:
i els cranis van començar a remugar en llengües per mi desconegudes, bé no totes, n’hi havia una que si reconeixia:
“Por bailar las habas verdes, me llevaron prisionero…
“Sacré bleau. Ça c’est la merde, nous sommes tout le temps dans la boue”
…mira tú las habas verdes, caras habas me salieron.”
“Mille tonnerre. Bongré mal gré, allons-y”
Dotzè episodi
16 de juny.
Patim el cinquè bombardeig, des de principis de juny l’esquadra de Sampson ha castigat Santiago, i Santiago resisteix, bé de fet es queda quieta, emprant la tàctica espanyola d’esperar que algú resolgui el problema. Però ara ja són a terra, aquí al costat, a Guantánamo, i és cosa de dies que assetgin la ciutat.
Desè episodi, final del 3è capítol i inici del 4t capítol: El setge de Santiago i la febre groga.
La Iberia 23 d’abril de 1898
Armes pels rebels.
En diversos ports de la Florida s’estan allistant 6 expedicions d’armes i cartutxos per als insurrectes cubans.
També se’ls envia projectils de canó i molta dinamita.
Aniran en aquestes expedicions dos-cents rebels cubans.
4t capítol: El setge de Santiago i la febre groga.
El setè episodi ens arriba el mateix dia que l’any 1605 es publicava a Madrid la primera edició del Quixot i de la proclamació com a califa de Còrdova el 929 d’Abderraman I.
El Dia
Reclamacions yankees
S’assegura per la premsa nord-americana que el ministre dels Estats Units Mr. Woodford presentarà, entre altres, al Govern espanyol, la llista següent de reclamacions:
Joan Armengol 20.000 duros per detenció il·legal.
Pedro Jiménez Harris 10.000 pel mateix motiu.
Donad Galid 7.000 per la mateixa causa.
José González 50.000 duros per detenció arbitrària, i 110.000 per perjudicis soferts a les seves finques.
Els reis ens han portat el sisè episodi del Tatuatge de l’Escorpí.
La Unión Católica
Fàbriques d’armes.
En elles hi ha un nombre suficient d’oficials mecànics encarregats de fer les reparacions en els fusells i en la construcció de cartutxos.
A les muntanyes de la Siguanea han aconseguit fabricar els rebels dos canons de bronze, fonent les eines d’aquest metall que es van apoderar en diversos enginys, en començar el moviment revolucionari.
Per Cap d’Any encetem el segon Capítol amb l’episodi cinquè del Tatuatge de l’Escorpí: Filibusters i intervencionistes:
CONTRABAN A L’HAVANA
El Noticiero Universal, de Barcelona, denuncia un contraban de farines que se suposa realitzat al port de l’Havana. Atenint-se a informes que té per certs, diu que han entrat grans partides de farines procedents dels Estats Units, fent-les passar com segó, i devent, per tant, 10 rals per sac, en lloc de 20 pessetes que havien de pagar.
Per Sant Esteve el quart episodi del Tatuatge de l’escorpí:
Heus aquí, segons l’Hamburger Correspondence, la forma en què es realitza a mansalva i amb perfecta regularitat el contraban de guerra des de les costes americanes a l’illa de Cuba.
Descarregar PDF